Dibuixar, un art i una eina de coneixement

Barcelona“Einstein deia que si no podia dibuixar una idea no l’entenia -afirma el dissenyador i comissari Óscar Guayabero-. El dibuix ens interessa com a assaig i prova, en comptes de fixar-nos exclusivament en el resultat final. Volem explicar el valor del dibuix com a eina”. El Centre Artístic de Sant Lluc i l’Arts Santa Mònica han unit esforços per a l’exposició Traç, una mostra amb 200 peces que descobreixen quatre cares del dibuix: n’hi ha que generen coneixement, d’altres que són part d’una recerca, els que ajuden la memòria i els que són una eina de comunicació.

1. Entendre o conèixer

Mapes, anatomia, ciència, cuina i una mica de literatura

La primera secció que troba el visitant del Santa Mònica se centra en com el dibuix permet entendre o conèixer conceptes, situacions i idees. Els mapes de la col·lecció de l’Institut Cartogràfic conviuen amb il·lustracions sobre el cos humà. “El dibuix anatòmic permet destacar els òrgans que s’estudien, i ho fa amb més nitidesa que una fotografia”, reconeix Guayabero. També és un instrument indispensable per als arquitectes (es poden veure alguns dels dibuixos de Jujol de la Casa Planells, un dels tresors de l’exposició) i per als científics (hi ha un esbós de Francis Crick sobre la doble hèlix de la cadena d’ADN). Els dibuixos dels plats que Ferran Adrià concebia per a El Bulli conviuen amb les partitures visuals de Mestres Quadreny i els dibuixos amb què Kafka provava d’entendre els personatges del seu món claustrofòbic i esquitxat d’humor negre. Una de les peces més curioses és la sèrie de dibuixos de Carles Puche: va aplicar la seva meticulositat a les formigues que havien sigut localitzades en una gota d’ambre, i gràcies a això es va poder saber que els insectes fugien d’un incendi en el moment de ser empresonats en la substància viscosa.

2. Pensar o provar

D’Alexandre de Riquer als ninots de Mariscal

“El dibuix acostuma a ser la primera expressió real d’una idea”, es pot llegir a la segona secció de Traç. Amb els esbossos es poden temptejar possibilitats, veure opcions i descartar errors. La col·lecció del Cercle Artístic de Sant Lluc aporta material de Dionís Baixeras i Alexandre de Riquer, entre d’altres, situades pràcticament al costat de les abstraccions de Josep Vernis, els dibuixos preparatoris de Mariscal per a la pel·lícula Chico y Rita i els dissenys recents dels tamborets Naoshima, ideats per Ana Mir i Emili Padrós.

3. Recordar o conservar

Retrats policials i intents de reconstruir el passat gloriós

“Dibuixar és com fer un gest expressiu amb l’avantatge de la permanència”, deia Henri Matisse. A l’apartat corresponent a Recordar o conservar hi ha imatges del judici a Batasuna -en què es pot veure un Ibarretxe que s’assembla a Zapatero-, uns quants retrats de la policia científica dels Mossos d’Esquadra i diversos intents de reconstruir el passat arquitectònic gloriós a partir d’il·lustracions de Piranesi i de Domènech i Montaner.

4. Explicar o explicar-se

De la complexitat de les cèl·lules a la diversió de fer una auca

“Lo que veus an aquest lloch / dins de la rodona blanca / són els bacilos de Koch”. Aquest és un dels versos de L’auca de la tisi (1905), manera lúdica d’explicar una malaltia. La complexitat de les cèl·lules de Christine Lyons té una finalitat més didàctica. Els dibuixos que Joan Matamala va fer el 1952 sobre una de les idees de Gaudí, l’Hotel Attraction, transporten per moments el visitant cap al terreny al·lucinant de la ciència-ficció.

Comissariada per Guayabero, l’exposició que es podrà veure a l’Arts Santa Mònica fins al 7 de desembre va tenir com a precedent el mes passat quatre conferències a càrrec de Domènec, l’estudi d’arquitectes Flores Prats, Josep Perelló i Miguel Gallardo, que van omplir les parets de la seu del Cercle Artístic amb una mostra de la seva creativitat. Durant els mesos d’octubre i novembre, Sant Lluc i Santa Mònica presenten una atapeïda programació d’activitats al voltant de l’exposició, entre les quals hi ha una conferència a càrrec de Carles Puche sobre il·lustració científica i naturalista (Sant Lluc, 16 d’octubre, 19 h) i una taula rodona sobre un dels projectes no materialitzats d’Antoni Gaudí, l’Hotel Attraction de Nova York, amb Jaume Sanmartí, Daniel Giralt-Miracle, Marc Mascort, Josep Maria Muntaner i Carlos Ruiz Zafón (Santa Mònica, 4 de novembre, 19 h).