"L'enemic més gran és la ignorància"
Jordi Savall agraeix que la República Francesa l'hagi reconegut amb la Legió d'Honor "perquè França és un dels pocs països on la cultura és un affaire nacional important". "Ha sigut un moment molt emocionant, i m'he recordat molt de la Montserrat Figueras, que hi ha estat molt present", diu Savall.
CULTURA
Amin Maalouf defensa que siguin les persones les que dialoguin, no les cultures. ¿Això és possible a través de l'art?
AMIN MAALOUF: "És possible només amb l'art. Parlar d'un diàleg entre cultures o religions no vol dir gran cosa. El diàleg és entre els éssers humans. I l'instrument mitjançant el qual les persones poden dialogar més enllà de les seves creences i pertinences és l'art. Vivim molt propers els uns dels altres però ens coneixem molt poc, hi ha una mena de falta de curiositat generalitzada respecte dels altres".
JORDI SAVALL: "Cada cultura viu la seva pròpia existència isolada de les altres cultures. I això també passa amb la música. Quan interpretem una cançó que existeix en totes les llengües del Mediterrani amb la mateixa música, en moltes regions es pensen que ells en són els únics dipositaris i s'enfaden quan una altra persona els diu que també la canten: volen que allò sigui la seva cançó. Aquest sentiment ve de la ignorància. L'enemic més gran que té l'ésser humà és la ignorància. Quan ignorem, veiem la realitat deformada i empetitida, i ens creiem coses que no són veritat".
IDENTITAT
Amin Maalouf diu que amb la caiguda del Mur de Berlín deixem de batallar ideològicament i batallem amb les identitats, i que això només ens portarà a la violència.
A.M.: "Hem passat d'un món on els conflictes eren essencialment vinculats a la ideologia a un altre amb conflictes vinculats a la pertinença, a la identitat. Una mica és conseqüència del final de la Guerra Freda, però també de la modernització. Estem en un món on cadascú té el sentiment de necessitat de defensar la seva cultura perquè té la sensació que és la millor. Les persones que tenen una cultura feble, per qualsevol tipus de raó, pensen que la seva cultura serà apartada, i els que tenen una cultura forta i pròspera tenen la sensació de ser envaïts per altres influències. Les influències són interessants i cal assumir-les. No hi ha hagut una tradició en qualsevol àmbit que no sigui el resultat d'influències diverses que vénen d'arreu. Cal assumir aquesta diversitat, la subtilesa dels móns".
J.S.: "Hi estic d'acord, però no cal que sigui al preu de la globalització. La diversitat ha de conservar, sempre que sigui possible, les coses que ens caracteritzen. No cal que hi hagi un McDonald's a cada ciutat".
A.M.: "Totalment d'acord. La frontera, molt difícil de traçar, però que cal traçar, és la que separa la universalitat de la uniformitat. Cal lluitar per un món on tinguem els mateixos valors essencials però amb una diversitat extraordinària pel que fa a les expressions culturals. Pel que fa a valors essencials, no crec que hi hagi uns drets humans diferents d'una regió a l'altra".
INTERCULTURALITAT
La interculturalitat és real? ¿Es produeix realment aquesta fusió de cultures o senzillament el que hem de fer és entendre l'altre en comptes de fusionar cultures?
A.M.: "És una alquímia molt subtil. Cadascú de nosaltres està fet de pertinences molt diferents, i aquest sentiment de pertinença no sempre és fàcil de fer conviure. No es tracta de fer-ho bullir tot junt i veure'n el resultat. Cadascú té el dret i l'obligació de preservar l'especificitat de la seva cultura i alhora cadascú representa un únic element cultural. Si reduïm la nostra identitat a una única pertinença, entrem en un combat perquè ens definim contra un altre, mentre que quan definim la nostra identitat amb subtileses i assumim la nostra pròpia diversitat, anem cap a la pau. Si eliminem tot això per conservar una única pertinença, religiosa, nacional o el que sigui, estem en un estat de guerra amb la resta del món".
J.S.: "¿I no creus que de vegades tenim certa por respecte a les altres cultures, per la necessitat de conservar la nostra pròpia cultura sense ser contaminats per les altres? Als Balcans, països que han viscut 400 anys sota l'Imperi Otomà avui busquen els seus avantpassats i no volen sentir a parlar d'aquests 400 anys, els molesta. És com una fugida. A Espanya hem viscut molts anys amb jueus i musulmans, però si preguntes a la gent què en pensa, la majoria no vol sentir-ne a parlar, dels nostres avantpassats jueus o musulmans".
A.M.: "Massa sovint hem oposat els elements del nostre propi passat. Al meu país natal, el Líban, passa. Hi ha persones que diuen: «Nosaltres som fenicis». Ho fan perquè no volen ser identificats amb una altra part de la població que diu que els seus avantpassats són àrabs. Crec que reconstruïm el nostre passat en funció de les realitats actuals, però tenim l'obligació de preguntar-nos: «D'on vinc? Quines són les influències que han format la meva persona i la meva societat?»"
LA FUNCIÓ DE L'ART
Com viu un artista una situació com l'actual, tan confusa en valors?
J.S.: "Jo no podria deixar de fer música i posar-me a fer política, perquè no en sé, i amb la música puc ser més útil. Per tant, cadascú ha de fer la feina que pot per ajudar els altres. La d'un músic és, potser, que la gent s'oblidi per una estona dels seus problemes i fer-la feliç. Durant segles la música ha ajudat la gent a sobreviure. Els jueus que vam expulsar d'aquí i que arribaven desesperats a qualsevol ciutat de l'Imperi Otomà, quan es trobaven al vespre a casa es posaven a cantar aquelles cançons tan boniques i això els donava esperança, energia per continuar. La música és un aliment de l'ànima que en els moments més tristos i desesperats ens pot donar confiança. La música també pot servir per intentar aprendre el que ha passat i per què. El problema més greu que tenim avui en dia és que vivim en un món portat per gent fonamentalment ignorant".
A.M.: "Totalment d'acord amb el que diu el Jordi de la música. I ho diria de la literatura. La crisi actual és sobretot una crisi moral. Cal replantejar-se el món i repensar-lo amb empatia. Això no vol dir estar obert a qualsevol influència: vol dir escoltar el món i reconstruir el que és profundament humà més enllà de les pertinences, els conflictes i les fronteres. Crec que en cap moment de la història l'art ha tingut una importància tan gran com avui en dia. Avui l'art no és superflu, és essencial. És la brúixola per saber cap on anem. La ciència ens ho ha donat tot, però amb tots aquests mitjans no sabem cap on anar".
PRIMAVERA ÀRAB
Quina valoració en fan, de les Primaveres Àrabs?
A.M.: "És un fenomen interessant i complicat. Jo vinc d'aquesta regió i estic molt perplex. En una primera fase hi ha hagut un moviment que volia la democràcia i la modernització dirigit per persones que defensaven una societat oberta que podria mirar la resta del món a la cara. Hi ha hagut una segona fase de violència provocada per la pressió, no per la voluntat dels manifestants, i hem arribat a la guerra civil a Síria. En altres països, les forces que han recuperat el poder no eren les que van dirigir la revolució, sinó forces oposades al poder anterior que ja existien i que aporten valors que no són els del principi del moviment sinó més aviat valors basats en la religió. Potser, i sóc optimista, veiem el començament d'una nova fase en què es parlarà seriosament del lloc que ha d'ocupar la religió en la societat. Serà un període llarg de problemes i turbulències, però cal estar atent i tenir esperança, tot i que també estem una mica decebuts".
J.S.: "En el món occidental hem viscut processos molt complexos que no s'han viscut de la mateixa manera als països àrabs, on hi ha hagut una mena de retard. Però fins i tot així, avui en dia la democràcia aquí no és prou eficaç. L'exercim un dia i després ens passem quatre o cinc anys en què la democràcia no existeix i en què fan el que volen. Per tant, aquí hi ha algun problema democràtic greu".
A.M.: "És veritat, hi ha una crisi de la democràcia. Durant molt de temps a Occident hem considerat que érem democràtics perquè ens hem comparat amb les dictadures de l'Europa de l'Est. Amb això n'hi havia prou, però avui en dia no. Per tant, cal donar contingut a la democràcia, reinventar-la. I al món àrab hi falta una revolució que no s'ha fet, la de la Il·lustració. Sobretot cal replantejar la relació de la societat amb la religió.