Destapen un Cupido en una pintura de Vermeer

BarcelonaEl catàleg d’obres de Johannes Vermeer (1632-1675) és molt curt: només se'n conserven 36 pintures, moltes de les quals, com La jove de la perla i El geògraf, són icones de la història de l’art. Vermeer és considerat com un dels grans mestres per la seva delicadesa, per la llum única dels seus quadres i pel misteri que envolta les escenes que va representar, com la de Noia llegint una carta davant una finestra oberta (1657-1659), un dels tresors de la Galeria dels Mestres Antics de les Col·leccions Estatals d'Art de Dresden. Però ara aquesta pintura ha canviat radicalment després que els restauradors del museu han tret a la llum un Cupido desenfadat en tons ocres que hi ha a la paret del fons del quadre i que té gairebé la mateixa mida que la dona protagonista.

Segons algunes interpretacions de la pintura, el Cupido reforçaria la hipòtesi que les fruites que hi ha damunt el llit evoquen una relació extramatrimonial i que el contingut de la carta també hi faria referència. En canvi, uns altres experts són més prudents: expliquen que l’origen de la representació de Vermeer del déu de l’amor prové d'un llibre d’emblemes d’Otto van Veen que porta el consell d’“Un amant només hauria d’estimar-ne un”, i deixen el possible contingut de la carta en la intimitat de la propietària. Ara, amb les dues figures a la vista, l’escena és més “eloqüent”, com van explicar fonts del museu alemany durant la restauració del quadre. “La imatge tan llampant del fons crearà un contrapès especial en la introversió de la lectora de la carta –van dir també–, i deixarà d’aquesta manera obert el contingut de l’escena. Aleshores queda en mans de l’espectador com interpretar la carta que la noia té a les mans”. 

La recuperació del Cupido també ha permès matisar els coneixements que tenien de l'obra primerenca del pintor. Ara creuen que els elements d'"ocultació i reclusió" van tenir un paper menys dominant. Així mateix, el mateix personatge apareix en dues pintures més de l’artista, com Dona dreta en un virginal, propietat de la National Gallery de Londres; i recorda que 24 dels 36 quadres del pintor tenen un quadre dins el quadre, és a dir, pintures, tapissos i mapes que donen claus per interpretar-los.

Una restauració delicadíssima

La primera imatge de Noia llegint una carta davant una finestra oberta completament restaurada va veure la llum fa pocs dies, per escalfar els motors de l’exposició temporal que protagonitzarà al mateix museu a partir del 10 de setembre. El procés de restauració va començar el 2017 i aquell mateix any es va celebrar un simposi internacional amb experts de Dresden, Amsterdam, Copenhaguen i Viena que havien treballat en la restauració d’altres pintures de Vermeer.

L’existència del missatger de l'amor era coneguda des de l’any 1979 i la decisió de retirar la pintura que el cobria es va prendre després de comprovar científicament que, al contrari del que es pensava inicialment, no l’havia ocultat el mateix Vermeer sinó un pintor desconegut dècades després. El detall que va confirmar-ho va ser l’existència d’una capa de brutícia entre el Cupido i la pintura que el cobria. La raó per la qual van ocultar el Cupido va ser un canvi en els gustos, i va ser així com va ser adquirida per a la col·lecció de l'elector de Saxònia i rei de Polònia August III el 1742. El procés de recuperació del Cupido va ser molt complex i arriscat. Després de retirar les capes de vernís esgrogueït que tenia el quadre, el restaurador Christoph Schölzel va retirar meticulosament l’afegit amb un bisturí mirant-se’l a través d’un microscopi per no perdre la capa de vernís que el mateix Vermeer va posar en la seva obra.

L’exposició on Noia llegint una carta davant una finestra oberta tornarà a brillar porta per títol Johannes Vermeer. Sobre el reflex, i inclourà nou pintures més del pintor, entre les quals hi ha Dona dreta en un virginal, i unes 50 pintures holandeses més de la segona meitat del segle XVII, de pintors com Pieter de Hooch, Frans van Mieris, Gerard ter Borch, Gabriel Metsu, Gerard Dou i Jan Steen, per mostrar el context en què Vermeer va treballar i els altres artistes amb qui va estar en contacte.