Aquest diumenge, un diari d’artista de la mà de Perejaume

BarcelonaLa portada, en pdf

La relació del diari ARA amb el món de l’art és especial i singular. No només pel pes que té a la secció de Cultura sinó també perquè ha buscat una manera diferent de mostrar-lo, integrant-lo en ocasions especials al conjunt de les seves pàgines. Va ser així en el diari dedicat a Miró, el de l’Àfrica de Barceló i també el diari especial dedicat a la col·lecció d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya. En tots aquells casos, molt diferents entre ells, les obres dels artistes substituïen les fotografies habituals que acompanyen les informacions, creant-hi un diàleg que permetia altres lectures.

Ara, però, fem un pas més. El diari especial que hem preparat amb Perejaume, que sortirà aquest diumenge, dia 12, està plantejat com un projecte artístic en si mateix. Hi haurà obres de l’artista, sí, com les de la portada o del Mirades, i fins i tot algunes obres fetes expressament per al dossier especial, però el gruix de les il·lustracions estaran fetes pels fotògrafs del diari seguint les seves indicacions.

“La idea és que les imatges no siguin una al·legoria plàstica o interpretativa de la notícia, sinó que siguin una mena de fons on la notícia rebota, on s’estavella”, explica l’artista, que vol que tot siguin elements de la natura -però no paisatges grandiloqüents- retratats pocs dies abans de la publicació, de manera que configurin una actualitat alternativa. De fet, en totes les imatges s’indicarà el lloc i el dia en què van ser preses. A més d’aquesta intervenció, que encara està en procés, l’artista, que també és escriptor, ha concebut d’acord amb l’equip del diari un dossier sota el tema obert de Les fonts, que arrencarà, precisament, amb un escrit seu original d’una gran força poètica, i comptarà també amb escrits de Toni Sala, Jordi Cornudella, Iago Otero, Marc Castellnou, Biel Barnils, Jaume Ayats, Itziar González i Chantal Maillard, còmplices de l’artista en diferents projectes creatius i vitals.

Per què les fonts? “És una cosa generativa, germinal, creativa, potent -explica-. Es un tema de celebració. La idea de font és la de donar i tenir, donar i tenir, una idea repetitiva que és la felicitat. Sempre raja, encara que sigui, com aquí al nostre país, d’una manera escarransida, a vegades un degotí petit però que no s’exhaureix mai”.

Un artista total

Serà sens dubte un diari de col·leccionista, un treball pensat en col·laboració amb un dels creadors més rellevants que hi ha ara mateix a Catalunya. Artista i poeta, Perejaume té una obra molt variada que mai és fàcil de delimitar. Pinta, dibuixa, fa vídeos, instal·lacions, fotografies, escultures, poemes... Beu tant de la tradició irònica de Brossa o de la surrealista de Miró com del costumisme d’Amades i de la riquesa lèxica de Coromines. Però tot ho fa amb un llenguatge propi que entronca la tradició amb la contemporaneïtat, és conceptual i concret a la vegada.

Pere Jaume Borrell, que viu on va néixer, a Sant Pol de Mar, va fer el mes passat seixanta anys. Des d’allà, i des de la casa estudi que té a dalt de tot del Montnegre, ha anat creant una obra que beu del mar i del bosc, de la natura que l’envolta per tot arreu. El seu mòbil és minúscul i tan vell que el manté sencer gràcies a una goma. No té internet. No el trobareu a cap xarxa social -si hi apareix algú amb el seu nom, no és ell segur- i la seva vida continua arrelada al terra i el cel de la serralada. I a la literatura, esclar, i a l’art. És culte fins a l’erudició i ho reflecteix en les seves obres, visuals o escrites, i amb una conversa que sempre mira més lluny del que és evident.

El diari, doncs, estarà ple de sorpreses, de detalls, d’elements que permeten pensar. El dossier té autonomia en si mateix, és una petita antologia de la font des de tots els seus vessants, les fonts reals i també les fonts literàries, populars, mediàtiques o fins i tot les fonts contaminades. Les imatges de natura del diari obriran una finestra a allò més humil que no acostumem a mirar. I, per acabar, a l’ Ara Diumenge, el crític Carles Guerra farà un perfil de l’artista i les seves fonts. Les fonts, ja de manera més prosaica i real, com les fonts del Nil o el Rec Comtal, seran el tema central de tot el suplement. Un diari d’artista que ningú es pot perdre.