Sara Baras: "Respecto molt els artistes que es queden en allò que els funciona, però no és el meu cas"

BarcelonaLa bailaora Sara Baras (San Fernando, 1971) presenta Alma al Teatre Tívolí de Barcelona de l'1 al 19 de juny. L'espectacle, comunió de bolero i flamenc, és especial per diverses raons. Va ser pensat durant el primer any pandèmic per complir un somni del pare de la coreògrafa andalusa, un gran admirador del bolero. I ha esdevingut un homenatge pòstum al pare, mort a principis d'any.

Com has afrontat les funcions, després de la mort del pare?

— És un moment molt especial perquè sentimentalment Alma està molt ple d'ell, hi és molt present.

¿Ell va poder veure Alma a Sevilla?

— No, perquè ja estava malalt, però sí que coneixia tot el muntatge i li anava ensenyant coses perquè els boleros que vam triar eren els seus favorits. Ell havia de veure Alma a Cadis, però va morir abans, quan érem a Gijón. Les de Cadis van ser les funcions més difícils de la meva vida, però també van tenir una cosa molt maca, com si ell hi fos.

¿Vas notar si el públic de Cadis estava més afectuós amb tu?

— Sí, tothom ho sabia. A més, el meu pare era una persona molt estimada. Creus que no tindràs prou força però la tens, i tant que la tens. Dissabte, que va ser el tercer dia, hi ha qui diu que és la vegada que m'han vist ballar millor. T'hi enfrontes amb força encara que tinguis el cor trencat.

Com va ser el procés de creació d’Alma?

— Al meu pare sovint li deia que volia fer un espectacle de boleros i flamenc. I durant la pandèmia, com que hi havia més temps, vam decidir preparar-ho. També vam estrenar un espectacle, Momentos, al Festival de Pedralbes, i això ens va fer recordar coreografies i moments especials que hem viscut i ens va ajudar a desenvolupar noves idees. Respectant tota la gent que ha patit tant en aquesta pandèmia, els que hem tingut l'oportunitat de tenir una mica de temps l'hem aprofitat al màxim. Per a mi ha sigut un temps molt productiu, perquè no he tingut ni els viatges, ni el cansament, ni el canvi d'hores. He pogut estar a casa amb el nen i la família, i alhora no he parat de crear. Ha sigut un moment artístic molt productiu, d'una creativitat molt potent.

Quin tipus de gestualitat has volgut experimentar a Alma? ¿T'has atrevit a fer alguna cosa que fa quinze anys no hauries fet?

— Sí, segur. Respecto molt els artistes que es queden en allò que els funciona, però no és el meu cas. Vaig començar la meva carrera amb la Farruca, que em va marcar molt i em va fer ser valenta. Ara, fent les coses amb una maduresa diferent, mantinc el mateix respecte i la mateixa il·lusió.

¿I com ha sigut el treball musical amb Keko Baldomero?

— El Keko, com a creador, no només com a intèrpret, és meravellós. Hi ha hagut un diàleg constant. Per exemple, jo li preguntava si creia que podíem fer el bolero Nostalgia per seguiriya, o ell proposava aproximacions diferents altres boleros i anàvem provant. Unes vegades fem un pal de flamenc amb mil detalls del bolero, i d'altres hi ha un bolero tal qual però amb un ritme d'un pal del flamenc i amb una estructura d'un ball flamenc.

¿La companyia ho va entendre ràpidament?

— Estava encantada. El moment creatiu d'Alma ha sigut molt bonic. Els boleros són tristos, però en aquest cas la tristesa la canviem per profunditat i intentem que sigui més alegre, i que si hi ha tristesa que sigui bonica.

Quin serà el recorregut d’Alma després de les funcions de l'1 al 19 de juny al Teatre Tívoli Barcelona?

— Farem Oviedo, Còrdova, Jerez, Palma, Marbella… Al setembre farem temporada a Madrid… Tenim tot Espanya aquest any, i per Nadal tornem a París, que em fa molta il·lusió perquè fa molt temps que no hi anem. I a principis del 2023 anirem a Austràlia i després a Sud-amèrica.

Com veus els bailarores més joves? ¿Tenen una aproximació diferent del ball?

— Ara estan molt preparats, la formació és diferent de quan jo era petita. Han canviat molt les coses, i també tenim moltes facilitats per aprendre el que vulguem de moltes maneres, i això fa que tècnicament el nivell d'ara sigui meravellós. I poden triar. Abans estaven una mica més bloquejats: si eres una bailaora no podies ser una ballarina, si eres clàssica no podies ser contemporània… I ara tot es fusiona una mica més. Quan un ballarí està preparat tècnicament, té l'opció de somiar amb qualsevol tipus de ball.

Vas tenir Israel Fernández a la teva companyia, que s'ha convertit en un dels cantaores més destacats de la seva generació.

— A Alma sona enregistrat un bolero cantat per l'Isra. És un dels moments clau de l'obra perquè connecto amb el meu pare sí o sí. Canta Adoroa cappella. La qualitat i la grandesa és tan maca com la seva humilitat, té un contrast preciós. És un noi meravellós.

Havia de ser una sensació curiosa tenir un gran cantaor a la teva companyia i saber que un dia volaria sol.

— És important no assenyalar-lo quan encara no és el moment. Quan treballes amb ell, tu ja ho veus que aquest noi farà el que vulgui. No para d'estudiar, és humil, curiós, llest, ho té tot a la mà. I també ha tingut prou paciència, no ha corregut. El que li agrada és cantar, aprendre i compartir. És meravellós.