L'espectacle més potent de la temporada de dansa a Terrassa

'Asylum', de la Kibbutz Contemporary Dance Company

LaFact Cultural de Terrassa. 30 d'abril del 2022

Amb disset ballarins en escena, l‘actuació de la Kibbutz Contemporary Dance Company dissabte a LaFact va ser, sens dubte, l’espectacle més potent que ha presentat la 39a Temporada BBVA de Dansa de Terrassa. La companyia israeliana, amb seu en un autèntic kibbutz al nord de Galilea i de qui ja havíem vist If at allal Festival Grec fa sis anys, s’ha presentat amb l’obra Asylum, un cant a les migracions, l’exili i els motius que les causen, tot explicat des de l’abstracció, amb un llenguatge físicament exigent, dinàmic i ambigu.

Amb el director i coreògraf Rami Be’er al capdavant, Asylum és una peça fosca, amb vestuari i il·luminació a càrrec del mateix director i coreògraf, que ens remet a un espai tancat i vigilat, com un camp de concentració –amb un personatge cridant constantment pel megàfon 712213, com si anomenés un pres pel seu número– que busca crear l’angoixa i una certa perplexitat en l’espectador. Els ballarins corren amunt i avall de l’escenari sense saber ben bé on van i quan finalment aconsegueixen unir-se en comunitat, sempre en queda un despenjat que no pot integrar-s'hi o no troba una llar. 

Al llarg dels 60 minuts que dura l’obra no hi ha gaires gestos explícits, només formacions a manera d’exèrcit que ens apunten amb fusells, algunes actituds sexis tan desgastades que ens menen cap a la prostitució indesitjada, cossos morts i abandonats entre els quals algú busca el 712213. Suggeriments que l’espectador ha de fer seus per crear-se la seva pròpia història.

En l’àmbit del llenguatge coreogràfic, Rami Be’er recorre a l’estructura simètrica en el conjunt, situant els ballarins com un exèrcit ben format, executant moviments mil·limetrats tots a l'uníson o fent-los caminar cap enrere a tota velocitat per deixar una parella executant passos a dos sorprenents, inesperats i espectaculars i d’una exigència tècnica i una resistència física descomunal sense espai per al descans. Els ballarins mostren totes les possibilitats expressives dels seus cossos en un espectacle rodó, inquietant i alhora imponent que comença i acaba en un cercle com si no hi hagués fi.