Una ‘performance’ per les dones iranianes des de Barcelona

BarcelonaMentre a Barcelona se celebrava el festival d’arquitectura 48h Open House, lluny de les aglomeracions, en un espai de la ciutat força desconegut però alhora molt cèntric, el Pati dels Tarongers del Raval, se celebrava una trobada més íntima. L’Escola d’Arquitectura i Edificació de La Salle (ETSALS) organitzava una performance per reivindicar “més espais de llibertat aquí, a Europa i al món”, deia la historiadora de l’art i professora Montserrat Villaverde. "Volem posar sobre la taula la manca de llibertat, de les dones però també dels homes, de les persones, en un món aparentment en ordre. L'ordre és un parany que implica sacrificar alegria i llibertat", afegia.

Villaverde, juntament amb Josefina Diaz, és l'autora de Moderato Cantabile, una peça ballada que relliga aquest tempo musical d’una sonatina d’Anton Diabelli –i que al seu torn dona títol a una famosa novel·la de Marguerite Duras del 1958– amb la simbologia de l’alliberament femení que s’ha estès després de l’assassinat de Mahsa Amini i tota la repressió a l’Iran. La ballarina Anna Viklund, amb una melena d’un metre de llarg, balla i juga amb els cabells al vent. Comença lleugera i gràcil i acaba torturada i cridant. Quan la música s'acaba, les dones del públic acompanyen el seu gest i s’acosten a la llarga cortina que fa d’escenografia per tallar-la. Els blens cauen a terra, símbol de tantes coses perdudes, entre les quals la llibertat, la vida i la justícia en aquell país a causa de la repressió.

Un petit gest que coincideix aquest cap de setmana, a Berlín, amb la gran manifestació europea en solidaritat amb les dones iranianes, on han assistit 80.000 persones del centre d'Europa, en el principal acte solidari a favor de les protestes contra el règim iranià.