David Bowie torna nostàlgic
David Bowie va sorprendre ahir avançant una cançó del nou disc que publicarà al març, després de 10 anys de silenci. El tema Where are we now?és una mirada nostàlgica al Berlín on va viure als 70.
BARCELONAAhir, quan encara no havia sortit el sol, David Bowie va fer un tuit anunciant una "gran sorpresa". Calia anar a la web del músic britànic per descobrir la magnitud de la notícia. El mateix dia que feia 66 anys, Bowie posava en circulació una nova cançó, Where are we now? , acompanyada d'un videoclip, i avançava que al març publicarà un nou àlbum, The next day , el primer amb cançons noves des del 2003. Un cop més, el productor del disc és Tony Visconti, el responsable del so de treballs de Bowie com ara Space oddity (1969), la trilogia berlinesa - Low (1977), Heroes (1977) i Lodger (1979)-, Scary monsters (1980) i els més recents Heathen (2002) i Reality (2003).
La cançó, el videoclip i les imatges promocionals que ha facilitat Sony, la seva companyia discogràfica, tenen un fort contingut nostàlgic i autoreferencial. A Where are we now? Bowie parla d'un home "perdut en el temps" que recorda diferents espais de Berlín com el monumental centre comercial KaDeWe, el pont de Böse barrat per la frontera que dividia la ciutat, l'antiga discoteca Dschungel i la Postdamer Platz, a prop de la qual hi ha els estudis Hansa, on Bowie va enregistrar Heroes i els discos que va produir a Iggy Pop. És un passeig nostàlgic per una ciutat que ja no existeix.
Musicalment, la producció de Tony Visconti manté l'eco de Heathen , però també recupera la fredor de la trilogia berlinesa. Els teclats marquen una cadència entre abatuda i melangiosa, amb una lleugera èpica romàntica similar a la d'Arcade Fire, el grup canadenc del qual Bowie és admirador. Tot plegat és com si el Duc Blanc hagués decidit que ja tocava deixar de mirar cap al futur, o si més no que ja era hora de desprendre's de la responsabilitat de ser eternament innovador, una batalla que fa temps que va abandonar. A canvi, fa un cop d'ull al passat. Al seu passat, esclar.
De Berlín a l'exposició a Londres
El videoclip de la cançó l'ha dirigit el videoartista novaiorquès Tony Oursler, que l'any 2007 va instal·lar l'obra Sixth wall al parc del Fòrum de Barcelona. Oursler ja havia col·laborat amb Bowie durant la gira d'Earthling (1997), amb uns muntatges audiovisuals a partir de rostres. En el clip de Where are we now? fa servir la mateixa tècnica i col·loca la cara de Bowie al lloc on hauria d'anar el cap d'un nino. Darrere, una pantalla mostra imatges en blanc i negre de Berlín.
L'autoreferencialitat continua a la web de David Bowie. El nou àlbum, que tindrà catorze cançons -disset en la versió deluxe -, es pot reservar a través d'iTunes, i a la portada del disc hi apareix un quadrat amb el títol, The next day , damunt la portada de Heroes .
Aquest any la nostàlgia de Bowie també planarà sobre la ciutat de Londres. El Museu Victoria & Albert acollirà del 23 de març al 28 de juliol l'exposició David Bowie is , amb més de 300 objectes, vestits, fotografies, instruments i documents vinculats a la història de l'autor de Life on Mars .
Feia pràcticament una dècada que Bowie estava semiretirat a Nova York, des que el juny del 2004 va tenir un atac de cor al final d'un concert a Scheesel (Alemanya). Des d'aleshores només ha aparegut dalt d'un escenari en actuacions d'Arcade Fire i David Gilmour, en un concert benèfic organitzat per Alicia Keys i al Fashion Rocks de Nova York. Tampoc havia freqüentat l'estudi de gravació, tret de dues col·laboracions en el disc de Scarlett Johansson Anywhere I lay my head , en què l'actriu nord-americana versionava cançons de Tom Waits. Durant un temps es van escampar tota mena de rumors sobre la seva salut, fins que a finals del 2011 Tony Visconti va confirmar que Bowie tenia una salut estupenda i que tots dos es reunien sovint a Nova York.
