Trenta anys de la mort de Bob Marley

BarcelonaLa llegenda de la primera superestrella del Tercer Món, Bob Marley, continua trenta anys després de la seva mort. Avui, en l'aniversari de la seva desaparició, hi hauran molts homenatges a la seva figura. “No creiem que estigui mort, el mantenim viu. Els seus fills són una prova del seu llegat musical", deia la seva vídua, Rita Marley, en una entrevista amb la cadena nord-americana CBS recollida a la pàgina oficial de l'intèrpret de Jammin, mort víctima d'un càncer el 1981.

Avui, el seu fill Ziggy participarà al costat de Chris Cornell, Jennifer Hudson, Jakob Dylan i Lenny Kravitz en uns especials de record dins el programa de televisió de l'actor i presentador Jimmy Fallon a la cadena NBC, en què oferiran les seves pròpies versions d'alguns dels seus temes mítics.

A Espanya, el Rototom Sunsplash-el festival reggae europeu, que se celebrarà a l'agost a Benicàssim (Castelló)- ja ha anunciat que comptarà amb la participació de Bunny Wailer, l'únic component viu de la formació original que va liderar Marley en els 70, The Wailers.

Nascut el 1945 en el si d'una família pobra a Nine Mile (Jamaica), el músic és considerat un dels mites de la música del segle XX i el màxim exponent del reggae. No en va, el disc de grans èxits Legend, publicat per primera vegada el 1984, segueix sent l'àlbum més venut de la història d'aquest estil musical.

La seva llegenda va començar el 1972 amb el primer àlbum gravat al costat de The Wailers, Catch a Fire. A aquest el van seguir Burnin i un èxit creixent als EUA amb títols com Get up, stand up.

En aquells dies, Marley ja havia contret matrimoni i havia entrat en contacte amb el rastafarisme, una religió que uneix profecies bíbliques, filosofia naturista i nacionalisme negre, amb la marihuana com a part de la seva litúrgia, que tant va encomanar la seva música.

Després de la recomposició del grup, amb què van passar a denominar-se Bob Marley & The Wailers, van continuar els èxits. Amb ells van arribar els discos Natty Dread (1975) i, sobretot, Rastaman Vibrations (1976), que va arribar als primers llocs de les llistes nord-americanes i que exposa vivament el seu missatge d'amor i crítica social.

Radicat als EUA després d'haver estat ferit de bala a Kingston, va llançar Exodus (1977), Kaya (1978), Babylon By Bus (1978) i Survival (1979), que van incrementar la seva fama internacional. El seu últim disc en vida va ser Uprising (1980), la gira del qual va portar a Europa, amb rècords d'assistència.

Finalitzat aquest tour i amb tot just 36 anys d'edat, Marley va morir a Miami, encara que el seu cos es va traslladar a un mausoleu de Jamaica, on es venera el músic com un a dels seus símbols més importants.