El '23-F des de dins' i la llei de les conseqüències inesperades

BarcelonaAquest vespre s'ha celebrat la projecció inaugural del cicle que celebra els 20 anys de Mediapro amb el film documental 'El 23-F des de dins' (2001), una visió inèdita del cop d'Estat del 23 de febrer 20 anys després dels fets. L'editor de l'ARA, Antoni Bassas, ha moderat un debat posterior a la projecció de la pel·lícula amb la participació del director del film, Joan Ubeda; un dels seus autors, Andreu Farràs; i el realitzador Uri Garcia.

Què passaria si hi hagués ara un 23-F?, pregunten des del públic. Ningú s'atreveix a fer aquesta ocronia. "El dubte és què hauria fet la comunitat internacional", afirma Úbeda. Antoni Bassas apunta que només cinc anys després Espanya entrada a Europa.

"Hi continua havent enigmes i assignatures pendents. No van ser condemnats tots –explica Andreu Farràs–. Però el 23-F era en plena transició, i es van haver d'oblidar o personar, o com li vulguem dir, algunes coses", ha dit. Ha explicat que 4.000 persones de comandaments militars que van sortir al carrer s'haurien d'haver processat. "I això es va disculpar", exposa.

Sobre la legitimitat del Rei, que va contribuir a reforçar el cop d'Estat, Úbeda n'ha dit que compleix la "llei de les conseqüències inesperades", un concepte habitual en tecnologia. "El Rei estava al darrere d'això? S'han escrit rius de tinta. Si hi estava al darrere, la conseqüència inesperada seria que es posa a l'altra banda i és claríssim que la figura del Rei la legitima el 23-F que li ha durat moltíssim, fins ara amb la corrupció". Els autors del documental van considerar que el monarca era una "figura inabastable" i no el van entrevistar, sinó que es van centrar en el seu col·laborador proper, Sabino Fernández Campo. "El paper del Rei és la gran pregunta. Si partim de la base que hi havia moltes conspiracions al mateix temps, com a mínim tres alhora, sí que és probable pensar que el Rei estigués a favor del cop de timó", opina Farràs. "Volien un canvi, una involució, però que fos violent i militar, no", afegeix. Farràs apunta la teoria de l'aposta pel govern de concentració si no hi hagués hagut el segrest de les cambres parlamentàries i els tancs al carrer. "Això es reivindicava des de l'ultradreta i la dreta conservadora, no era cap disbarat", explica el coautor del '23-F a Catalunya'.

De nou, una pregunta futurible per als membres de la taula: pot passar un 23-F amb el procés català. Tampoc ningú s'atreveix a aventurar que pot passar tot i que Farràs apunta que hi ha qui té la paella pel mànec: "El mànec té un nom. Quan diuen amb molta fermesa que el referèndum no es farà, només falta explicar com. I només hi ha una manera". Per Úbeda, "hi ha un paral·lelisme de l'època de la Transició, que s'acaba el 1982. Era una època d'incertesa, com als 60 als Estats Units. Ara també la vivim. La meva percepció és que els pals de la baralla són diferents, però els que lideren el procés crec que si no contemplen que des de l'altra banda pensen en l'exèrcit, malament rai".