Descobert el sistema de drenatge i reg que va revolucionar l'Amazònia precolombina
L'estudi, en què ha participat la UAB, demostra que l'enginyeria agrícola permetia conrear blat de moro tot l'any
![L'arqueòleg ambiental de la UAB, Umberto Lomardo, que ha liderat la investigació a Bolívia.](https://static1.ara.cat/clip/ab937b15-820b-4f60-8907-4673a06ead23_source-aspect-ratio_default_0_x1735y0.jpg)
BarcelonaUna societat precolombina de l'Amazònia va desenvolupar "un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any", segons ha descobert un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading, Southampton i São Paulo, a més de col·laboradors bolivians. La investigació s'ha fet als Llanos de Moxos, a Bolívia, una zona de terres baixes al sud-oest de la conca de l'Amazones.
Aquesta troballa, publicada a la revista Nature, contradiu les teories prèvies que descartaven la possibilitat de l’agricultura de monocultiu intensiu en una regió en què hi havia unes estacions de pluges molt intenses i d'altres de molt seques. En aquesta zona habitada pels pobles casarabes entre el 500 i el 1400 dC es va dissenyar i implementar un innovador sistema d’enginyeria del paisatge que va incloure la construcció d’extensos canals de drenatge i estanys agrícoles. Tal com explica Umberto Lombardo, l'arqueòleg ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha liderat la investigació, aquest avenç va permetre "transformar les sabanes tropicals inundades en camps altament productius i va impulsar així el desenvolupament de la revolució neolítica a l’Amazònia, entesa com el procés cap a una economia basada en la producció de gra".
L'equip de Lombardo ha identificat "una infraestructura agrícola única, fins ara no documentada en cap altre lloc del món". El sistema els permetia drenar l’excés d’aigua dels camps inundats en l’època de pluges i facilitava la productivitat agrícola. A més dels canals de drenatge, els casarabes van construir grups d’estanys agrícoles que servien com a reservoris d’aigua. Els estanys van permetre el reg per testos, cosa que va possibilitar la continuïtat de l’agricultura de blat de moro durant la temporada seca. Aquest sistema dual de gestió de l’aigua permetia com a mínim dues collites de blat de moro anuals. Això garantia el subministrament d’aliments durant tot l’any i era essencial per sostenir una població relativament gran.
"L’estratègia agrícola intensiva indica que el blat de moro no només es cultivava, sinó que probablement era el conreu bàsic de la cultura casarabe", explica Lombardo. El model agrícola no depenia de les tècniques tradicionals de tala i crema emprades per obtenir camps fèrtils. Per això, "els casarabes van poder conservar els boscos propers per a altres fins, com l’obtenció de llenya i plantes medicinals, mentre implementaven pràctiques que maximitzaven l’ús eficient de l’aigua i del sòl a les sabanes d’inundació estacional".
"Podem documentar que es tracta de la primera economia agrària basada en el gra a l’Amazònia, on fins ara ens pensàvem que l’agricultura que es practicava era de policultius en sistemes agroforestals i no de monocultius a gran escala. Ara sabem que això, als Llanos de Moxos, no va ser així", assenyala Lombardo. Aquesta obra d’enginyeria innovadora va transformar "un entorn desafiador en un sistema productiu que assegurava l’estabilitat alimentària i va sostenir el desenvolupament d’una població creixent".
Les conclusions de l'estudi han estat possibles gràcies a un treball de camp que ha combinat tècniques com l’anàlisi microbotànica, els sensors remots i l’arqueologia ambiental. L’anàlisi de 178 mostres de fitòlits (microfòssils de plantes) i de pol·len d’un estany va confirmar la presència de blat de moro als camps i el paper crucial del monocultiu de blat de moro a la dieta en aquesta societat precolombina. "Les dades mostren l’absència d'altres tipus de conreu", detalla Lombardo.
La investigació també ofereix lliçons valuoses per a la sostenibilitat agrícola moderna. Segons l'estudi, aquest descobriment és un testimoni de l’enginy i l’adaptabilitat dels casarabes, que van aconseguir prosperar gràcies a la seva habilitat per dissenyar solucions agrícoles sostenibles a llarg termini en un entorn advers.