'Dido i Aeneas', el debut en l'òpera del Cor Jove de l'Orfeó

BarcelonaEl mig centenar de cantaires del Cor Jove de l'Orfeó Català faran avui i demà un pas més en la seva carrera musical. Dido i Aeneas , de Henry Purcell, serà el seu debut en l'òpera, al Petit Palau. El seu director, Esteve Nabona, va demanar al director d'escena Marc Rosich que instigués els joves estudiants de cant d'entre 16 i 25 anys a moure's per l'escenari, sense la formalitat i seriositat dels faristols i els uniformes. "La música antiga requereix en certs moments una delicadesa, subtilitat, rigor i transparència que sempre la fa difícil d'interpretar, però un cop entres en escena t'adones que en comptes d'haver de dividir el cervell entre la música i la interpretació, és un pot comú, i que una cosa ajuda l'altra. L'escena fa més lògica la música", diu Nabona.

Rosich va escollir aquest famós drama barroc anglès perquè el cor és present a escena pràcticament durant tota l'obra i, a més, hi ha sis papers més entre bruixes i personatges que permeten foguejar com a solistes sis joves talents de l'Orfeó Català. Encapçalen el repartiment tres solistes professionals: la mezzosoprano Elisenda Arquimbau i el baríton Esteve Gascon -tots dos, professors de l'Orfeó, que interpreten Dido i Aeneas- i el contratenor Jordi Domènech (Sorceress). "Volíem donar l'oportunitat als nostres cantaires, però no volíem que això fos un concert de final de curs, així que hem agafat membres del cor que donen una tessitura que passarà inadvertit que no són cantants professionals -diu Nabona-. Una òpera de Verdi o Wagner requereix una maduresa de solistes que no ens hauríem ni plantejat. La música antiga ja està pensada per a unes veus més joves". De fet, Dido i Aeneas es va estrenar el 1688 en un orfenat de noies de Londres i, per tant, Nabona pressuposa que les veus devien ser tan joves com les del seu muntatge.

Des del febrer, el cor ha assajat la part musical per poder-se posar a les ordres de Rosich amb seguretat. Pel director -que ja té molta experiència en el món coral i en espectacles educatius-, es tracta d'un graó més en l'aprenentatge dels joves. Tots han estat formats des de petits en diferents cors, són estudiants a l'escola de l'Orfeó i alguns -els escollits de solistes- ho compaginen amb altres centres com el Conservatori del Liceu i l'Esmuc amb l'objectiu de ser professionals. "Han après què vol dir, a més de fer la nota bé, alhora fer teatre. Perquè darrere d'una òpera hi ha música i hi ha teatre, emocions. I s'hi han llançat amb molta rauxa. La posada en escena parteix de les sessions que hem fet amb ells per aixecar les tres dimensions de la part coral de Dido i Aeneas ", explica Rosich.

El projecte -una coproducció del Cicle Coral de l'Orfeó Català i el Festival d'Òpera de Butxaca i Nova Creació que dirigeix Rosich, aixoplugat dins el Festival de Música Antiga- servirà per posar a prova el Petit Palau transformat en un teatre. Tot i que gairebé no hi haurà escenografia, excepte un sofà i unes projeccions del cantaire Aleix Viadé, sí que s'ha adaptat l'espai perquè tingui un fossat per a la vintena de músics de l'orquestra mallorquina Ars Musicae. El repte: omplir 400 localitats per cada funció.