Despullar Batman: missió impossible

BarcelonaFa cosa d’un any, l’editorial DC Comics va crear Black Label, una línia pensada per acollir històries més adultes i serioses dels seus superherois. “La idea era abordar els personatges de DC com si fossin en una sèrie de la HBO”, resumia en l’última edició del Saló del Còmic el dibuixant Lee Bermejo, l’autor que, juntament amb el guionista Brian Azzarello, va inaugurar Black Label amb la minisèrie de Batman Condenado, publicada a casa nostra per l’editorial ECC. El còmic presenta un Batman trastornat i ferit, incapaç de recordar els esdeveniments de les últimes hores i trasbalsat per la notícia de la mort del Joker. Condenado és un viatge febril a l’interior d’una ment torturada amanit d’una violència molt física i d’imatges potents, com la d’una estàtua de Crist crucificat amb la cara pintada com el Joker. Però va ser un altre detall el que va centrar totes les mirades: dues vinyetes d’un Bruce Wayne sense l’uniforme de Batman on es podia distingir, entre ombres, la silueta imprecisa del penis. La petita transgressió va ser criticada a les xarxes, i l’editorial va acabar censurant les vinyetes en l’edició digital i en les posteriors edicions en paper del còmic enfosquint la imatge fins que no es distingís el controvertit fal·lus. L’edició publicada per ECC ha hagut de ser, per imposició de DC, la versió censurada.

A Bermejo la polèmica el va agafar per sorpresa. “El Brian i jo som tan ingenus que pensàvem que la gent s’escandalitzaria amb la vinyeta del Joker crucificat, però mai ens va passar pel cap que un home nu provocaria aquesta reacció -diu-. Fa uns anys, Spiderman ja va aparèixer despullat en un còmic i ningú va donar-hi gaire importància. Em pensava que la indústria i els lectors estàvem preparats, però sembla que no”. La polèmica va arribar en el moment més inoportú: la companyia AT&T havia comprat Warner Bros, propietària de DC Comics, i la fusió de les dues empreses va provocar un clima de por a l’editorial. “El contingut del còmic no era cap secret, feia nou mesos que l’havíem entregat. Però de cop i volta la gent es va posar molt nerviosa, tothom tenia por de perdre la feina. I DC va prendre una decisió imperdonable, la pitjor possible: censurar el seu propi còmic”, lamenta.

El penis de Batman no va aparèixer a les pàgines de Condenado perquè sí. “Ens havien dit que a Black Label podíem fer servir un llenguatge més cru, continguts més adults, nuesa... Tot el que veus en una sèrie de la HBO. Així que ho vam fer. A Batman l’han dibuixat un milió de vegades i s’ha convertit en una mena d’icona, un personatge que gairebé no és humà, però perquè la història funcionés jo l’havia de presentar com un ésser humà vulnerable, l’havia de despullar de tot el que el fa ser Batman: l’uniforme, les armes, tot. Però no hi vaig donar més importància”, diu Bermejo, que havia crescut llegint còmics amb molta nuesa com el Den de Richard Corben i el Ranxerox de Liberatore i Tamburini. No estava fent res que no s’hagués fet abans, fins i tot a l’editorial DC, on als anys 80 Watchmen va incloure un nu frontal del Dr. Manhattan. “Però tot d’una, en la cultura nord-americana està ressorgint una actitud molt puritana -diu-. Vivim un moment terrible als Estats Units, en què la hiperviolència no suposa cap problema però un penis entre ombres posa en perill una gran companyia”.

Entre Europa i els Estats Units

La trajectòria de Bermejo ja apunta el seu perfil de dibuixant allunyat dels cànons d’una indústria on va arribar en plena crisi, a finals dels 90, quan va entrar al segell Wildstorm. “Soc producte dels còmics que més em van impactar de petit, Blackhawk, de Howard Chaykin, i El señor de la noche, de Frank Miller, que em van fer ser conscient dels creadors”, recorda. Com aquests autors, el dibuixant té un estil marcat que s’imposa als tòpics dels personatges: el seu Superman, per exemple, és una figura més aviat intimidant, i el seu Batman sempre porta un uniforme específic que va dissenyar ell mateix: “És per donar unitat d’estil al meu treball. Molta gent diu que és pretensiós que un dibuixant de superherois vulgui que la seva obra tingui coherència artística, que el còmic de superherois és una indústria basada en la il·lustració i no en l’art, però jo crec que es poden unir les dues coses, l’art i la indústria”. Aquesta barreja del discurs de la indústria europea i la nord-americana sembla un reflex del mateix Bermejo, un californià que viu a Itàlia des de fa quinze anys. “El mercat nord-americà està cada vegada menys interessat en el creador i més en la marca -diu-. M’agradaria treballar en el mercat europeu algun dia, admiro molt autors com Liberatore”.

Bermejo ha lluitat per expressar la seva identitat en un context tan homogeneïtzador com el dels superherois. “Soc conscient que no són els meus personatges, pertanyen a grans corporacions. Però la realitat és que ja els han dibuixat milers d’artistes un milió de vegades; no hi veig el sentit a dibuixar-los un altre cop si no ho fas amb una mirada personal”, diu. Un exemple són les portades de Spiderman que Marvel no va voler publicar: a l’editorial van dir-li que el dibuixava “massa estrany”, amb un realisme que, d’alguna manera, fa que el lector vegi l’home que hi ha sota la disfressa i la fragilitat d’un cos protegit només per una fina capa de teixit sintètic.

“No soc tan arrogant per creure que per dibuixar un penis el que faig és art, però sí que crec que els còmics són art i que el realisme i la nuesa sempre han format part de les arts visuals. Tanmateix, en els còmics mainstream nord-americans no és així”, diu. En última instància, el que més emprenya Bermejo és que un penis sigui inacceptable i, en canvi, ningú digui res del dibuix del cervell del pare de Bruce Wayne escampat per terra. “És un reflex de la cultura en què vivim avui dia als Estats Units. El president de DC va dir públicament que s’avergonyia del nostre còmic. I jo no entenc que un home adult que dirigeix una companyia artística s’avergonyeixi per una cosa que veu cada dia... O almenys això espero, vaja!”