“Els ulls del món us contemplen”
El Desembarcament de Normandia ha arribat al gran públic a través de pel·lícules, llibres i videojocs
BarcelonaEl 6 de juny de 1944, el Dia D, els soldats nord-americans destinats al front europeu van rebre una carta signada per Eisenhower, responsable de l’operació Overlord, coneguda al món com el Desembarcament de Normandia. “Els ulls del món us contemplen”, va escriure el general, que va profetitzar l’enorme petjada en la memòria que tindria l’episodi bèl·lic més conegut del segle XX.
Quan es compleixen 75 anys del combat a les costes del nord de França, la seva empremta en la cultura popular és significativa. Cada detall d’aquella jornada és ara una icona pop, un objecte de fascinació i estudi que ha inspirat artistes de tot el món. Repassem pel·lícules, llibres i videojocs que han descrit l’horror de la batalla decisiva de la guerra més cruenta de tots els temps, amb estimacions que arriben als 80 milions de morts.
L’obsessió de Spielberg
L’obra més coneguda i premiada sobre el tema és Salvem el soldat Ryan (1998), la pel·lícula dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Hanks que va recaptar més de 480 milions de dòlars i va endur-se 5 Oscars. La seva recreació de la batalla de Normandia és una de les escenes cinematogràfiques bèl·liques més impactants i violentes de tots els temps, una potent seqüència de 10 minuts en què els soldats aliats intenten avançar per les platges franceses enmig de l’incessant tiroteig enemic. Animats pel bon resultat d’aquella pel·lícula, el duet format per Spielberg i Hanks van produir una minisèrie de culte a HBO: Band of brothers, que constava d’11 episodis seguint l’avanç de la companyia Easy, un dels grups de paracaigudistes nord-americans que va saltar a Europa la nit del Dia D. Una manera de veure el desembarcament des de l’interior i en altura.
Tot i que els últims títols són els més coneguts, les primeres pel·lícules al voltant de la batalla a la costa de Normandia van aparèixer poc després d’acabar la guerra. Les més antigues són la francesa El batalló del cel (1947), film propagandístic fet amb l’objectiu d’aixecar la moral d’un país devastat, i Dia D, 6 de juny, del 1956. Ja als anys 60 es van produir El dia més llarg (1962), amb un repartiment de luxe (John Wayne, Robert Mitchum, Henry Fonda) i dos Oscars tècnics al sarró, i El desafiament de les àguiles (1968), de Brian G. Hutton, que gira al voltant del rescat d’un general nord-americà capturat pels nazis abans que pugui revelar on i quan serà l’ofensiva aliada.
Entre els documentals destaquen diversos títols produïts per National Geographic ( Testimonis del Dia-D, El sacrifici del dia D: la batalla per la llibertat ) i la sèrie II Guerra Mundial en color, de Discovery Max.
La guerra en primera persona
El Desembarcament de Normandia també ha sigut objecte d’estudi d’un incomptable nombre de referències literàries. El que les ha fet més o menys interessants és el tractament donat en cada cas. Un dels més impactants és el de Studs Terkel a La guerra ‘buena’, una història oral de la Segona Guerra Mundial. El reporter nord-americà, guanyador del premi Pulitzer, ressegueix en primera persona els passos dels militars nord-americans que arriben a les platges franceses. Centrat en geografia, política i estratègia militar des d’un punt de vista divulgatiu, trobem El desembarco de Normandía. Día D, de Martin Gilbert, una obra fàcil de llegir i d’extensió mitjana. Tot el contrari del gran clàssic del gènere, Día D-La batalla de Normandía, d’Antony Beevor, amb quasi un miler de planes dedicades a la batalla, ideal per a qui vulgui aprofundir en el tema.
Els perdedors de la guerra es tornen protagonistes a Alemanes en Normandía, de Richard Hargreaves, l’assaig que recrea les misèries del bàndol germànic a partir de cartes personals, documents oficials i testimonis. Finalment, una altra visió interessant i poc coneguda és la de Garbo, el espía, de Stephan Talty, biografia sobre l’agent doble Joan Pujol, antifeixista català que va enganyar Hitler assegurant-li que l’atac aliat seria a 300 quilòmetres d’on va ser en realitat.
Cultura recreativa
L’últim camp que ha tractat àmpliament el desembarcament de les tropes aliades a França és el dels videojocs, que han aprofitat l’espectacularitat de la batalla per recrear-la en títols de guerra. El gran clàssic del gènere és la primera entrega de Medal of Honor, del 1999, que va aprofitar l’èxit de Salvem el soldat Ryan per caracteritzar la seva famosa escena del Dia D a la pell del tinent fictici James Patterson. El videojoc, que va aparèixer a la consola PlayStation, va ser un gran èxit de vendes i va iniciar una sèrie de shooters (jocs de guerra en què el jugador té la mateixa visió que un soldat) que han fet fortuna amb la Segona Guerra Mundial en general i el desembarcament en particular. És el cas de la saga Call of duty, amb tres títols que recreen el Dia D, A front too far: Normandy, i el videojoc indie Easy red.
