"Als ballarins no els triem perquè tenen síndrome de Down, sinó perquè són bons intèrprets"

Barcelona"Tenim ballarins amb síndrome de Down, de la mateixa manera que tenim ballarins blancs, negres, gais, heteros, celíacs i fotosensibles", diu la ballarina i coreògrafa Vero Cendoya (Barcelona, 1976). Fa més de cinc anys que la seva companyia treballa per "normalitzar la discapacitat intel·lectual" contractant "a ple dret" intèrprets amb síndrome de Down. "Als ballarins no els triem perquè tenen síndrome de Down, sinó perquè són bons intèrprets", ressalta Cendoya. KEBO (mapa de la pell d'un cos), l'últim projecte de la companyia, es podrà veure al Mercat de les Flors del 24 al 26 de maig. Serà la primera de les tres propostes que el mercat ha reservat per al final d'aquesta temporada. "No són un cicle, però les tres propostes tenen una característica comuna: posen cossos no normatius en escena. Cada vegada són més les companyies de dansa que incorporen persones amb altres capacitats", diu la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit.

KEBO (mapa de la pell d'un cos), que compta amb set intèrprets, és una peça que "homenatja les cicatrius, les experiències viscudes que ens queden marcades a la pell". "Durant la pandèmia vaig tenir temps de mirar cap endins i revisar les meves cicatrius físiques", recorda Cendoya. El kebo és un tipus de pinzell que es fa servir en la pràctica japonesa del kintsugi, que consisteix en reparar els objectes de ceràmica amb pols daurada. En el kintsugi, doncs, es ressalten les esquerdes, en comptes d'ocultar-les. "Quan naixem som nous i la vida ens va modelant –diu la coreògrafa–. Tot i que les relacions s'acabin, no em penedeixo mai d'haver-les viscut, perquè sempre n'aprens alguna cosa".

"No podem evitar recórrer a l'humor, encara que parlem de cicatrius", diu Cendoya, que ha creat l'espectacle juntament amb la coreògrafa Barbara Meneses, la violinista Adele Madau i el director i dramaturg Israel Solà. "Hem pres com a referents les pel·lícules Memòries d'una geisha i Kill Bill, i el manga japonès", diu Madau. KEBO és la segona peça d'una trilogia que va arrencar al Sismògraf d'enguany amb Cicatrius (contrapàs de mamuts i altres feres) i finalitzarà la temporada vinent amb Una brillant imperfecció, una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya.

"Vaig trobar un cos nou"

La segona proposta del Mercat, que es podrà veure el 29 i 30 de maig, és The other side of the dance, de la ballarina i coreògrafa portuguesa Diana Niepce (Lisboa, 1985), que quan tenia trenta anys va quedar-se tetraplègica per culpa d'un accident amb el trapezi. "El trapezi em feia volar i també va ser el trapezi el que un dia em va fer caure –explica–. Em vaig despertar a l'hospital, intubada i lligada, amb el meu xicot dient l'alfabet i jo tancant els ulls a la lletra que volia dir. Ja no era ballarina, només un cos que jo no entenia i que no m'entenia a mi. A fisioteràpia lluitava contra aquell cos, lluitava per un mil·límetre més de moviment". La història de Niepce és un exemple de superació i, sobretot, de passió per la dansa: amb l'ajuda de quatre assistents, la ballarina es penja de nou a l'espai. "Vaig trobar un cos nou; en aquesta relació d'amor-odi amb el meu cos va començar el joc", diu.

Finalment, el 30 i 31 de maig el Mercat de les Flors acollirà la companyia de dansa resident al Teatre de Bremen, Unusual Symptoms, que presentarà la peça coral Harmonia juntament amb la coreògrafa hongaresa Adrienn Hód (Debrecen, 1975). Hi participen deu intèrprets amb cossos no normatius. "És un festival d'energia, una mena de desbordament, molt diferent del que estem acostumats a veure –diu Àngels Margarit–. És una peça que explora la diversitat de cossos amb una ironia molt interessant. Desjerarquitza els llenguatges corporals, però també de la dansa".