Descobreixen a Pompeia una fleca-presó

BarcelonaPompeia no deixa de revelar nous episodis de com vivien els més desafavorits a l'Antiga Roma. L'últim descobriment del Parc Arqueològic de Pompeia és una fleca-presó on esclaus i ases treballaven en condicions infrahumanes. Es tracta d'una habitació estreta on la llum amb prou feines entrava a través de petites finestres amb reixes de ferro. No hi havia cap porta ni accés a l'exterior, sinó que s'accedia a través d'una porta que donava a la part residencial que estava decorada amb frescos. En un d'aquests frescos es veia una massa de pa de forma rodona. A la part residencial també es van localitzar inscripcions de propaganda política en què s'animava a votar a Aulus Rustius Verus.

Les restes de la fleca són una prova arqueològica de com podia ser de brutal l'esclavitud en aquella època. A les lloses del terra es poden observar unes osques fetes segurament per evitar que els animals de tir, que anaven amb els ulls tapats, rellisquessin sobre el paviment i alhora tracessin un camí en forma circular. Les fonts iconogràfiques i escrites de l'Antiga Roma donen informació sobre com funcionava una mola de característiques similars a la localitzada a Pompeia. Normalment, l'esclau havia d'empènyer l'animal i controlar el procés de moldre, afegint gra i retirant la farina. Luci Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) descriu a Les Metamorfosis com Lucio, l'heroi d'aquesta novel·la escrita en onze llibres, es transforma accidentalment en un ase. Membre de l'aristocràcia, amb aquesta forma animal, es converteix en testimoni i víctima de les misèries dels esclaus que són tractats com bèsties de càrrega pels seus propietaris.

Les fonts escrites

Al llibre, Apuleu descriu com funcionaven les fleques: "Hi havia un gran nombre de bèsties de càrrega, descrivint camins circulars infinits, giraven amb cercles més o menys amples. I no només durant el dia, sinó fins i tot durant tota la nit, gràcies a la rotació sense interrupcions d'aquests dispositius". La descripció dels homes i dones que hi treballaven és terrible: "Quina subespècie d'homes hi havia! Amb la pell tota blavosa per les contusions, i l'esquena plena de ferides, alguns tan sols duien un petit tros de tela al voltant de les parts privades. Al front hi tenien lletres marcades, el cap el duien afaitat i els peus encadenats. Eren figures pàl·lides, amb les parpelles fosques i malmeses per la foscor i l'ambient de la fleca. Com els boxejadors que lluiten esquitxats de pols, les seves figures estaven cobertes de manera repugnant del blanc de la pols farinosa".

Aquest espai, on es van trobar tres víctimes, permet imaginar com eren les condicions dels esclaus. "És la part més impactant de l'esclavitud, on no hi havia cap marge de llibertat ni cap possibilitat d'emancipació, les persones eren víctimes d'una violència brutal", destaca en un article, el director del Parc Arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtiregel.