Del 'mascle gironí' al mascle que es confessa
Escriptors i amics homenatgen Narcís Comadira amb una antologia comentada
BarcelonaNarcís Comadira acaba de fer 71 anys en plena activitat creativa: encara són recents el seu últim llibre de poemes ( Lent ) i la reconstrucció de la seva biografia a través dels versos que més l'han impressionat ( Marques de foc ). Paral·lelament a l'escriptura i la pintura, els dos vessants artístics que ha conreat des de fa cinc dècades, un grup de 47 escriptors i amics van començar a preparar una antologia que ahir al vespre van entregar al poeta, sense que ell en tingués notícia prèvia, al Cercle Artístic de Sant Lluc.
L'escriptor Josep M. Fonalleras, mestre de cerimònies de l'acte, distès i emotiu, va explicar les raons de preparar l'insòlit volum Quan em llegiu , que a més d'una sorpresa i un regal havia de ser una constatació i advocació. "El que avui farem és sentir l'esgarrifança", va prometre abans que l'editor Xavier Folch recordés que fa més de 25 anys que l'acompanya la poesia de Comadira: "Ara ja és un clàssic", va concloure.
La sala gran del Cercle Artístic de Sant Lluc era ocupada per una representació nodrida dels escriptors i amics que han comentat algun dels poemes més "estimats, viscuts o recordats" de l'homenatjat: hi havia Carme Arenas, Jordi Cornudella, Lluís Calvo, Esteve Miralles, Joaquim i Rafel Nadal, Susanna Rafart, Carles Torner i Jordi Valls. Hi faltaven, entre d'altres, Pere Gimferrer, Biel Mesquida, Arnau Pons, Albert Roig i Toni Sala.
"Triomf de la vida"
La seixantena llarga d'assistents van aplaudir amb correcció el recital de vuit dels poemes inclosos en l'antologia. Va arrencar Oriol Izquierdo amb Jo , que comença: "Sóc mascle i gironí. Mitja estatura. / Cabell castany, ullets de marrec trist". Comadira observava la lectura emocionat, un sentiment que virava cap a l'escepticisme en els versos més despullats, com quan Jordi Galves va llegir Confessió : "Em confesso [...] / d'haver deixat vagarejar l'instint / per inexactes, ambigües regions sense forma".
Les contribucions de Vinyet Panyella, Albert Benzekry, Rossend Arqués i Jordi Valls van precedir la lectura final de Triomf de la vida per part de Lluís Calvo: "Forma part del llibre Enigma , escrit amb 43 anys, on Comadira fa de Lucreci modern", va assegurar abans de llegir-ne un fragment que -ara sí- va encongir més d'un a la cadira ("Home, pou de terrors, / ¿sents només a la sang / espessa de tants canvis / el desig de la pols, / de retornar al no-res?"). Tot seguit, Dolors Oller va apel·lar a alguns dels versos més sensorials del seu marit ("corre la sang dins les nostres venes", "el perfum dens i tendre dels teus jardins"). Finalment, Comadira va parlar amb la veu rogallosa, observat pels gats esculpits i l'art figuratiu que decorava la sala: "Quan un està en hores baixes se li acudeix que potser tot això -els llibres, els quadres- no ha servit per a res. En ocasions com aquesta un pensa que potser sí que ha valgut la pena. Moltes, moltes gràcies. De tot cor".