Premi Nacional abans dels 40 anys. I després què?

BarcelonaFa dos anys, Núria Guiu (Barcelona, 1985) va guanyar el Premi Nacional de Cultura 2022 i tots els focus es van posar sobre ella. D'on havia sortit aquella jove ballarina i coreògrafa? Guiu no era una nouvinguda a la dansa. Després de graduar-se a l'Institut del Teatre, havia passat una dècada exiliada als països nòrdics ballant en diferents companyies, i finalment havia decidit tornar a casa per protagonitzar la seva pròpia carrera.

Guiu abordava en les seves primeres obres el cos i la identitat en l'entorn digital, en solos com Likes i Spiritual boyfriends, dues peces que la van portar a ser artista resident al Mercat de les Flors el 2021, des d'on va coproduir Cyberexorcisme. Finalment, aquesta setmana, del 24 al 28 de gener, tanca la seva residència estrenant a Barcelona el seu muntatge més ambiciós fins ara, Supermedium, un espectacle cocreat amb la noruega Ingri Fiksdal. Són nou ballarines en escena, inclosa ella mateixa, que recreen diverses danses que cadascuna porta a dins, i que han travessat el temps i les cultures. Agafen tots aquests referents i totes les èpoques (passat, present i futur) i els situen tots en un mateix pla: "Una ballarina pot estar fent Dirty Dancing i una altra, moviments de la dansa teatre de Pina Bausch. O una fa Chicken Teriyaki, de Rosalía, i una altra fa una coreografia d'Àngels Margarit", exemplifica. Guiu defensa una idea molt popular de la dansa, lluny de l'elitisme i la cripticitat que de vegades s'associa a la dansa institucionalitzada. "Nosaltres vam començar a ballar amb les Spice Girls i ara som ballarines professionals, però tenim la mateixa experiència que qualsevol persona quan balla", afirma.

La dificultat de produir dansa

Supermedium s'inscriu en el projecte Cèl·lula del Mercat de les Flors, que vol contribuir a fer més fàcil la producció d'espectacles de mitjà o gran format. "És molt important que hi hagi espais públics que produeixin dansa, en especial amb formats que són difícils d'assumir per a estructures petites", diu la directora Àngels Margarit. És el que li passava a Guiu: "Jo em sentia preparada per traslladar el que sé, però Cyberexorcisme va ser molt difícil de produir, perquè els diners no cobrien despeses, la subvenció arribava molt més tard i has d'avançar diners –recorda–. Et sents que vas a tot risc. Ara he pogut fer només la meva feina. És com un caramel. I al mateix temps no sé si això ho podré seguir fent aquí, perquè no sé si farem gira. Els teatres de Catalunya s'haurien de mullar perquè puguin existir aquestes peces; si no, farem només solos i duos", planteja. Margarit confia en fer gira tant al país com a l'estranger.

Supermedium parteix del solo Medium, que Guiu va estrenar a l'octubre al Mercat de les Flors, i l'ha expandit. Ara són nou ballarines a escena, totes artistes de Barcelona, unides pel disseny sonor d'Uge Pañeda a través d'una música ritual rítmica, com de drons, i pel vestuari-escenografia de Ronak Moshtaghi. Guiu les veu com bruixes, perquè les ballarines també són persones dissidents al marge de la societat, amb el privilegi d'haver tingut uns estudis de dansa però a la vegada indestriables de certa precarietat quan entren al mercat laboral.

En aquest context, el Premi Nacional va ser un salvavides perquè li va donar "reconeixement i validació", la va convertir en un nom propi, una aposta. "Em reafirma i m'obre camps", diu, i assegura no sentir el pes de les expectatives. "Per a mi va ser un suport per poder desenvolupar la meva trajectòria. La gent t'etiquetarà de certa manera, però la meva feina és desplegar això, trencar-ho, evolucionar i no haver de respectar ser el que diuen que ets, si no et vols perdre en aquesta pressió", conclou.