Cinc testimonis de l'exili: "M'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla"

BarcelonaL’exili republicà del 1939 va ser un dels èxodes massius més importants de l’Europa de l’època. Es calcula que des de finals de gener i principis de febrer mig milió de persones van sortir d’Espanya per cercar refugi. A la dimensió quantitativa cal afegir-hi la qualitativa, ja que les elits intel·lectuals, professionals i polítiques que havien sostingut el règim republicà i la Generalitat de Catalunya es van veure obligades a marxar. Després de la guerra començava una

altra epopeia. D’aquell mig milió de persones, més de 200.000 eren catalans. Demà, el Memorial Democràtic de la Generalitat i el Museu Memorial de l'Exili (MUME) reten homenatge a aquests milers d'exiliats a Portbou i Argelers. Hi participaran unes 300 persones, moltes d'elles exiliats i familiars. Recuperem algunes de les veus literàries que van explicar l'experiència de "passar la ratlla":

1. El poeta sabadellenc Pere Quart (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986) va publicar el poemari 'Saló de tardor' a Santiago de Xile poc abans de tornar a Catalunya. 'Corrandes d'exili' forma part d'aquesta obra, on el poeta vol sintetitzar l'experiència que pot provocar una pèrdua, la del país que s'abandona. Hi ha també una càrrega simbòlica. Com molts altres narradors, Quart és conscient que a partir del gener del 1939 forma part dels "perdedors de la guerra":

"Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla"

2. Dotat d’una gran capacitat d'observació i imaginació, Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels autors catalans més reeditats i estimats del segle XX. L'escriptor català tenia una gran voluntat desdramatitzadora, però va transmetre grans experiències vitals. A 'Unitats de xoc' explica com va viure en pròpia pell la Guerra Civil. “És un autèntic al·legat contra la guerra“, recorda Jordi Castellanos al catàleg d’'Els miralls de la ficció', però també “una bona mostra de la seva capacitat per compaginar la mirada irònica amb l’actitud humanística”. A 'Pàgines d'exili', publicat a la 'Revista dels Catalans d'Amèrica' (Mèxic) el novembre de 1939, explica com amb l'exili, alguna cosa s'ha trencat per sempre:

"En aquests moments sento una gran indiferència, una lassitud extremada que m'afecta tant l'esperit com el cos. Voldria acotxar-me en un llit ben tou, i dormir durant molt temps i potser no despertar-me mai més. A les quatre de la tarda obren la frontera i els gendarmes ens deixen passar. Vet aquí la terra de França, neta, tranquil·la, sense cap neguit que trenqui la quietud del paisatge. Les poques cases de pagès que veiem des de la carena estan senceres i les xemeneies fument amb una normalitat que ja gairebé desconeixíem".

3. La poeta Clementina Arderiu

4. Carles Fontserè

5.Joan Sales