Dara explora el dilema de canviar de professió

BarcelonaLa companyia Dara vol que el públic es posicioni. A Claqué o no, el seu cinquè espectacle, els bàndols són clars. En un front hi lluita una científica interpretada per Núria Deulofeu. És una dona amb una ment brillant, un bon sou i una feina important que vol tirar la seva carrera per la borda i dedicar-se a allò que l’omple: ballar claqué. A l’altre bàndol, un reorientador laboral encarnat per Isidre Montserrat argumenta que la noia no pot abandonar la ciència perquè l’Estat li ha subvencionat els estudis en aquest àmbit. L’home és un funcionari encarregat d’assegurar-se que tothom ocupa el lloc de treball per al qual està més ben preparat. Segons la seva lògica, la protagonista té el deure de retornar aquest préstec a través d’una feina que respongui a la trajectòria acadèmica. Què ha de pesar més, la satisfacció personal o la responsabilitat social?

El muntatge, que s’instal·la al Teatre Tantarantana fins al 17 de setembre, orbita al voltant d’aquest estira-i-arronsa entre la pròpia voluntat i les exigències de la societat. Escrita i dirigida per Roc Esquius, la comèdia posa contra les cordes el complex procés de saltar d’un àmbit laboral a un altre i les consegüents reaccions que se’n deriven. “La intenció de l’obra és generar dubtes als espectadors. ¿És lícit voler dedicar-te al que realment t’agrada? ¿Tot el que precedeix aquest moment ha tingut sentit o no ha servit de res? Què et garanteix que el canvi et farà feliç?”, reflexiona Esquius. Per dotar el muntatge d’un cert dramatisme, la història s’ubica en un futur pròxim durant una gran sequera mundial. La protagonista és una de les científiques amb els coneixements necessaris per resoldre aquesta crisi mediambiental, però ella vol canviar el laboratori per la pista de ball.

Triar feina en un context de crisi

Esquius ha imaginat l’espectacle en un context en què la crisi econòmica ja està assumida i els seus efectes són el pa de cada dia dels protagonistes. D’aquesta manera el muntatge també serveix per abordar l’impacte de la situació econòmica a l’hora de prendre un rumb professional concret. “Ara ha desaparegut aquella seguretat que et donava tenir una carrera. Haver estudiat no et garanteix tenir feina i canviar de professió té molt més risc”, assegura.

Per donar més joc a la idea d’una guerra entre personatges contraposats, l’obra transcorre en un escenari a dues bandes i amb el públic a tocar dels actors. Amb aquesta estructura i una escenografia austera i “volgudament repetitiva”, Esquius espera que els espectadors entrin fàcilment en el dilema dels dos protagonistes i s’acabin sumant a un dels dos bàndols al llarg dels 75 minuts que dura l’obra. Amb Claqué o no, el Tantarantana culmina la tercera temporada del Cicló, el cicle de companyies independents en residència al teatre.