Desmuntant Colom: Què hi ha rere la icona?

BarcelonaEn plena febre d’or, una època en què la burgesia barcelonina va fer grans fortunes a Amèrica, es va inaugurar l’estàtua de Colom. El 26 de setembre del 1882 es va col·locar la primera pedra i, sis anys després, entre els molts actes de l’Exposició Universal del 1888, es va inaugurar el monument amb molta solemnitat: hi van assistir la reina regent, Maria Cristina, representants de diferents ministeris, i l’alcalde de Gènova, Stefano Castagnola. La premsa se’n va fer molt de ressò i la població va seguir encuriosida les obres, que van durar sis anys. Era un símbol gegantí -són quasi 60 metres d’alçada i 233.000 quilos- d’una ciutat que aspirava a ser moderna i volia atreure les mirades internacionals. Però amb tanta monumentalitat la sàtira també era fàcil. El 1892, per exemple, La Campana de Gràcia suggeria traslladar el monument perquè en el seu emplaçament dificultaria el desembarcament de l’armada si havia d’actuar a la Rambla.

Quasi 128 anys després, en concret divendres, la CUP va demanar la retirada del monument perquè representa valors caducs, com el de la conquesta i la submissió als pobles indígenes d’Amèrica. Colom i la seva empresa americana constitueixen un dels pocs assumptes dels quals, com més temps passa, menys precises són les coses que en sabem. Però podem rastrejar la història de la seva estàtua. Què hi ha darrere de la iconografia del conjunt escultòric? Què representen les seves al·legories? Per què és tan gegantí? Qui el va impulsar, qui va finançar l’estàtua i per què? ¿Els barcelonins del segle XIX admiraven Colom? ¿S’ha posat en dubte mai abans? ¿El monument és només un homenatge al qüestionat conqueridor o va molt més enllà?

L’impulsor

L’home que celebrava el Descobriment en solitari

Al llarg del segle XIX hi va haver alguns intents de retre homenatge a Colom que van fracassar. No va prosperar una proposta de la primera meitat del segle XIX per erigir-li un monument a la plaça del Duc de Medinaceli, ni la del 1855, perquè no va tenir èxit la subscripció per sufragar-lo. La idea va ressorgir amb Antoni Fages i Ferrer: “Era un apassionat de l’aventura colombina que havia fet fortuna a Amèrica i cada any celebrava en solitari l’aniversari del Descobriment”, explica la historiadora de l’art Judit Subirachs.

Fages i Ferrer va convèncer el crític d’art Carles Pirozzini i Martí que la ciutat de Barcelona havia de dedicar un monument a Colom. Pirozzini, que acabaria sent el secretari general de l’Exposició Universal del 1888, va comentar la proposta a l’alcalde de Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet, el 18 de desembre del 1874. Però el concurs va quedar paralitzat pel convuls moment polític: aquell any el general Arsenio Martínez Campos va posar punt final a la Primera República Espanyola -havia durat només un any- i es va reinstaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII.

El finançament

Les 20.000 pessetes del marquès de Comillas

Barcelona era a finals del XIX una ciutat de fàbriques, amb una població de mig milió d’habitants, que experimentava grans transformacions urbanístiques i que oferia grans oportunitats per fer grans negocis amb poc temps. Paral·lelament prenia força el moviment anarquista. Moltes escultures, a l’època, es pagaven amb les aportacions de la població. En el cas de Colom es va obrir una subscripció i l’Ajuntament de Barcelona va fer una crida a municipis i fortunes de l’època. “Les xifres que s’han publicat en nombrosos articles periodístics i també acadèmics no són sempre coincidents”, explica Subirachs. La historiadora, però, aporta alguns números: “L’Ajuntament de Premià de Mar va aportar 25 pessetes; Salamanca, 250 pessetes, i Alfons XII, 5.000”. El que va desembutxacar més diners, amb diferència, va ser Antonio López y López, marquès de Comillas: 20.000 pessetes. Per cert, la plaça amb el seu nom i el seu bust és a poca distància del navegant. El consistori barceloní fa temps que diu que la seva prioritat és intervenir-hi perquè sempre es recordi que el controvertit López va participar en el tràfic d’esclaus. El cost total del monument a Colom, segons Subirachs, va ser d’1.160.728 pessetes.

La iconografia

La marginació d’uns impopulars Reis Catòlics

El consistori va seleccionar dos projectes: el que va presentar Mauricio Auger i Robert amb el lema “ Los pueblos se hacen grandes elevando grandes obras” i el de Gaietà Buïgas i Monravà, amb el lema “ Honorando a Colón, Cataluña honra a sus hijos predilectos ”. El jurat es va acabar decidint pel projecte de Buïgas. “Des del punt de vista iconogràfic és interessant destacar la prioritat atorgada als personatges representatius de la participació catalana en l’aventura colombina, mentre que personalitats com els Reis Catòlics o els marquesos de Moya i col·laboradors de primer ordre com els germans Pinzón van ser representats amb simples medallons de bronze”, assegura Subirachs.

I és que entre la societat catalana els Reis Catòlics no eren gaire populars. De fet, el monument sobretot volia “enaltir els valors catalans”. “La ciutat parla: en aquest cas a través del seu primer gran monument modern, Barcelona reclama una nova història d’Espanya que recordi (i amplifiqui) el protagonisme dels catalans en els mateixos orígens de l’imperi”, escriu el professor d’història de l’art i de l’arquitectura Juan José Lahuerta.

“Es reivindica la participació catalana en la conquesta d’Amèrica i en la construcció de l’Imperi -destaca l’historiador Ivan Armenteros-. En aquell moment hi havia un discurs antiesclavista. Però hi havia qui defensava l’abolició de l’esclavitud per raons humanitàries i d’altres que ho feien per raons més pragmàtiques. Hi havia un moviment abolicionista molt racista que argumentava que no es podia donar poder ni polític ni econòmic als negres -afegeix Armenteros-. En aquell moment el colonialisme vivia el seu moment més àlgid”, conclou. De fet, després de la inauguració del monument es van fer diferents celebracions del Descobriment d’Amèrica: cavalcades en honor a Cristòfor Colom o escultures efímeres per celebrar el IV Centenari.

A la memòria del projecte, Buïgas assenyala: “ Sabida es la parte importantísima que Cataluña tuvo en el descubrimiento por la cooperación científica del célebre astrónomo y marino Jaime Ferrer, de Blanes, y por el envío de 17.000 ducados que facilitó Luis de Santángel, de Barcelona, con los cuales el marino genovés pudo proveer la armada para dar principio al descubrimiento...”

Un projecte colossal

Vertical per simbolitzar els sentiments del poble

“En aquell moment era força habitual l’ús de la columna per enaltir els herois”, explica Subirachs. Buïgas ho justificava així: “ Nadie dudará que el monumento a Colón deba desarrollarse en sentido de altura, pues de no triunfar la vertical, no solo dejaría de simbolizarse el objeto que lo motiva, sino los sentimientos del pueblo que lo erige ”. L’estàtua va ser realitzada per l’escultor Rafael Atché i Farré. Hi van intervenir molts altres professionals i escultors. “No crec que s’hagi qüestionat mai el monument. És més, entre el 1980 i el 1981 es va restaurar amb motiu dels Mundials de futbol -diu Subirachs-. L’estructura és de ferro i s’havia oxidat molt. Es temia que pogués caure”, afegeix. Joan Margarit i Carles Buxadé van fer una operació per reforçar l’estructura sense necessitat de desmuntar tot el monument com s’havia previst inicialment. Hi ha monuments arreu del món dedicats a Colom. “Barcelona és la ciutat que llueix, amb més o menys justificació, el monument més emblemàtic de tots els que s’han erigit per honorar la memòria del descobridor”. Una icona que s’ha utilitzat des de finals del segle XIX fins a l’actualitat per a cartells, postals, artistes -Picasso o Dalí s’hi van inspirar- i fotografies que promocionaven el turisme. També ha servit per fer tot tipus de paròdies.