El dilema de matar la mare quan ja no hi és tota

BarcelonaLa directora i dramaturga Marta Buchaca té una relació complicada amb la mort. “Em costa molt, no em vull morir i no vull que la gent es mori. Ho porto malament”, reconeix. Això no la frena, però, per endinsar-se en un territori tan transcendental com la fi de la vida, a través dels escenaris i, sobretot, des del sentit de l’humor. A Buchaca, que ja va explorar la mort a Litus (després adaptada al cinema per Dani de la Orden), l’espurna del seu últim espectacle se li va encendre mentre acompanyava la seva germana al veterinari per sacrificar la gossa. “Em va fer pensar en la meva àvia, que té Alzheimer, i en per què, davant del patiment incurable, sacrifiquem un gos però no una persona”, explica Buchaca. Aquest dilema és el punt de partida de Rita, que s’instal·la a la Sala de Dalt de la Sala Beckett a partir del 29 d’octubre. L’espectacle, que es va estrenar a l’estiu al festival Terrats en Cultura, està protagonitzat per David Bagés i Anna Moliner.

“Més que de l’eutanàsia, que implica desconnectar un malalt que conscientment ha decidit morir, el debat que planteja Rita frega l’assassinat”, reflexiona Buchaca, que ha creat la seva pròpia productora per poder tirar endavant l’espectacle. Davant d’una mare en una fase avançada d’Alzheimer, dos germans s’enfronten al dilema de matar-la o no perquè deixi de patir. “Per què tenim assumit que a un gos no l’hem de deixar patir i, en canvi, als humans a vegades els deixem viure fins a estats d’una dignitat molt qüestionable?”, es pregunta Buchaca, que és conscient que a l’escenari hi planta preguntes “que poden ser incòmodes però que són necessàries”.

Cadascun dels germans adopta una posició oposada davant d’una situació gens fàcil. “El meu personatge és un empresari molt pragmàtic, mentre que la germana és una dona que sempre ha estat sobreprotegida”, explica Bagés, que subratlla que la relació fraternal també té una forta presència a Rita. “Comparteixen un vincle fort i sa perquè s’ho diuen tot. És interessant perquè és un tipus de lligam del qual mai et pots despendre”, apunta l’actor, mentre que Moliner afegeix que Rita també explora “d’una manera molt honesta” les vicissituds “de fer-se gran i d’haver d’afrontar la pèrdua d’una mare, encara que segueixi viva”. Amb un escenari ple d’objectes antics que Buchaca ha tret de les golfes de la seva àvia, el muntatge “no pretén donar respostes, sinó posar preguntes en escena” mitjançant una història plena de sentit de l’humor.

Rosalía i les Kardashian

La mort també inunda tots els racons de Fuck you modern family (o todo sobre mi abuela), la comèdia de la companyia Aura al Pou que demà s’estrena a la Sala de Baix de la Beckett. L’obra està escrita i interpretada per Berta Prieto i Lola Rosales -autores també d’ El Chinabum, que es va veure la temporada passada a La Gleva- i és una dissecció de la família a través de la mirada de dues noies que tornen al poble familiar després de la mort de l’àvia.

“Ara tots som fills d’internet. És probable que ens sentim més pròxims a l’Amaia d’ Operación Triunfo que als nostres pares”, diu Lola Rosales. El muntatge, dirigit per Anna Serrano, del col·lectiu VVAA, i amb Betsy Túrnez al repartiment, gira al voltant del desarrelament familiar en la societat contemporània. “Les protagonistes tenien una relació distant amb l’àvia, la veien un cop l’any per Nadal. El viatge al poble els permet descobrir la persona amagada darrere la idea que s’havien fet d’ella”, afegeix Prieto. Amb les Kardashian i Rosalía com a referents, les dramaturgues s’aproximen a aquesta realitat des de la comèdia i amb un estil que elles mateixes defineixen com a “gamberro”.

Tant Fuck you modern family com Rita són, segons el director de la Sala Beckett, Toni Casares, “dues evidències que es pot escriure sobre la mort des de la comèdia”.