El desconocido

És un simpàtic entreteniment buscar equivalents/referents cinèfils d’ El desconocido. El més obvi és Speed, esclar. També A l’hora assenyalada de John Badham o la tercera part de La jungla de vidre o Última trucada. La llista seria ben llarga. El temps escolant-se entre els dits del protagonista atrapat, en aquest cas per un ésser venjatiu que vol fer-li pagar la seva dissort, és una premissa sempre llaminera per bastir un thriller d’acció. Dani de la Torre debuta amb una producció ambiciosa, rodada amb profusió de recursos dels quals aconsegueix treure partit. La factura és impecable i la capacitat de mantenir la tensió fa que un degluteixi el film quasi sense adonar-se’n. Hi ha alguns forats de guió, però menys dels que un podria esperar. Sobren discussions familiars, dues o tres situacions absurdes i improbabilitats ficades amb calçador. També un epíleg emfàtic que subratlla la mirada social del film de manera barroera: la responsabilitat dels bancs en la crisi del nostre temps. Passa com una exhalació, tan ràpid que te n’oblides fàcilment. |