Dels lleons als cucs: el ric bestiari de l’antic Egipte

BarcelonaEl 1836 la censura va enviar al Louvre un grup de babuïns, drets, amb les potes ben estirades i la virilitat ben marcada. La peça, del segle XIII aC, havia decorat la cara sud-oest de l’obelisc oriental del temple de Luxor (Egipte) i els egipcis la van regalar a França perquè fos exhibida a la plaça de la Concòrdia de París. “Però en aquell moment la societat francesa era força conservadora i de cap manera van permetre que s’exhibissin públicament uns babuïns ensenyant les vergonyes. Des de llavors mai s’havien mogut del Louvre”, explicava Hélène Guichard, conservadora en cap del departament d’antiguitats egípcies del museu francès. Ha sigut un camí llarg i difícil, però finalment han sortit per primera vegada per venir al CaixaForum. La monumental peça de granit rosa (pesa 6,5 tones) és una de les més imponents de l’exposició Animals i faraons. El regne animal a l’antic Egipte, que es podrà veure a Barcelona fins al 10 de gener.

L’exposició, que el CaixaForum ha organitzat conjuntament amb el Museu del Louvre, exhibeix 430 objectes -d’estàtues a esfinxs, vasos, aquarel·les, cofres, amulets, joies o sarcòfags- que representen fins a 60 espècies diferents d’animals. Entre les peces hi ha 14 exemplars de mòmies que per primera vegada s’han estudiat i 260 objectes que han sigut restaurats expressament per a l’ocasió. Un dels mites que trenca l’exposició és precisament l’adoració als animals: “Els egipcis no adoraven els animals. Triaven acuradament formes animals per fer-ne manifestacions de l’essència divina accessible al més comú dels fidels”, explicava Guichard. “Per exemple, si observaven com una gata cuidava i jugava amb els seus fills, l’utilitzaven com a símbol -afegeix-. Autors clàssics i cristians no van entendre la complexa relació dels egipcis amb els animals i ho van jutjar de manera molt negativa. Segurament els semblava més fàcil reduir tota aquesta religiositat complexa a una irrisible zoolatria”, diu la comissària de l’exposició.

L’omnipresència del món animal en la societat i iconografia egípcia es pot observar recorrent l’exposició. Hi ha des de lleones amb melena -no és un error: afegien a les qualitats específiques de la lleona, caçadora hàbil i bona mare, la força física del lleó- fins a escarabats i eriçons. La vall del riu Nil i els deserts eren fèrtils amb espècies, i els egipcis les van saber reproduir de manera minuciosa: “Els egipcis eren grans observadors del seu entorn natural i estaven molt preocupats pel detall”, afirmava Guichard.

La gasela, animal de companyia

Els animals s’escolaven en tots els àmbits: eren caçats, criats, consumits, utilitzats i explotats, i formaven part de la decoració de la llar, dels temples i sobretot de les tombes. Ja s’utilitzaven com a animals de companyia: els egipcis van adoptar el gos i el gat, també la mona per la seva capacitat de divertir, i a les dones més benestants els fascinaven les gaseles. Fins i tot, com es fa ara, els posaven nom. S’han documentat a la vora de noranta noms: Banús, Fosc, Bergant, Fidel, Valent, Això No M’Agrada, Vent del Nord... “Com que per als egipcis la mort era una continuïtat de la vida, moltes vegades també momificaven els animals perquè acompanyessin el mort”, detalla la comissària.

No hi havia jerarquies entre els animals: “El déu creador, segons les creences egípcies, va crear el món en el mateix pla. Hi ha una igualtat, un equilibri -diu Guichard-. Hi ha, però, animals més potents, com els lleons, els falcons, els toros o els cocodrils, perquè tenen més potència física i per la por que inspiren”, afegeix. Per exemple, els lleons fascinaven pel seu vigor sexual: s’acoblen desenes de vegades al llarg de diversos dies. La granota, com que brolla de l’aigua cap a terra, tenia una rica simbologia i se l’associava amb Heket, la deessa del naixement. El vigorós salt de la granota es considerava una energia benèfica que els egipcis posaven al servei del difunt.

Una de les experiències que ofereix l’exposició és la possibilitat d’experimentar un enterrament. En companyia d’una egiptòloga, a les fosques i amb lots, es pot entrar literalment en una mastaba (la tomba d’un alt funcionari): a la porta hi ha una maledicció i a les parets hi ha desenes de representacions d’animals, grans i petits, ferotges i domèstics, del riu i del desert. Al sostre hi ha els dibuixos que s’utilitzaven per decorar les mastabes reals.

Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària la Caixa, va destacar la fascinació que desperta Egipte, comprovada en els 30 anys que fa que hi dediquen exposicions. Gràcies a l’acord amb el Louvre es faran un total de set mostres: “Les cinc que ja hem fet han tingut un gran èxit, han atret un milió de persones”, va dir.

Les mòmies animals a examen: ossos, fustes i plomes

Animals i faraons inclou 14 exemplars de mòmies que s’han estudiat expressament per a l’ocasió. És la primera vegada a la història que el Louvre obre les tombes dels animals egipcis: “Fins ara no les havíem investigat mai i ens hem trobat autèntiques sorpreses -assegurava la comissària de l’exposició, Hélène Guichard-. Continuarem amb la recerca. Hem signat un acord amb una escola de veterinària i fins i tot s’està escrivint una tesi doctoral”. Entre altres coses, la investigació ha posat al descobert que molt sovint les mòmies més belles no contenien restes d’animals sinó només plomes o alguns ossos. “És lògic, perquè una petita representació, dins la religió egípcia, val com a realitat”, afegia la comissària. En alguns casos, com per exemple en una petita mòmia de cocodril, només hi havia una fusta: “A l’antic Egipte hi havia molt de tràfic i venda de mòmies. Hi havia sacerdots fraudulents que feien comerç amb falses mòmies”, detallava. A l’exposició és possible, a través d’un dispositiu multimèdia, veure què s’ha trobat a l’interior de cadascuna de les peces estudiades.