Diccionari dels símbols de Josep Maria Subirachs
L’artista va desenvolupar un univers de motius amb el qual volia arribar al gran públic i que a la vegada reflecteixen el vessant metafísic del seu art
BarcelonaJosep Maria Subirachs admirava artistes del Renaixement com Miquel Àngel i Leonardo da Vinci pel seu caràcter polifacètic. Ell mateix també va conrear nombrosos llenguatges, des del dibuix i l’orfebreria fins a l’escultura monumental i els frisos arquitectònics. Així mateix, al llarg de la seva trajectòria es va envoltar d’una sèrie d’elements recurrents i símbols que reflecteixen tant l’afany de recerca i experimentació com el seu ideari. Home reservat, Subirachs va preferir que les obres parlessin per ell. Els seus treballs estan plens d’una sèrie de símbols molt característics i reconeixibles per al gran públic, amb l’afany que tothom, segons el seu nivell cultural, pogués endinsar-s’hi i gaudir-ne.
Arquitectura
Un diàleg amb la tradició i un univers abstracte i metafísic
Les circumstàncies econòmiques van impedir a Subirachs estudiar arquitectura, però els elements arquitectònics, tant clàssics com depurats, van ser una constant, sovint en contraposició a les formes orgàniques del cos humà. “Intentava trencar fronteres”, diu Judit Subirachs-Burgaya, historiadora de l’art i filla de l’artista. “En algunes obres va combinar l’escultura i la pintura i algunes de les seves escultures adquireixen un caràcter arquitectònic”.
Babel
Un homenatge a l’esforç col·lectiu de l’home i al futur
Subirachs considerava que la Torre de Babel era l’obra més gran que l’home ha realitzat al llarg dels segles, segons va declarar en una entrevista amb Baltasar Porcel el 1967. “No té res a veure -va escriure l’any 1978 el mateix Porcel- amb la púdica admonició jueva contra el desig de saber i de fer que indueixen al sotmetiment gregari, sinó que significa quelcom diametralment oposat: la Torre de Babel és el més alt símbol de l’esforç de l’home, un esforç comunitari de forçar els límits, de crear”.
Catalunya
Els símbols que basteixen la identitat d’un país
Subirachs va ser l’autor de nombrosos encàrrecs oficials. El seu objectiu amb aquests treballs era contribuir a ajudar a construir els símbols de la identitat del país. “Pateixo perquè m’estimo el meu país”, va dir l’artista el 1967. “Pel que fa a l’enquadrament català en el conjunt peninsular, no sé què dir-te -va afegir-. [...] Sóc un enamorat d’Europa i la solució de la societat catalana, de l’andalusa, de la basca, de la castellana, de cada membre complex espanyol, es troba a Europa. Aleshores podrem realitzar-nos plenament i abandonarem els nacionalismes i els separatismes destructors”. Va canviar de parer. El 1991, va declarar: “Espero viure per fer un monument a la independència”.
Cercle
Símbols que interpel·len directament el públic
Els primers anys 70, Subirachs va donar per tancada la seva etapa abstracta. La considerava massa elitista i volia que la seves obres fossin assequibles als espectadors. Aleshores el tema es va convertir en el protagonista i va començar a treballar signes. Cadascun d’ells pot adquirir més d’un significat: “El cercle és la sina, la nutrició, la sensualitat, la ubicació i una infinitat de coses més”, va escriure el crític d’art Arnau Puig, i també la perfecció.
Criptograma
Una al·lusió a Crist a través de les matemàtiques
Entre les escultures de la façana de la Passió hi ha un criptograma els números del qual sumen sempre 33, l’edat de Crist quan va ser crucificat. Aquest objecte, que també apareix en altres obres de l’artista, representa l’interès de Subirachs pels elements màgics i mistèrics.
Cub
Les formes pures adquireixen un caràcter icònic
Els cubs de les obres de Subirachs representen, seguint la tradició, la matèria i la terra.
Dualitats
La dialèctica entre els contraris com a motor de la reflexió
Els elements bipolars són una constant en la trajectòria de Subirachs. Les oposicions home-dona, masculí-femení, vida-mort, cel i terra, el goig i el drama, la lleugeresa i la feixuguesa, la realitat i el reflex, la història i el present, el positiu i el negatiu representen l’afany investigador de l’artista i un punt de partida per a la reflexió filosòfica.
Erotisme
“L’art és l’erotisme de la història”, va dir l’artista
Per a Subirachs, l’erotisme a més de ser carnal representava una estratègia intel·lectual, un impuls creatiu: suposava “elevar l’anècdota a categoria, posar en un nivell mental una cosa que inicialment està al nivell de l’instint i el fa apte per ser un tema típic de l’art, com pot ser-ho la religió, la part mística de l’home”. I, sense abandonar el terreny de les dualitats, va afirmar que “tot està sexuat i, si no és així, no viu, no existeix”.
Escala
El camí lul·lià del coneixement espiritual
Subirachs va extreure aquest motiu de la filosofia de Ramon Llull, a qui va dedicar diverses obres, a més de l’ Escala de l’enteniment del monestir de Montserrat. Cadascun dels graons representa un estadi en el camí ascendent cap al coneixement.
Gaudí
Una admiració que travessa tota la trajectòria de l’artista
L’admiració de Subirachs per Gaudí es remunta als anys 50. En les formes d’obres com la Pedrera i el Parc Güell hi va trobar un antecedent de l’escultura abstracta. Quan Subirachs ja tenia 60 anys, va canviar d’opinió -les obres ja havien avançat- i va acceptar l’encàrrec de la façana de la Passió amb la condició de poder-ho fer amb el seu propi estil. Els cascs dels soldats que apareixen en algunes escenes estan inspirats en els fumerals de la Pedrera i un dels apòstols té el rostre de Gaudí. “Si hagués volgut provocar una polèmica, potser hauria fet un mitjó”, va declarar l’artista el 1992 sobre la polseguera que va generar la seva intervenció al temple i fent una referència incisiva al projecte frustrat d’Antoni Tàpies de fer una escultura monumental per a la Sala Oval del MNAC.
Laberint
Els camins i les vicissituds de la vida de l’home
Extret del mite clàssic de Teseu i el Minotaure, per a Subirachs els laberints representen també la terra. El que va esculpir a la façana de la Passió remet al calvari de Crist abans de la crucifixió, la solitud de l’home i un camí tortuós i complicat.
Mà
La pròpia identitat, l’art, i els moments de canvi
En l’obra de Subirachs, les mans apareixen en els autoretrats i també com a empremta damunt el cos d’una dona. Són una metàfora de l’artista, del treball artesanal de l’escultor i del moment de la fecundació, en la mesura del canvi que es produeix en el cos de la dona.
Mediterrània
El llegat de la nostra història i l’herència del Noucentisme
Subirachs “se sentia fill de la Mediterrània”, diu Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny i experta en l’obra de l’artista. “Era un home d’una gran cultura -afegeix-. Va viatjar, va llegir molt. Es va fer aquest llegat seu i el va traduir en la seva obra”. Aquesta herència, també recuperada durant el Noucentisme -Subirachs es va formar amb l’escultor noucentista Enric Casanovas-, apareix a les seves obres clàssiques, com a Dona mediterrània (1949), però també en les expressionistes, com Èdip i Antígona (1955), i es perllongarà durant tota la seva trajectòria.
Moebius
La reflexió sobre el lloc i la mesura de l’home en el cosmos
Va incloure la cinta de Moebius en algunes de les seves obres per representar l’infinit i també el moviment constant de l’univers respecte a la petitesa de l’existència.
Mort
L’altra cara de la vida i la fi ineludible
Els motius amb què Subirachs va representar la mort, una altra de les constants de la seva trajectòria, són diversos. Pot adoptar la forma d’una calavera, un os o un cargol de mar enterrats o un túnel claustrofòbic format per la superposició d’elements arquitectònics i al final del qual hi ha un fil molt prim de llum. En alguns casos, la piràmide invertida d’algunes de les dobles piràmides que va fer també representen la mort.
Mur
Les empremtes de l’home al món al llarg de la història
Els murs de Subirachs representen una metàfora del temps i de la història. Tant es poden trobar en diàlegs amb la tradició renaixentista com en composicions atemporals.
Obelisc
El sexe masculí convertit en arquitectura
Subirachs va manllevar dos elements de l’antic Egipte: les piràmides i els obeliscos, en la línia de la tradició mediterrània de la qual va beure. Els obeliscos són un símbol fàl·lic, a vegades representat explícitament.
Políedre
Una referència a la mítica a ‘Malenconia’ de Dürer
Subirachs va utilitzar el políedre que apareix al cèlebre gravat d’Albrecht Dürer en diverses obres. La més destacada és un dels conjunts de les portes de bronze de la façana de la Passió de la Sagrada Família. En aquest context representa la melangia de l’escena de l’Oració a l’hort.
Tensió
El joc formalista amb els materials, les textures i els colors
La tensió entre els diferents elements que formen una escultura, les penetracions d’un material en un altre i les falques són alguns dels trets de les escultures informalistes de Subirachs, realitzades als 60. Triangle
Una forma geomètrica convertida en font de vida
“És la fecunditat, la direcció, la sensualitat, l’evidència d’alguna cosa”, va apuntar Arnau Puig. També representa el sexe femení com a contenidor de vida.