Desembarca als cinemes el fenomen dels pirates 'One Piece'

Barcelona¿En què es mesura la popularitat d’un còmic? A Catalunya, el manga japonès One Piece no se cita als mitjans, els adults gairebé no el coneixen i no és fàcil trobar marxandatge inspirat en la sèrie. I, tanmateix, en els menys de 20 anys que fa que Eiichiro Oda el va crear, ja ha venut a tot el món més exemplars que Tintín. Amb 320 milions de còpies venudes al Japó i 60 més a l’estranger, One Piece és el manga més venut de la història i un èxit que al seu país sobrepassa amb escreix el de Bola de Drac : la col·lecció de manga ja va pels 850 números publicats i ha inspirat una sèrie d’ anime amb més de 700 episodis dels quals TV3 ja en porta més de 500 emesos en català.

Divendres One Piece desembarcarà als cinemes catalans (en versió catalana i castellana) amb One Piece Gold, el tretzè llarg animat de l’univers One Piece i el primer que s’estrena a l’estat espanyol. És la pel·lícula amb la qual l’estudi Toei vol obrir la franquícia cinematogràfica més enllà del seu públic natural del Japó, on les pel·lícules recapten entre 40 i 60 milions d’euros. “Hem intentat que la pel·lícula sigui un entreteniment per a tot el públic, no només per als fans de One Piece, i hem cuidat més que mai la qualitat del dibuix -explicava ahir al Saló del Manga el productor del film, Hiroyuki Sakurada-. Fins i tot s’hi ha involucrat Eiichiro Oda, que es va empescar l’argument i ha fet esbossos d’alguns dels nous personatges”.

Les històries de One Piece giren al voltant de les aventures de Ruffy i els pirates del Barret de Palla en un planeta cobert pel mar a excepció d’un continent i algunes illes. Un còctel trepidant de comèdia i acció que, a imatge del primer Bola de Drac d’Akira Toriyama, es basa en la interacció dels protagonistes, l’arribada a un nou escenari i l’enfrontament al malvat de torn. A One Piece Gold, Ruffy i els seus arriben a una nau-casino gegant que funciona com un país independent i se les han de veure amb el rei del casino. Cal dir que per posar-se al dia de les aventures de One Piece anteriors al film un espectador hauria de dedicar més de 10 dies i les seves nits a veure els més de 700 episodis de 20 minuts emesos fins ara al Japó. Segons Sakurada, no és necessari: “A One Piece Gold hi apareixen els personatges principals, però té lloc fora de la línia temporal de la sèrie. I hem treballat molt perquè la història sigui senzilla i fàcil d’entendre”.

A l’esquerra de Sakurada, un jove s’escolta amb reverència el productor. És Hiroaki Miyamoto,que debuta en la direccióde llargmetratges amb One Piece Gold després de treballar sis anys com a animador en la sèrie i en les pel·lícules prèvies de One Piece. ¿Quin marge de maniobra té el director en una pel·lícula d’una franquícia com aquesta? “ Sensei Oda [el mestre Oda] ens va donar molta llibertat -explica Miyamoto-. Ens va animar a fer una cosa innovadora, no una repetició del que ja s’ha fet abans a la sèrie”. Ell, tot sigui dit, no sembla angoixat per la falta de llibertat. “Jo no tinc necessitat de fer projectes personals sinó entretenir la gent. I com més gent s’ho passi bé, millor”, diu.

‘One Piece’ vs ‘Bola de Drac’

Per a Miyamoto, la clau de l’èxit de One Piec e és que el tema de fons de les aventures és la recerca de la llibertat. “ Bola de Drac parla de la justícia, de protegir la humanitat dels malvats. Però els protagonistes de One Piece són pirates! No els preocupa la justícia sinó la seva llibertat. I la societat japonesa és igual: prefereix la llibertat a la justícia. Hi ha molta repressió, i per això és tan popular el Ruffy, perquè no diu mai mentides”. One Piece ha superat en vendes Bola de Drac al Japó, però a l’estranger continuen sent més coneguts Son Goku i companyia. “ Bola de Drac es va exportar quan ja estava tancada -diu Sakurada-. One Piece, en canvi, encara està en construcció. A poc a poc guanyarem públic i al final acabarem superant Bola de Drac també fora del Japó”. I quan acabarà One Piece, per cert? “ Sensei Oda no sap encara quan acabarà, tot i que ja té pensat el final”, diu el productor. “Ara, jo calculo que serà d’aquí 10 anys”.