Desenterren les restes d'un oficial republicà al Mas del Puig, a Torelló
La família del soldat, a qui es faran les anàlisis d'ADN, el buscava des de fa més de 10 anys
BarcelonaLa nit del 4 de febrer del 1939 les tropes franquistes van matar un oficial republicà al mas del Puig de Torelló (Osona). L'home, que tenia entre 25 i 30 anys, va ser detingut amb un altre soldat republicà que va aconseguir fugir. "A la casa del Puig s'hi va instal·lar el comandat de les tropes nacionals, i després de sopar, prop de les deu de la nit, vam sentir a la part del darrere de la casa diverses ràfegues de metralladora, que van alarmar la família. En preguntar al cap de les tropes què eren aquells trets tan pròxims, ens va contestar tan tranquil·lament: 'Estarán probando algún fusil ametrallador'. L'endemà, cap allà a les dues de la tarda, quan les tropes ja estaven formades per marxar, vàrem engegar les vaques a pasturar un xic d'herba, i en voltar-ne una de jove que s'apartava del ramat, vaig trobar un home mort al peu d'un om en un planell", explica Josep Bertrina a Josep Maria Vilar al llibre 'Torelló de l'Alliberament a l'Aiguat'. Bertrina, seguint les instruccions de l'Ajuntament de Torelló, va enterrar aquest soldat al mateix lloc on l'havia trobat, sota un om del Mas del Puig. Ahir, més de 76 anys després, les restes de l'oficial republicà van ser desenterrades i tècnics de la Generalitat en faran les anàlisis d'ADN. Fa uns deu anys, el consistori de Torelló havia rebut la carta d'una família que buscava les restes d'un soldat que creien que havia mort en aquesta població osonenca. Podria ser l'home que va ser desenterrat ahir.
Sense pantalons ni sabates
Josep Bertrina va enterrar el cos del soldat amb l'ajuda del seu germà Agustí: "Vaig cridar al meu germà Agustí que era allà prop i vàrem girar-lo. Vam reconèixer un d'aquells dos oficials rojos que havien detingut el dia abans", explica al llibre de Vilar. Ell i el seu germà van buscar documentació a les butxaques de la guerrera, però no van trobar cap paper. Els soldats franquistes l'havien desvestit: de cintura cap avall i només portava calçotets. Li havien pres les sabates i els pantalons. Els germans Vilar el van enterrar embolcallant-lo amb una manta: "L'enterrarem tan bé com vam saber a prop de l'om", va relatar Bertrina.
Antoni Prat i Puig, membre de l'Associació d'Estudis Torellonencs, explica que Bertrina, que ja és mort, va assenyalar fa anys on havia enterrat el soldat: "Sabíem aquesta història però no sabíem com desencallar-ho. Va ser gràcies a un article que vam veure publicat al diari ARA sobre la feina que volia fer la Generalitat per exhumar la fossa de Serra de Riés que ens vam posar en contacte amb el departament de Relacions Institucionals i vam aconseguir obrir la tomba", afegeix Prat.
La família el busca
"La intervenció confirma la versió transmesa per les fonts de memòria oral i la documentació històrica disponible. L’excavació s’ha realitzat mitjançant metodologia arqueològica i antropològica i preveu la realització de posteriors treballs de contrast genètic", ha assegurat en una nota de premsa el departament de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.
"Les restes són compatibles amb el període de la Guerra Civil, i es tractaria d’un home, d’entre 25 i 30 anys, d’1,70 metres d’alçada, aproximadament. S’han observat fractures cranials que seran objecte d’estudi, ja que poden ser indicatives de les circumstàncies de la mort. En l’excavació també s’han recuperat alguns botons i elements tèxtils", detalla el comunicat.
Quan la Generalitat va rebre la petició de l'Associació d'Estudis Torellonencs (ADET) va comprovar que hi havia un cas del cens de desapareguts que encaixava amb alguns aspectes relacionats amb la informació donada per l’ADET, referent a la inhumació d’un soldat republicà al Mas del Puig de Torelló. Els tècnics del departament de Governació i Relacions Institucionals van recollir tota la informació disponible i van sol·licitar a l’Archivo General Militar de Ávila una còpia dels diaris d’operacions dels dies 4 i 5 de febrer de 1939 de la 82a Divisió franquista del Cos d’Exèrcit del Maestrazgo de l’exèrcit franquista. "La documentació obtinguda corrobora una part important de la informació facilitada per l'Associació d'Estudis Torellonencs", detalla el comunicat del govern català.
