Immens, impactant, fascinant, Sidi Larbi Cherkaoui al Liceu
El coreògraf flamenc crea una impactant fusió de moviment, música i conceptes filosòfics a 'Faun/Noetic'
BarcelonaSempre sorprenent, la producció Faun/Noetic de Sidi Larbi Cherkaoui, presentada ahir al Liceu pel Ballet del Gran Teatre de Ginebra, va captivar el públic per la seva impactant fusió de moviment, música i conceptes filosòfics.
Noetic, la peça estrella de la nit, ofereix una experiència visual, estètica i filosòfica inaudita. Un fantàstic redoble de taiko (tambor japonès) tocat en directe per Shogo Yoshii inicia una dansa plàstica i misteriosa que evoca l'atmosfera de les oficines i els diners, tot en blanc lluent, vestits negres elegants i stilettos de xarol. Estèticament impecable. Les evolucions de la vintena de ballarins, excel·lents, semblen sorgits d’una obra d’Anne Teresa De Keersmaeker, dibuixant línies i formes geomètriques, però la seva vivacitat ens remet al lirisme de John Neumeier i la flexibilitat dels cossos que s'entrellacen i es desmembren en cada gest. La seva força física i una ductilitat immenses beuen de William Forsythe. El resultat és d’una fluïdesa i bellesa impactants.
La primera part de Noetic és amable, dansa pura marca Cherkaoui, amb tots els elements que li són habituals: la ductilitat del neoclàssic, l’acrobàcia del breakdance i l’espiritualitat dels moviments orientals, tot embolcallat amb la música de Szymon Brzóska (enregistrada), els taiko, shinobue (flauta de bambú) i kokyu (violí japonès) i la veu monòdica d’Ana Vieira Leite. I de cop, el coreògraf belga ens sorprèn amb una veu en off parlant-nos de física i matemàtiques. “Res al món és recte”, ens diu la veu. I els ballarins converteixen unes llargues tires de fibra de carboni dissenyades per l’escultor Antony Gormley en arcs, cèrcols, ponts i núvols metàl·lics, en una animació hipnòtica i fascinant. En contrast, la dansa es torna matemàtica, de moviments angulosos, perfils egipcis i evolucions geomètriques i precises.
Cherkaoui ens ofereix una profunda reflexió sobre la nostra interconnexió amb la natura, explora l’evolució de la vida i del coneixement, ens planteja un futur obert, culminat amb la imatge del model atòmic o de l’esfera armil·lar, on la comprensió ens ha de connectar amb el cercle de la vida.
Vist Noetic, Faun, la peça que va obrir la vetllada, pren una nova dimensió. Creada com un homenatge als Ballets Russos de Diàguilev, basant-se en el clàssic de Debussy i Nijinski, en contraposició a Noetic esdevé transcendental. El duo del faune i la dona, dos éssers salvatges i sinuosos unint-se en un bosc idíl·lic, és un pròleg, un inici, un cant a la natura i a l’origen de la vida. Faun, convertida en un clàssic i que tot just fa un any vam veure a Terrassa amb el Ballet de Carlos Acosta, és una joia coreogràfica. Madeline Wong i Óscar Comesaña van estar excepcionals en aquesta peça lenta i serpentejant, de gestos impossibles i cossos que s’entrellacen creant éssers insòlits i que requereix una tècnica no apta per a qualsevol ballarí.
Una vetllada de dansa d’altíssim nivell, amb un cos de ball excepcional i una profunda reflexió filosòfica sobre la nostra connexió amb el món que ens envolta.