Descobreixen dues sitges medievals a Llagostera
Estan datades d'entre els segles IX i XIII i són les restes arqueològiques més antigues que s'han trobat a la vila
LlagosteraLes obres de remodelació i ampliació de les Casa de les Vídues de Llagostera (Gironès) han permès descobrir l'existència de dues sitges de l'edat mitjana retallades en el subsòl natural de l'edifici. Les restes de ceràmica del seu interior han servit per comprovar que aquestes dues sitges, molt properes entre sí, són els vestigis arqueològics més antics que s'han trobat mai a la vila. En concret, es creu que una d'elles s'hauria construït entre el segle IX i XI i l'altre, de planta circular, entre els segles XI i principis del XIII, quan la vila era un poblat medieval. Fins ara només s'havien trobat restes i altres troballes a Can Caciques dels segles XIV i XV.
La primera fase de les obres de reforma, reconstrucció i ampliació de la Casa de les Vídues van arrencar el passat mes de febrer promogudes pel consistori de Llagostera que va demanar la col·laboració, ajuda i consell d'un arqueòleg ja que l'edifici es troba situat en el cor de l'antic nucli medieval de la vila. Va ser precisament aquell mes quan els operaris van topar amb el descobriment de les dues sitges medievals mentre estaven rebaixant una part del terra d'aquest espai.
El director de la intervenció arqueològica, l'arqueòleg Joan Llinàs, de l'empresa Atri Cultura i Patrimoni SLU, va ser l'encarregat de dirigir els treballs. Les sitges, situades una al costat de l'altre, es trobaven enclavades en el subsòl natural. A més, les dues estaven a tocar del mur de l'antiga Casa de les Vídues, per la vessant sud. Un mur que es va construir entre els segles XVI i XVII. "En el moment en què van aparèixer vam decidir aturar les obres fins que poguéssim documentar-les", ha comentat Llinàs.
Una de les sitges -de planta circular, parets globulars i fons pla- s'hauria construït entre els segles IX i XI i només es va poder documentar una quarta part. La segona, també de planta circular, s'hauria fet entre els segles XI i principis del XIII i van aconseguir excavar unes dues terceres parts del total. Llinàs ha explicat que van aconseguir datar-les gràcies a les restes de ceràmica de color gris i negre que van trobar al seu interior. "Eren restes pròpies de l'alta edat mitjana", ha explicat.
Les restes més antigues de la vila
Aquestes sitges s'utilitzaven per emmagatzemar els cereals i, tal com detalla l'arqueòleg, pertanyen als primers segles del poble medieval que va ser fa centenars d'anys la vila de Llagostera. Al mateix temps, són les restes més antigues que s'han trobat mai al municipi. "Fins ara, s'havien fet altres troballes al nucli urbà, sobretot entre el 2008 i el 2011 amb les obres de Can Caciques però aquelles restes eren de la baixa edat mitjana i l'edat moderna, entre els segles XIV, XV i XVII", ha comentat.
Uns descobriments sorprenents i interessants per a la història de Llagostera. La vila, situada en un turonet, comptava amb una doble muralla i els experts creuen que podria haver acollit un antic poblat ibèric. "Es tracta d'una vila molt ben situada, enmig d'una plana i amb un bon domini visual de la zona. Per això, tot fa pensar que podria haver-hi hagut un poblat durant l'època ibèrica. De moment només hem trobat ceràmiques de l'època ibèrica", ha afegit l'arqueòleg.
L'església de la vila data del segle X i l'actual ajuntament és el que anteriorment era el castell. A mesura que el poble va anar creixent, els habitants van anar construint les seves cases fora de la muralla, baixant pel turó. "És molt possible que es localitzin més troballes d'aquestes característiques tot ique no s'han fet moltes obres ni restauracions o excavacions per indagar-ho ja que l'actual poble es troba sobre de l'antiga vila medieval", ha detallat Llinàs.
Després de documentar, fotografiar i registrar la descoberta, els tècnics van trencar una part d'una de les sitges per poder continuar els treballs de remodelació i van tapiar la resta. En concret, aquestes obres de remodelació són la primera de les tres fases del projecte de reforma i ampliació de la Casa de les Vídues redactat per l'arquitecte Carles Soler.
La voluntat de la iniciativa és solucionar els problemes d'accessibilitat que té l'edifici i, en les properes fases que encara no tenen un calendari fixat, està previst que es faci la rehabilitació integral de l'edifici, restaurant dos locals amb entrada des del carrer Sant Antoni. El pressupost total del projecte és de 412.419 euros -sense IVA-; 122.154 dels quals corresponen a la primera fase executada; 240.990 a la segona fase i 49.275, a la tercera. De moment, encara no hi ha data definida per tirar endavant les dues noves fases que falten.
La Casa de les Vídues és un BCIN
La idea és que les instal·lacions, un cop reformades, puguin acollir un centre d'art -vinculat a la Escola de Belles Arts- una sala d'exposicions i l'espai jove de la vila, que ha de ser el punt de trobada i centre dinamitzador de la gent jove de Llagostera.
A més, s'ha de tenir en compte que la Casa de les Vídues de Llagostera -tot i estar abandonat i en ruïnes durant molts anys- no és un edifici qualsevol. A banda de ser un dels elements més característics de la població també està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i està protegit pel pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Entre els anys 1975 i 1982 s'hi va portar a terme una primera rehabilitació.
Ara, aquestes obres s'inclouen en el conjunt de treballs que el consistori de Llagostera està portant a terme des de fa anys per restaurar el nucli antic de la vila. Fins ara ja s'han pintat les façanes de gran part dels habitatges d'aquesta zona del municipi, s'ha restaurat la muralla del poble, s'ha rehabilitat l'espai de Can Caciques i han convertit la torre de la presó en un mirador únic de la vila i les Gavarres.