Un desnonament al dia al nou Santa Mònica
Enric Puig s'entrena com a director del centre d'art amb l'exposició 'Exposar. No exposar-se. Exposar-se. No exposar'
BarcelonaUna fletxa indica on va la Brimo. Al davant, els activistes. En una columna hi aniran els veïns. En un racó, l'advocat. I aquí i allà l'attrezzo necessari perquè l'espai central del Santa Mònica aculli cada dia a les 19 h una performance sobre els desnonaments titulada Desnonissea (barreja de desnonament i l'Odissea). Aquest "poema dramàtic" de Roger Bernat és una de les obres de l'exposició Exposar. No exposar-se. Exposar-se. No exposar, amb què s'inaugura la nova etapa del centre d'art del final de la Rambla de Barcelona sota la direcció d'Enric Puig Punyet. "El desnonament és la performance que més es representa en aquest país", diu Bernat, per a qui "Barcelona es construeix des de fa 400 anys sobre un desnonament continu". La representació diària d'aquest "drama el final del qual tothom coneix" és una bona mostra del nou caràcter que Puig vol donar a l'equipament abans conegut com a Arts Santa Mònica i que ha d'esdevenir "un espai d'acollida per a tots els creadors del país", tal com diu Miquel Curanta, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).
De moment, Puig s'estrena amb una exposició que es podrà visitar fins al 9 de gener i que, a més de Desnonissea, aplega mitja dotzena d'intervencions artístiques de Jordi Guillumet i Mònica Roselló, Joana Moll, Mariona Moncunill, Antoni Muntadas, Roc Parés i Mario Santamaría. Tant el contingut com la forma trenquen radicalment amb l'etapa anterior del Santa Mònica, i tot plegat confirma el propòsit de Puig de posar els creadors al centre, tal com va fer durant la seva etapa al capdavant de la fàbrica de creació La Escocesa. "Volem primar els honoraris artístics. Fer produccions low cost i que els artistes cobrin més", diu Puig, que al Santa Mònica compta amb un pressupost d'1,2 milions d'euros a l'any (incloses les despeses estructurals).
"Ningú pot esperar que el programa que faci l'Enric [Puig] sigui convencional. Serà de risc, i podrà funcionar o no, però és important que sigui de risc", diu Antoni Muntadas, que participa en l'exposició amb una nova versió del vídeo Crèdits (1984) que ha fet amb Victoria Sacco. D'alguna manera, les paraules i la presència d'aquest pioner de l'art multimèdia és una mostra de confiança en el projecte de Puig. "Canvi de model", "transformació", "obrir-se al carrer" i pensar com ha de "mostrar-se com a centre públic" són alguns dels conceptes que esquitxen el discurs del director del Santa Mònica.
Curanta hi afegeix el públic, perquè "la ciutadania ha de tenir un paper actiu" en aquest laboratori artístic. I què trobarà el públic? Si comença la visita per la terrassa que s'abraona sobre la Rambla toparà amb una ferralla, el que queda d'una furgoneta Hudson dels anys 40. L'artista Roc Parés, interdisciplinari de mena, i el col·lectiu Taller Estampa l'han convertit en Janus, una instal·lació amb pantalla de vídeo i imatges generades per intel·ligència artificial que es poden veure als retrovisors del vehicle. Un cop dins, el visitant veurà Joana Moll registrant en un gràfic immens les despeses energètiques del centre amb l'objectiu d'"obligar el Santa Mònica a treballar amb la meitat d'energia". "L'aire condicionat suposa més del 60% de la despesa diària del centre", diu Moll, que cada setmana negociarà amb la direcció i els treballadors com estalviar energia. Al primer pis, serà fàcil trobar Mariona Moncunill regirant arxivadors per completar la instal·lació Obrir una porta pel costat de la Rambla en què pengi una soga amb campana, que anirà aplegant documents sobre les diferents intervencions que s'han fet a l'edifici del Santa Mònica des del segle XVII. I encara falta endinsar-se en Tabula rasa, la instal·lació sobre la memòria de Jordi Guillumet i Mònica Roselló, i descobrir en diferents racons el particular itinerari virtual que proposa Mario Santamaría. Aleshores, el visitant ja haurà pogut comprovar fins a quin punt ha canviat el Santa Mònica sota la direcció d'Enric Puig.