David Alegret: "La cultura està prenent totes les mesures protocol·làries"

BarcelonaEl tenor barceloní David Alegret i el pianista basc Rubén Fernández Aguirre estrenen al Festival de Peralada el projecte Canticel. Un homenatge a Josep Carner. Serà un recital a l'església del Carme que es podrà seguir per streaming a la web del festival aquest dimarts a partir de les 20 h.

Deus tenir moltes ganes de cantar.

La veritat és que sí, entre ganes i nervis, perquè fa tant de temps que no estic dalt d’un escenari... Gairebé des de fa mig any. Bé, vaig estar fent assajos de l’òpera Achille in Sciro, al Teatro Real, que després es van cancel·lar. És a dir, no faig un espectacle amb públic des del 4 de febrer, des del recital de cançó catalana amb l’Albert Guinovart al Palau de la Música.

Com et condicionarà el format del concert a Peralada, amb poc públic a l'església i seguiment a través de streaming

Com a artista has d’intentar no pensar-hi, en el que està passant. Evidentment hi haurà un públic, poc públic però, i tothom amb la mascareta, i deu costar no pensar-hi. Estaré cantant una cosa que m’agrada molt i intentant abstraure’m una miqueta de la situació per poder transmetre el màxim possible.

¿Fa molt de temps que prepares aquest repertori carnerià, que a més a més enregistraràs per a un doble CD?

Sí, és una idea que va sorgir ja fa més d’un any amb el pianista Rubén Fernández Aguirre. Primer volíem gravar coses de Toldrà, però després, en veure que era l’any Carner, vam estar investigant i vam veure que hi havia molts músics que havien musicat Carner, a part de Toldrà. D’aquí va sorgir la idea de fer un CD amb aquests compositors del segle XX com Toldrà, Massana, Lamote de Grignon, entre d’altres. I després vam pensar a demanar a compositors del segle XXI si voldrien fer composicions amb poesia de Carner. Músics com García Demestres i Guinovart de seguida es van oferir per participar en el disc. També hi haurà peces d'Antoni Ros Marbà, Antoni Parera Fons, Francesc Prat i un tríptic de Joan Magrané que ha d’estrenar Elena Copons però que també el gravarem nosaltres. S’ha convertit en un projecte d’un doble CD, només de cançons de Carner: un amb compositors del segle XX i un altre amb compositors del segle XXI amb estrenes que ens han compost per a nosaltres.

En el concert fareu cinc versions diferents de Canticel

Vam veure que en el seu moment la majoria de compositors que s'havien apropat a la poesia de Carner havien musicat Canticel. La versió més coneguda és la de Toldrà, però vam descobrir que també n’havien fet Antoni Massana, Joaquín Rodrigo, Narcís Bonet o Ricard Lamote de Grignon, entre d’altres. I com que el títol del disc i del concert també és Canticel, hem volgut fer-ne cinc versions per veure el contrast dels compositors d’aquella època.

Quina és la musicalitat característica de la poesia de Carner?

Crec que tots aquests compositors van adonar-se que la poesia de Carner era molt cantable. Per això va ser un dels poetes que va ser més musicat. La poesia de Carner hi ha gent que la gaudeix molt i gent que no l’entén, perquè a vegades costa d’entrar-hi. No és un poeta tan planer com Tomàs Garcés, que també era de la mateixa època. Fins i tot deien que Carner s’inventava algunes paraules, però tenen aquesta musicalitat, aquesta línia de cant, que fa que molts compositors quan llegeixen el poema pensin que es pugui cantar.

A l’abril vas cantar per als malats que hi havia a l’Hotel Cotton House de Barcelona. En tant que metge i artista, com estàs vivint la pandèmia?

L’he viscut una mica com tothom. Tinc amics metges que m’anaven informant i que també anaven agafant el virus perquè estaven a primera línia. I el meu pare també és metge, tot i que està jubilat. Em va tocar molt a prop. Això del Cotton House, com que l’hotel està en el meu xamfrà, i ens coneixem amb el director, i ell sap que soc cantant, m’ho va demanar ell. Vaig pensar que seria una cosa maca. Ho estic vivint com tothom, amb aquesta incertesa a nivell sanitari però també cultural. No sabem cap a on tirarem, però hem de ser optimistes.

Laboralment se t’ha estroncat tot l’any.

Sí, se m’han cancel·lat moltes coses, i a més tenia moltes coses justament en aquest període. Vaig fer l’últim concert el 4 de febrer, i el 5 de febrer vaig començar els assajos al Real. Vaig estar cinc setmanes assajant, i el 14 de març, quatre dies abans de la première, es va cancel·lar tot. Tenia també una gira amb Stabat mater de Rossini amb l’Orquestra del Vallès, tenia recitals... I se’m va cancel·lar una cosa del Liceu que s’ha ajornat. Tot plegat també pot arribar a afectar reestructuracions de temporades posteriors. És una mica fotut. S’ha de pensar molt en l’artista. Quan es reestructura i es canvia una cosa, és important que els programadors facin un esforç per compensar l’artista d’alguna manera, i l’artista té tot el dret de no tenir por de demanar aquesta compensació a nivell artístic o econòmic. Crec que és important.

¿Vas veure les imatges de la reobertura del Real, amb La traviata

Sí, tinc companys que hi canten. No és un format que ens agradi que sigui així, perquè ens agrada més una òpera escenificada, però jo crec que és millor fer això que no fer res. A poc a poc ens hem d'anar apropant el màxim possible al que voldríem. I amb totes les mesures, perquè la cultura precisament està prenent totes les mesures protocol·làries.

¿Estàs preparant algun projecte pensant en com pot canviar la teva veu amb el pas dels anys?

La meva veu sempre ha sigut de tenor líric lleuger, però he treballat molt el tema del lied, la cançó i l’oratori. En aquest sentit tinc diversos projectes, primer l’enregistrament del disc de Carner, després uns recitals de cançó catalana, en la qual soc especialista... També una Missa en si menor de Bach al Palau de la Música que serà al gener si tot va bé. Soc especialista en Rossini, i en el cas dels rols rossinians n’hi ha que ja no els canto tant, perquè ara estic més enfocat en el rols més seriosos. I sobretot vull fer rols mozartians: tinc un Don Giovanni a França d’aquí a dues temporades. Jo havia cantat Mozart, però com que em vaig convertir en especialista en Rossini, doncs a vegades la gent es pensa que només puc fer allò. Ara faré més rols mozartians però sense sortir de la meva veu, perquè no vull forçar-la. No soc d’aquestes persones partidàries de provar moltes coses i fer canvis de repertori. També m’agraden molt les òperes contemporànies, perquè soc un gran defensor de la nova creació. L’any passat vaig fer L’enigma di Lea de Benet Casablancas al Liceu i Les bienveillantes d’Hèctor Parra a Bèlgica.