David Selvas porta els contes d'Empar Moliner a l'escenari amb les T de Teatre

BarcelonaLa posada en escena dels contes de T'estimo si he begut està envoltada de debuts. D'una banda, l'espectacle sorgeix de l'aliança entre les companyies Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre, que per primera vegada comparteixen un projecte teatral. De l'altra, el muntatge suposarà l'estrena de bona part dels seus actors en el món del musical. I, a més, serà el primer cop que els relats d'Empar Moliner es converteixen en una obra de teatre. Tot plegat es podrà veure a partir del 21 de març al Teatre Poliorama.

"Els contes de l'Empar són un bon lloc on tots ens identifiquem. Parlen de l'amor i del desamor, de les nostres misèries, i són divertits, punyents i amb molta mala llet", afirma el director de l'espectacle, David Selvas. L'escriptora s'ha encarregat de transformar els relats en textos teatrals i d'elaborar les lletres de les cançons que sonaran durant la funció. Fins i tot ha escrit alguna escena inèdita i creada específicament per a l'obra. "Qualsevol mena de relació humana té un punt graciós. Les parelles fan humor sense voler", explica Moliner, que assegura que els seus personatges "potser no som nosaltres però poden ser els nostres veïns".

Les encarregades de donar vida a aquests protagonistes són Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, membres de T de Teatre. Les quatre actrius estaran acompanyades a l'escenari per Mercè Martínez, Ernest Villegas i David Bagés. Aquesta gran companyia, que ara mateix està en ple procés de creació, també compta amb Andreu Gallén a la direcció musical, les coreografies de Pere Faura i l'escenografia d'Alejandro Andújar.

Gallén s'ha encarregat de compondre tota la música de l'espectacle, un total de set cançons. "Cada cançó té un estil diferent perquè està al servei de cada escena. Hi ha temes de jazz, pop, rock, gòspel i música electrònica", explica el director musical. Si bé les històries de T'estimo si he begut funcionen de manera autònoma, Selvas ha buscat que, en més o menys grau, transcorrin en un bingo perquè tinguin així un lloc en comú. "Volíem crear un univers en el qual conviuen tots els contes –diu el director–. I m'agradava la idea del bingo perquè és com la vida: la sort et pot tocar o no".