Dictadors i genocides expulsats de l’espai públic

BarcelonaEl monument del Valle de los Caídos és una excepció. Els cossos d’altres dictadors i genocides han acabat a llocs molt diferents al del dictador espanyol. Pinochet, que va venir a Espanya per assistir al funeral de Franco i va quedar enlluernat amb el Valle de los Caídos, somiava tenir el mateix destí, però la democràcia xilena no ho va permetre: el dictador està enterrat en una propietat privada de la seva família i envoltat de plantes de marihuana.

Adolf Eichmann, principal organitzador de l’extermini de sis milions de jueus, va ser executat al patíbul d’una presó de Ramal·lah. Ningú volia quedar-se amb el seu cos. Se’l va incinerar i les cendres es van portar amb vaixell fins al límit de les aigües territorials d’Israel. El general Jorge Rafael Videla, un dels responsables de la junta militar argentina, va morir a la presó als 87 anys. El seu cadàver també va ser repudiat. L’havien d’enterrar al panteó familiar del cementiri municipal de Mercedes, però la població s’hi va oposar fermament. Finalment, se’l va inhumar en un cementiri privat i amb pseudònim.

Bin Laden va ser executat sense tenir un procés judicial. No hi va haver fotografies i el seu cos es va fer desaparèixer en l’oceà. Muammar al-Gaddafi va ser torturat i executat, i el seu cos, colpejat i fotografiat per centenars de libis. El seu cadàver va ser inhumat en un lloc no revelat del desert libi. Mussolini va ser executat sense judici, i el seu cos, exposat i vexat. Tot plegat es va filmar. El seu cadàver va estar amagat fins al 1957 al convent dels caputxins de Cerro Maggiore. Aquell any es van entregar les restes a la seva viuda perquè fossin enterrades a Predappio, a la cripta familiar. Des d’aleshores Predappio és visitat cada 29 de juliol per centenars de feixistes nostàlgics. Aquest és el risc que es corre quan es col·loca un dictador en un lloc públic i visible: la seva tomba es pot convertir en el destí de nostàlgics de la dictadura.