Els misteris del Mestre de Cabestany, el Greco del romànic

BarcelonaLes fesomies allargassades són un dels trets més característics dels personatges del Greco i els rostres amb trets felins delaten la mà del Mestre de Cabestany, un dels artistes més misteriosos del Romànic. Aquesta peculiaritat es deu al fet que “treballava la pedra de manera obliqua i no frontal, com els altres escultors de l’època”, explicava ahir Manuel Castiñeiras, professor d’art medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador del Congrés Internacional d’Art Romànic organitzat per la British Archeological Association i el MNAC, que se celebrarà des de dilluns fins dimecres. Coincidint amb el simposi, el museu exposa a les sales de Romànic quatre caps de marbre de l’escultor provinents de la portalada desapareguda del monestir de Sant Pere de Rodes, on hi havia representats diversos episodis de la vida de Crist. El Mestre de Cabestany, com el Greco, “es va saltar totes les regles de l’època”, va subratllar Castiñeiras, perquè va mirar cap a l’antiguitat romana. El seu cas també és revelador de com els tallers eren itinerants i es desplaçaven d’un lloc a un altre per atendre encàrrecs. Al Mestre de Cabestany se li atribueixen una trentena d’obres: des d’Errondo, a Navarra, fins a l’església abacial de Sant Àntimo, a la Toscana, passant per Sant Hilari, a prop de Carcassona, la Grassa, a prop de Narbona, Cabestany, el Voló, Sant Pere de Galligants, Prato i San Giovanni in Sugana.

La portalada de Sant Pere de Rodes, que va desaparèixer al primer quart del segle XIX quan el monestir va quedar abandonat, va ser el seu projecte més ampli i ambiciós, i gairebé feia ombra a la del monestir de Ripoll, perquè era de marbre, tot i que en bona part reciclat. El Mestre de Cabestany “és una de les figures que ha despertat més controvèrsies i més passions”, deia Jordi Camps, conservador del museu i comissari de la mostra. Mentre que ell es decanta per situar els treballs del Mestre de Cabestany com “una obra singular en un context d’arrel tolosana”, va dir l’expert, Castiñeiras l’associa al context italià. De fet, l’única informació històrica documentada de la portalada de Sant Pere de Rodes és que el 1161 el comte d’Empúries la va pagar. Fins ara se n’han fet dues reconstruccions hipotètiques. La primera, de Jaume Barrachina, data dels anys 90, i la més recent, del 2010, és de Laura Bartolomé Roviras.

L’exposició porta per títol Ex ungue leonem, una expressió llatina que es pot traduir com a “per l’urpa coneixeràs el lleó”, i omple temporalment una llacuna del museu. Dues de les peces exposades provenen de col·leccions particulars; una altra, del Museu d’Art de Girona, i l’última, del Fitzwilliam Museum de la Universitat de Cambridge. Es poden veure més fragments del conjunt al Museu Marès, on hi ha el relleu L’aparició de Jesús als seus deixebles en el mar, i al Museu del Castell de Peralada, que conserva un cap de Sant Pere de dimensions més grans que els exposats. El creador del Mestre de Cabestany va ser l’historiador de l’art Josep Gudiol el 1944 a partir del timpà de l’església de Cabestany. L’escultor va ser un dels atractius de la gran exposició d’art romànic que es va fer a Barcelona el 1961 i va suscitar l’atenció dels experts anglesos, que van donar a conèixer el seu romànic a Espanya amb aquella mostra. La compra del cap de Cambridge data del 1964 i probablement va ser adquirit al mercat d’antiquari.

El MNAC juga la Champions dels estudis del Romànic

Al segle XII, la inauguració de les pintures d’una església era “un esdeveniment”, explicava ahir Manuel Castiñeiras sobre els promotors i els intermediaris de l’art romànic, el tema central del tercer Congrés Internacional d’Art Romànic que el MNAC acollirà des de dilluns fins dimecres. El fet que el museu organitzi aquesta cita juntament amb la prestigiosa British Archaeologial Association de Londres -Castiñeiras n’és el coordinador- reflecteix l’afany de Pepe Serra, el director del museu, perquè la pinacoteca “ocupi i recuperi una posició de centralitat en el tema medieval”, va dir el director. “És el museu de referència europeu -va subratllar- i un dels més importants del món”. L’organització del congrés, que té el suport del programa Romànic obert de La Caixa i el departament de Cultura i del programa d’actes del Tricentenari, ha suposat dos anys de feina. De les 70 ponències que es van presentar se n’han seleccionat 22. La majoria del centenar de participants són estrangers i provenen d’arreu d’Europa, dels Estats Units i de Rússia. Per Serra, el congrés també representa una oportunitat excel·lent per exportar el potencial intel·lectual del museu i també les seves col·leccions medievals.