Del purgatori irlandès a la conquesta d'Amèrica

Barcelona.La Corona d'Aragó registrava absolutament i íntegrament totes les seves activitats. Ho va fer durant més de 700 anys. I un dels requisits era que tots els documents es guardessin a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, originalment Arxiu Reial de Barcelona, i que actualment pertany al ministeri de Cultura. El seu fons és excepcional: hi ha tots els documents reials que es van emetre des del segle XIII fins al XIX. Alguns exemples es poden veure en l'exposició Del més enllà al Nou Món: els viatges medievals i les capitulacions de Colom , que ahir va inaugurar el secretari d'estat de Cultura, José Maria Lasalle. Lassalle va demanar que les explicacions es fessin en català i va dir que, ara per ara, no hi haurà canvis en la gestió de l'arxiu. "L'arxiu té la seva pròpia naturalesa jurídica i involucra diverses administracions", va assegurar. El 20 de gener del 2007 es va constituir, després de dues dècades de negociació, el Patronat de l'Arxiu amb els presidents Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó. Aquest patronat, que ha de gestionar els arxius, no s'ha reunit mai.

Hi ha un document que, a l'exposició, ocupa un lloc prominent: el llibre-registre número 3.569 de la sèrie de Diversorium de la Reial Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El llibre està obert per la pàgina de les Capitulacions de Santa Fe o de l'Almirall Cristòfol Colom, atorgades el 17 d'abril del 1492, sobre l'expedició de Colom. L'última vegada que es va exposar al públic va ser el 1992 a Nova York. A Espanya l'última vegada que es va veure va ser als anys 50. Qui va redactar el document va ser el poderós secretari de Ferran II, Joan de Coloma. "Si l'haguessin obert tres o quatre pàgines abans, el que es podria veure és l'ordre d'expulsió dels jueus", detalla el director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Carlos López.

Entre els 43 documents que s'hi exposen, tots datats entre el segle X i el 1492, hi ha registres força singulars. Per exemple, el llibre de despeses de viatge dels ambaixadors del rei Jaume II d'Aragó a Anagni per negociar amb el papa Bonifaci VIII. Està extraordinàriament detallat: els ambaixadors van gastar 5 sous en dues olles trencades i tovalloles, 43 sous en peix fresc i 8 diners en cebes i julivert. Hi ha relats menys domèstics, com la declaració de l'alguerès Guillem Morey sobre les seves peripècies com a presoner d'un vaixell pirata: va haver de saltar del vaixell, en plena nit de Nadal, i nedar fins a la costa genovesa per salvar-se.

El Tractat d'Almizra

Són molt curioses les cartes de la infanta Joana a la seva mare, la reina Violant de Bar. La nena tenia tres mesos, però estan redactades en primera persona. Entre altres coses, relata que només tenia ganes de dormir i mamar, i que després d'una nit de descans es despertava com una "bella rosa". I sobretot hi ha molta documentació política i mística. Hi ha el Tractat d'Almizra, entre el rei Jaume I i Alfons de Castella, que estipulà els límits del Regne de València; els relats de la campanya dels almogàvers a Bizanci, i una carta de Jaume II a l'emperador mongol Ghazan Khan. Entre la mística, destaca la descripció del Purgatori de Sant Patrici, ubicat en un lloc real: una illa d'Irlanda.