BARCELONAEn l'última Comic Con de San Diego, Quentin Tarantino anunciava que coincidint amb l'estrena del seu nou film, Django desencadenado, un homenatge a l' spaghetti western ambientat al sud esclavista dels Estats Units protagonitzat per Jamie Foxx, Christophe Walz i Leonardo DiCaprio, arribaria també l'adaptació al còmic de la pel·lícula. "Ara que tothom fa pel·lícules sobre còmics, jo faré còmics sobre pel·lícules", proclamava fatxenda el director de Pulp Fiction . El guió del còmic seria el mateix que Tarantino va escriure originalment per a la pel·lícula i no reflectiria els canvis que inevitablement succeeixen durant el rodatge o a la sala de muntatge. És a dir: seria la versió de la història més fidel a la somiada pel director.
Esclar que la major part de la responsabilitat d'aquesta feina recauria sobre l'artista que dibuixés el còmic. I l'escollit va ser R.M. Guéra (Belgrad, 1959), un autor serbi que als 80 ja dibuixava westerns influenciat pel Blueberry de Jean Giraud a l'antiga Iugoslàvia. El 1991 va instal·lar-se a Barcelona fugint del conflicte fratricida que havia esclatat al seu país: Guéra comença a treballar en una agència publicitària, dibuixant storyboards i fons d'animació, però sense abandonar els còmics. El 2007 comença a dibuixar la sèrie del segell Vertigo de l'editorial D.C. -editada a Espanya per l'editorial catalana ECC- Scalped, una saga criminal ambientada en una reserva d'indis nord-americans, amb la qual arriba el reconeixement internacional. I el 2010 una trucada desvela que Guéra té un fan a Hollywood. "Al Quentin li havia agradat Scalped i volia que jo dibuixés una escena de Maleïts malparits (Inglorious Bastards) per a l'edició especial del DVD". Dit i fet. Però dos anys després arriba un oferiment molt més ambiciós: adaptar el guió original de Django desencadenado . "Tot just havia enllestit l'últim número de Scalped i volia descansar una temporada, però a una proposta així no li pots dir que no", diu.
Apropiar-se de Django
Des del seu acollidor estudi al carrer Aragó, Guéra confessa que, tot i portar setmanes treballant en el còmic, encara no ha pogut parlar directament amb Tarantino. "Els seus productors diuen que és un perill que estiguem a la mateixa habitació", desvela. I sentint-lo parlar amb tanta passió per la seva feina, saltant d'un tema a l'altre amb frenesí, ara explicant la relació entre Scalped i la sèrie The wire , ara proclamant l'amor pels dibuixos d'André Franquin i el cinema de Michael Mann, sembla probable que el dia que ell i Tarantino es trobin no deixaran de parlar fins que algú els separi.
De moment, tot el que sap del director és que està molt content amb les primeres 26 pàgines que ha entregat Guéra. I això que el dibuixant s'ha pres moltes llibertats en l'adaptació. "Si volen que surti bé, haig de fer meu Django -argumenta el dibuixant-, de la mateixa manera que el Quentin va fer seva una novel·la d'Elmore Leonard a Jackie Brown , i va canviar fins i tot la raça de la protagonista". El dibuixant no ha seguit cap indicació especial a l'hora de dibuixar els personatges: alguns s'assemblen als actors, però d'altres, com el que interpreta Don Johnson, no hi tenen gaire en comú. Guéra, que només ha vist algunes escenes de la pel·lícula, simplement ha seguit el seu instint i s'ha guiat pel que li suggeria el guió. "En el cas del Dr. King Schultz, l'ajudant de Django, fins i tot m'he pres la llibertat de fusionar la cara de l'actor, Christopher Waltz, amb la de Franco Nero", explica. Nero és l'actor italià que interpretava el personatge anomenat Django als mítics spaghetti westerns de Sergio Corbucci, als quals ret un evident homenatge el film de Tarantino. Guéra li fa el seu propi homenatge, però al còmic. "M'han dit que Tarantino està encantat amb el resultat i que té una confiança total en mi -comenta-, així que tinc màniga ampla per fer els canvis necessaris en l'acció fins a trobar el ritme que jo consideri adequat. Això sí, no puc tocar ni una coma dels diàlegs. I mira que en té, de diàlegs, un guió de Tarantino!", riu el dibuixant.
Dues pel·lícules en un còmic
Sobre la taula de dibuix de Guéra hi descansa el guió original de Django desencadenado , tot ple d'anotacions. Ell, que possiblement és l'única persona a Catalunya que l'ha llegit, què ens pot explicar de la història? "És impressionant -diu sense dubtar-, una de les millors que ha escrit, molt divertida, amb el típic humor negre de Tarantino. Però es tracta d'un guió pensat per a una pel·lícula de dues parts, a l'estil de Kill Bill . Així que, si ho penses, el còmic tindrà una pel·lícula més que el film que s'estreni als cinemes". Quant a les diferències entre el còmic i la versió cinematogràfica, Guéra no pot revelar gaires coses. "Però t'avanço que encara que el final és semblant, no és el mateix", deixa anar amb un somriure.
Tot i que estimulant, l'encàrrec està resultant tot un repte per a Guéra pel frenètic ritme de producció. "Primer em van demanar 40 pàgines cada mes -recorda-. Sort que no ho vaig acceptar". Dels cinc episodis de 40 pàgines pensats, es va passar a vuit o deu episodis de 22 pàgines, ajustant-se al ritme del dibuixant, que tot i així ha fitxat un ajudant per fer els flash-backs . Guéra també es va espantar quan va saber que Tarantino rodava una escena addicional per a la pel·lícula no fa ni dues setmanes. "Vaig intentar -sense èxit- parlar amb el Quentin per saber què significava l'escena per al personatge de Django. Ell és un esclau que de la nit al dia passa a ser lliure. Però quan el dibuixo, sempre em pregunto si ell ja ho sap que és lliure o ho va descobrint a poc a poc. Necessito comprendre la seva llibertat per dibuixar-ho", resumeix. Potser li podrà preguntar aquest gener, quan el conegui a la presentació europea del film. Abans, el 18 de desembre, es publicarà el primer episodi del còmic als Estats Units, la setmana prèvia a l'estrena del film, que arribarà a les nostres pantalles el 25 de gener.