“Des que va arribar Trump, els racistes se senten més legitimats per atacar els immigrants”

Barcelona"Vaig néixer a Laredo, Mèxic, a tocar de la frontera, i quan era petit els meus pares em van portar als Estats Units", explica Álvaro del Norte, cantant i acordionista de Piñata Protest, un grup de punk-rock i 'tex-mex' de San Antonio (Texas). "I jo vaig néixer a Nuevo Laredo, el poble que hi ha a l'altra banda de la frontera", diu el guitarrista Regino Lopez. Són d'allà on la política de Donald Trump mostra el seu caràcter més racista, i ho expliquen en cançons com 'Al rato cruzamos'.

La geografia, fins i tot la geopolítica, i l'origen familiar determinen la manera de ser i de fer d'un grup que aquest divendres presenta el disc 'Necio-nights' (Kasba Music, 2018) a la sala Rocksound de Barcelona, punt final d'una gira per l'Estat que ha sigut també la seva primera visita a Europa. "Estem una mica sorpresos de la rebuda que hem tingut. La gent ens ha tractat molt bé i als concerts fins i tot hi havia persones que cantaven les cançons", diu Del Norte.

El punk-rock és la base d'una banda que incorpora en la seva proposta sonoritats del nord de Mèxic i que tan aviat mira al 'hardcore' californià com als 'corridos', que canta en anglès i castellà, i que tant fa versions de Ramón Ayala com s'entrega a les maneres festives dels Pogues, més evidents en cançons com 'Life in the border', de l'àlbum 'El valiente' (2013).

Piñata Protest és una història de frontera, però també de com un jove que primer es revolta contra la cultura dels pares acaba assumint-la com a pròpia. "Els meus pares escoltaven músiques mexicanes, Los Tigres del Norte, ranxeres, cúmbia, 'vallenato', i quan era adolescent vaig entrar en el punk i el 'hardcore' perquè odiava la música dels pares", recorda. Però aleshores va descobrir l'acordió i es va reconciliar no només amb el bagatge familiar, sinó també amb totes les músiques en què aquest instrument té una presència destacada. "No vaig trobar ningú a qui li agradés el punk i el 'hardcore' que toqués l'acordió i que cantés en castellà, així que vaig decidir que el tocaria jo. Per sort, a l'escola hi feien classes d'acordió, i vaig comprar-me'n un", diu Del Norte.

El contacte amb les arrels tradicionals es reflecteix en el so del grup, i encara més en la banda paral·lela, Los Callejeros de San Anto, amb la qual toquen temes tradicionals al carrer, alguns dels quals acaben incorporant al repertori de Piñata Protest.

Álvaro del Norte, que a banda de la música fa de professor substitut de secundària a San Antonio, explica que la situació dels mexicans que travessen la frontera no ha sigut mai fàcil. "Però ara les coses són pitjor. Des que va arribar Trump, els racistes se senten més legitimats per atacar els immigrants, per dir-los que allà només es parla anglès i fins i tot per assaltar-los –explica–. Quan era petit els meus pares em van dur als Estats Units, i recordo que ells sempre estaven parlant de la 'migra' [el servei d'immigració i duanes dels Estats Units]. Per mi la 'migra' era com l'home del sac. Una vegada, algú va dir a la 'migra' que a la casa on vivíem hi havia gent sense papers, i s'hi van presentar. El pare era fora, treballant, i la mare ens va tancar en un armari fins que es van cansar de picar a la porta i van marxar. Va ser la meva primera experiència amb la 'migra'. És a dir, sempre ho han tingut difícil, els immigrants, però ara és encara pitjor perquè estan separant les famílies. Abans si tenies una criatura nascuda als Estats Units no te'n separaven, però ara sí”.

Segons Del Norte, a Texas els col·lectius mexicans no estan tan cohesionats com a Califòrnia. "No sé ben bé per què, però quan toquem a Califòrnia trobem que hi ha més persones que parlen castellà. Crec que és perquè a Texas hi havia molt racisme. Per exemple, el nostre bateria no en sap gens, de castellà, i una de les raons perquè passa això és que els seus pares van créixer en una època que si parlaves castellà a l'escola et castigaven. A més, hi havia molta segregació, a Texas. Es coneix la segregació que hi havia entre blancs i negres, però també passava amb els hispans. I també es linxava els mexicans. De fet, a Texas van linxar més mexicans que negres, i molts no ho saben", assegura Del Norte. "Ara, amb l'arribada de Trump, molts mexicans o fills de mexicans se senten orgullosos del seu origen i volen aprendre el castellà", diu Lopez, que confirma una reacció contra les polítiques trumpistes.

Al llarg de la seva trajectòria, Piñata Protest han compartit gires amb grups com Brujería i Voodoo Glow Skulls. Amb els primers no comparteixen el mateix estil musical, però sí l'actitud. "Som amics de fa temps, i hem fet unes quantes gires amb Brujería. Encara és una mica estrany perquè toquem davant dels seus fans i n'hi ha que encara no ens coneixen, i per tant no pots saber com reaccionaran. Però sempre ha anat bé perquè, al cap i a la fi, els seus fans i els nostres venen del mateix entorn familiar, són mexicans nord-americans, i els agrada la música ràpida i dura", explica Del Norte.

Evidentment, Piñata Protest actuen arreu dels Estats Units, i per tant en llocs on pràcticament no hi ha públic d'origen mexicà, com quan van compartir gira amb The Reverend Horton Heat, un grup amb un públic de "persones de 50 anys, 'anglos' i amb diners". "És un altre món, però molt interessant. Segurament és un públic que mai no havia tingut l'oportunitat de parlar amb mexicans o amb algú que sigui moreno de pell. Després dels concerts, el grup ens convidava als bars per xerrar. Una vegada, quan vam arribar al bar, vam obrir la porta i tothom es va quedar en silenci, mirant-nos. I vam pensar: «Què està passant? Val més que marxem...». I de sobte van començar a aplaudir-nos i ens van convidar a cervesa i vam passar l'estona xerrant de música, de la nostra cultura, i ells ens explicaven d'on venien les seves famílies. Ens ha passat més cops, i ens agrada. És maco veure com la música connecta la gent", diu Del Norte.