Els dietaris en vinyetes de Guy Delisle

BarcelonaEn persona, Guy Delisle transmet la mateixa tranquil·litat assenyada que el seu alter ego dibuixat. És a dir, l'homenet irònic i un pèl murri que es passeja per autopistes desertes de Corea del Nord o pels carrers de Jerusalem en les pàgines divertides, informatives i molt interessants de Pyongyang (Astiberri, 2005) o Crónicas de Jerusalén (Astiberri, 2011), millor àlbum del Saló d'Angulema. Delisle, nascut al Quebec el 1966, té un agut sentit de l'humor i para atenció al detall revelador, i s'ha convertit -gairebé per accident- en un dels millors cronistes del món contemporani a través del còmic.

El seu mètode és força peculiar. "La meva dona treballa en una ONG i l'he acompanyat als diferents països on l'han destinat -explica Delisle-. Ella fa la seva feina i jo em cuido dels nens i prenc notes en un diari. I quan torno a França, si tinc prou material i és interessant, faig una novel·la gràfica". Delisle explica la seva experiència personal i, a través d'apunts sobre la realitat que l'envolta, aprofundeix en el que significa viure-hi des de la mirada curiosa i oberta d'un foraster.

El resultat es desmarca del rigor periodístic d'autors com Joe Sacco. "Ell es prepara molt els viatges, es documenta i parla amb experts i historiadors -comenta Delisle sobre el mètode de Sacco-, però jo només hi vaig per la meva dona, no tinc cap obligació d'escriure res". Ara bé, en comptes d'estar-s'hi unes setmanes, com la majoria de periodistes, ell s'hi està un any. "Si hi passes un any, et mous pel país, ets curiós i fas preguntes i dibuixos, és fàcil que després tinguis alguna cosa interessant per explicar", diu.

Però no tots els viatges eren per fer costat a la dona. A Corea del Nord hi va anar per coordinar els dibuixants d'un estudi d'animació. El resultat d'aquella estada, la novel·la gràfica Pyongyang , va obrir els ulls a molta gent sobre la realitat de l'única dictadura comunista hereditària. "El còmic em va convertir en una petita autoritat sobre Corea del Nord, perquè llavors molt dels experts en el tema mai hi havien posat els peus -comenta-. Però em resulta curiós que 10 anys després encara em truquin i em preguntin l'opinió sobre l'actualitat del país". El llibre, que descriu una societat orwelliana i n'assenyala les aberracions més visibles, òbviament no s'ha publicat a Corea del Nord, però sí al seu veí del sud. "Em van dir que els havia agradat perquè no caricaturitzava el país", diu Delisle.

Cròniques d'un mal pare

Crónicas de Jerusalén serà l'últim llibre de viatges que publicarà Delisle: ell i la seva dona han decidit que els fills necessiten més estabilitat i fixaran la residència a França. Potser ara, doncs, veurem més treballs com Guía del mal padre (Astiberri, 2013), un còmic que abandona el reportatge en primera persona per dibuixar un autoretrat de Delisle com a pare pèssim que té molt d'irònic. "De jove pensava que seria el típic pare enrotllat, però era tot una fantasia. Quan són petits, has de ser un exemple per als fills. Si dius paraulotes, ells les repetiran durant dues setmanes", explica.

En el còmic, Delisle imagina situacions en què no és comporta precisament com un model a seguir. "Són molt incorrectes, però escriure-les resulta molt alliberador -revela-. Suposa que són dins meu. Jo no parlaré mai a la meva filla de 4 anys com si fos un adult i no li explicaré que un mico va entrar per la finestra d'un pis i es va endur un nen. Però quan ho escric, m'ho trec del damunt i m'ho passo molt bé".