El delicat acte d'amor de Quim Lecina al bard anglès

Big Will Shakespeare és una declaració d'admiració, d'adoració, un procés de seducció del qual ha fruit i frueix Quim Lecina. Ara el converteix en un espectacle original, fresc i brillant, en què fa la tria de frases i de petites escenes de vuit obres de l'escriptor universal, barrejades amb cites de José María Alvárez i G. Lampedusa, segons el programa de mà. Evidentment, Big Will Shakespeare no vol ser un joc d'alta cultura per saber de qui és cada fragment del text, sinó un acte d'amor relligat amb una densitat poètica a la qual potser manca encara una feina més acurada. Per a qui conegui l'obra de Shakespeare resultarà deliciós. Qui no tingui el bagatge literari, assistirà a un mena de cabaret a quatre veus i tres instruments.

Escollir és excloure. I Lecina se centra en els drames i les tragèdies de Shakespeare amb un apunt inicial de Somni d'una nit d'estiu . La traça consisteix a filar fragments de Hamlet , Otel·lo , Macbeth , Enric V , La tempestat i El rei Lear amb comentaris de l'actor i dels altres autors citats, amb frases musicals i alguna cançó (no estaria malament una dosi més generosa de melodies). El problema: alguna transició no massa clara, penso, per a un públic no coneixedor. Res que no es pugui millorar.

Amb la codirecció d'Eva Hivernia, Lecina ha repartit la paraula amb generositat cap a les actrius (Montserrat Bertral, Anna Farriol, Berta Vidal), en dos casos novelles però amb la passió de qui fa el que li agrada. Justament el paper de l'actor, el mestre de cerimònies, és el que queda més esmorteït en un conjunt que va ser molt ben rebut pel públic de la Biblioteca de Catalunya, a l'estrena dins el Festival Shakespeare. A Big Will Shakespeare la paraula del poeta ressona amb profunditat, amb intensitat i fins i tot permet descobrir que Hamlet era un príncep gras de 30 anys. És possible que ho puguin comprovar la temporada que ve en algun altre teatre. Crec que la funció s'ho mereix.