Per què TikTok ha revolucionat el món de la dansa

BarcelonaTikTok no té manies ni fa distincions: tan vàlid és un ball al menjador de casa com damunt del pont de Brooklyn o davant de la Torre Eiffel. L'aplicació xinesa creada el 2016 és coneguda sobretot pels vídeos en què ballen que publiquen milions d'usuaris d'arreu del món. La majoria són coreografies senzilles i directes que es fan virals. Tothom hi és benvingut perquè impera la filosofia que no es fa burla del ridícul i que qualsevol es pot sumar a les tendències, sigui quina sigui l'edat, el físic i les habilitats motrius del protagonista. Mentre la dansa professional segueix lluitant per guanyar públic i trencar amb l'estigma d'una disciplina minoritària dins les arts escèniques, TikTok ha aconseguit captar l'atenció dels usuaris amb coreografies de 10 segons i moviments sincopats. És la solució als mals del sector?

"És la nova dansa folklòrica, el ball a la plaça del poble sense que ja no estigui lligat a un lloc, una cultura o una nació", afirma la coreògrafa i ballarina Núria Guiu, que ha dedicat els últims anys a analitzar els continguts de l'aplicació per convertir les seves reflexions en un espectacle. Després d'inspirar-se en els "M'agrada" a Likes i qüestionar les polítiques de control sobre la imatge a Spiritual boyfriends, Guiu volia crear una peça de grup basada en l'impacte de TikTok a la societat. El resultat, Cyberexorcisme, es representa fins diumenge al Mercat de les Flors.

Un llenguatge gestual fet a mida

A través dels milions de balls publicats a TikTok, els usuaris han construït un llenguatge gestual molt concret que defineix les publicacions. Són danses fragmentades en espais reduïts, perquè l'aplicació només mostra allò que queda dins de la pantalla del mòbil. "Hi ha molts solos en primer pla o coreografies en grup amb una persona en primer pla i la resta al fons. Són moviments sensuals propis de la dansa urbana, llatina o afro fusionats amb la cultura dels emojis, gestos amb les mans, els dits i la llengua. Els codis semblen aleatoris, però no són gens improvisats. Cada vídeo està pensat i tot està compost, també aquells en què al fons s'hi veu algú esmorzant o plegant roba mentre l'altra persona balla", diu Guiu.

"Hi ha alguna cosa dels passos i els moviments que són addictius. Els veus i els vols fer, no són gens difícils i produeix cert plaer", explica Carlos G. Corchia, un dels intèrprets de Cyberexorcisme. Ell és l'únic del repartiment que no té perfil propi a TikTok, però ha participat en els vídeos que publicava el seu entorn. "Quedes amb les amigues i, en comptes d'anar a fer un cafè, et trobes i fas el ball nou que acaba de sortir", assenyala Corchia. A Cyberexorcisme ha treballat amb Mau Cyan, la més viral del repartiment: té gairebé 300.000 seguidors a l'aplicació. "Vaig començar per Nadal de l'any passat gravant-me a casa, de forma gens professional. De cop vaig viure un boom de seguidors i des d'aleshores hi dedico més temps. S'ha convertit en la meva feina", relata Cyan, que a banda de l'espectacle també fa col·laboracions patrocinades a la xarxa social.

L'humor i la representació d'un mateix són elements fonamentals en l'ecosistema de TikTok. "Faig trends, la versió de la versió de la versió d'un ball, i els faig a la meva manera. Barrejo l'humor amb el ball en vídeos en els quals qualsevol lloc de casa pot ser un escenari", diu Cyan. "És una coreografia que es va traspassant d'un cos a l'altre. Hi juga un paper el mimetisme, molt relacionat amb la infantesa, però també la idea que fas el moviment de l'altre aportant-hi la teva identitat", afegeix Guiu.

Un espai on l'autoria es difumina

En l'àmbit artístic, TikTok es diferencia d'Instagram perquè no se'n fa un ús tan professional. "Instagram s'utilitza com un dossier, un aparador per als projectes creatius. TikTok és més efímer", explica la ballarina i coreògrafa Mabel Olea. Entre els seus treballs més recents hi ha la participació en el videoclip Ay, mamá i a les actuacions de Rigoberta Bandini, com també un seguit de performances a l'exposició Active, activism, act a l'Ideal Barcelona, on aborda la dicotomia amor/odi que li generen les xarxes. Olea entén TikTok com "una gran biblioteca de coreografies d'on es poden extreure referents".

El fet que l'autoria dels balls desaparegui –la viralitat dificulta saber quin va ser el primer vídeo d'una dansa– no li preocupa. "Passa com amb els mems, que són quadres sense autors. No ho veig malament, al final són vídeos infinits que queden al subconscient i que, com a creadora, és inevitable que em vinguin a la ment", explica Olea, que el 21 de maig estrenarà Japan al Sant Andreu Teatre. La coreògrafa també subratlla que TikTok té un paper actiu en les creacions dels artistes i posa d'exemple Chicken Teriyaki de Rosalía: "Els moviments de l'estrofa principal estan pensats com un vídeo curt de TikTok perquè tothom els reprodueixi".

La mirada més crítica dels artistes sobre TikTok qüestiona la interferència de les grans empreses i de la publicitat sobre els usuaris. "Els perfils més virals acaben absorbits per les grans marques. El seu contingut s'acaba mercantilitzant", diu Guiu. Les companyies de dansa professional encara mantenen distància amb TikTok i no l'utilitzen per buscar intèrprets, però Olea defensa que l'aplicació és un aparador creatiu: "Si acceptes les regles del seu joc, pot ser beneficiós i extreure'n contactes. Això no treu, però, que la dansa s'hi acabi articulant des de les firmes més comercials".