Un dia amb Jordi Savall al monestir de Santes Creus

Santes CreusAcaba de complir 80 anys i Jordi Savall, per celebrar-ho, inicia una nova aventura: el primer Festival Jordi Savall al reial monestir de Santes Creus, que va donar el tret de sortida dimecres i que s’allargarà fins diumenge. A Santes Creus, a l’hora de dinar, els músics es reuneixen a la fonda mentre al poble cau un sol de justícia. Alguns turistes francesos passegen pels carrers roents mentre els locals es queden tancats a casa.

El Jordi i la seva dona, Maria Bartels, apareixen per saludar els músics un parell d’hores abans del primer assaig. Seran cinc nits de concerts amb programes ben diferents, que van des d’un diàleg intercultural amb músiques de l’Orient i d’Occident amb un grup de músics refugiats fins a Beethoven en formació de septet, passant pel Llibre Vermell de Montserrat amb La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, les Folias & romanescas amb solistes instrumentals i Les goûts réunis amb Le Concert des Nations.

El de Santes Creus és la continuació del Festival de Poblet. Aquest estiu han hagut de canviar d’indret. “He estat set anys associat a Poblet –explica el músic–, però el covid els ha comportat molts problemes econòmics, així que vam decidir venir a Santes Creus, que és un dels més bells monestirs que tenim a Catalunya. Els concerts els farem a l’antic dormitori, on ja hem tocat i hem fet enregistraments i té una acústica molt bona”. Santes Creus és un monestir sense monjos que depèn de Patrimoni de la Generalitat, coorganitzadora junt amb la Fundació CIMA de Savall.

Al punt de les 5 de la tarda, músics i cantants acabats d’arribar es reuneixen davant l’altar de l’església, entre les tombes de Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou. Savall dirigeix un assaig de dues hores del Llibre Vermell de Montserrat mentre els turistes visiten les diferents galeries, el parlador, la cuina, el refetor i altres dependències, a més del claustre del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó.

Ajudar els músics refugiats

A l’antic dormitori dels monjos es preparen els músics d’Orpheus XXI, intèrprets tots ells refugiats, que han d’inaugurar el festival. La cantant siriana Waed Bouhassoun explica que va conèixer Savall el 2012 mentre estudiava a França. “El 2016 em va dir que volia fer alguna cosa amb músics refugiats que són molt coneguts als seus països però gens a Europa. Vam anar a Calais a fer un concert amb alguns d’ells i ens van explicar les seves necessitats. Després d’anar a un camp de refugiats a Grècia vam presentar un dossier per triar músics i portar-los a França. Vam fer audicions i en vam escollir 21. Vam passar 7 o 8 mesos complicats en què cadascun d’ells volia ser solista, perquè venen de la tradició oral i no saben tocar junts. Va ser un temps necessari per llimar les diferències i que tothom acceptés l’altre".

Moslem Rahal, també sirià, explica agraït que va poder sortir del país amb una visa de treball que li va oferir Savall. Un any de gestions després, ha aconseguit viure a Badalona amb tota la seva família. “El Jordi no només és un músic que s’ocupa de la música, també s’ocupa de les persones”, afegeix Rahal. Un altre dels músics d’Orpheus XXI va en cadira de rodes a causa de la guerra, diu la cantant. “Perquè pugui seguir tocant, el Jordi el fa viatjar en bussines class”.

El primer concert del grup va ser el 2018 a Saint-Denis. Un any després va venir el covid. “El 2020 ha sigut un any perdut –diu Savall–. Teníem una subvenció de la Comissió Europea, però s’ha perdut. Ara fem el que podem sense pressupost, a veure si ens refem”.

Pensant en el futur

Són les 7 de la tarda i Savall arriba al dormitori per iniciar amb aquests músics el segon assaig del dia. I encara li falta el concert a les 10 de la nit. Incombustible, el mestre no para de tenir noves idees. “Acabo de fer 80 anys i he de pensar en el futur. Què se’n farà de tot aquest llegat quan jo mori?”, es pregunta en veu alta. El llegat és immens, tant material com immaterial. “El patrimoni artístic va més enllà de mi. Tenim les formacions musicals i quan jo no hi sigui cal que continuïn amb un altre director, com es fa a tot el món. I després hi ha els milers de partitures, de llibres, els instruments... Què se’n farà? Aniran a subhasta? Amb el Pasqual Maragall havíem parlat de tenir un local on dipositar tot aquest patrimoni. La fundació ja la tenim. Ara necessitem el local i els recursos”. I afegeix: “Aquí tot és molt difícil. A França m’ha rebut el president Macron i aquí que et rebi el president de la Generalitat és un miracle”. Quan se li pregunta si tot el seu patrimoni es podria traslladar a França, respon: “Estic obert a tot però preferiria que es quedés al meu país”.

Arriba l’hora del concert. A les 8 h del vespre, un petit espai enjardinat acull un piscolabis obert a tothom, amb cuina del bar del poble i vi i cava de la comarca. Els assistents s’hi acosten per fer més festiva la vetllada. A les 9 h s’obren les portes al monestir il·luminat, i el públic –provinent del Vallès, la Garriga, Barcelona i també de Montblanc i Tarragona– s’hi endinsa. 

La idea de fer un festival petit i de gran qualitat, com el de Pau Casals a Prades, sembla ara que cobra tot el sentit. “L’any que ve volem que Santes Creus sigui un centre que irradiï tota la Ruta del Císter, convidant-hi joves músics i grups emergents”, diu Savall. Però són les 10 h i el concert comença.