"L'art és una eina per preservar la identitat palestina i expressar el patiment de la gent"

Barcelona"Forjar vincles amb altres cultures ens permet trencar l'aïllament que sentim arran de l'ocupació d'Israel", diu Iman Hammouri, activista cultural palestina i directora del Centre d'Art Popular de Ramal·lah. Des del 9 d'octubre, l'Associació Catalana per la Pau l'ha convidada a Barcelona per posar en marxa un intercanvi artístic amb Catalunya que s'allargarà fins al 2025 i que té com a objectiu acostar la cultura palestina al nostre país. Aquest cap de setmana Hammouri participa a la Fira Mediterrània de Manresa juntament amb el ballarí i coreògraf Sharaf DarZaid, que presentarà l'espectacle Love in the time of apartheid al Teatre Kursaal. A Manresa també fan un taller en què ensenyen a ballar la dabke, una dansa tradicional palestina. L'intercanvi intercultural culminarà la primavera del 2025 amb una actuació conjunta entre dansaires palestins i catalans, que en teoria s'ha de representar tant a Barcelona com a Palestina.

Hammouri va orientar la seva trajectòria cap a la defensa dels drets culturals després d'estudiar un màster de polítiques socials a la London School of Economics. "Hauria pogut treballar en una organització internacional en què hauria cobrat el triple, però la meva vocació era treballar en un centre artístic local per poder impulsar un canvi real des del meu territori", explica l'activista. El Centre d'Art Popular és una ONG d'abast nacional que "lluita per preservar i difondre la identitat palestina", amb activitats repartides per diferents pobles i ciutats. A part del Centre d'Art Popular, Hammouri també presideix la Xarxa Palestina d'Arts Escèniques, una entitat que aixopluga quinze institucions culturals i defensa els drets dels artistes palestins, "no només contra l'ocupació israeliana, sinó també internament, pel que fa al finançament, les condicions laborals i la projecció internacional".

"La nostra feina és més necessària que mai –explica Hammouri–. Quan va esclatar la Segona Intifada, vam decidir que expandiríem l'activitat del Centre d'Art Popular per treballar també als camps de refugiats de l'àrea de Ramal·lah i Al-Bireh. Vam crear un programa educatiu per mitigar els efectes psicològics que patien els infants i joves per culpa de les forces israelianes. Acostàvem el teatre, la dansa, la música, la pintura a tots aquests infants i era molt beneficiós. Allà vaig veure en primera persona que l'art és molt més efectiu que qualsevol discurs polític".

Festivals cancel·lats i artistes perseguits

Hammouri ha aprofitat la visita a Catalunya per exposar la situació en què es troba el sector cultural palestí des que va revifar el conflicte amb Israel. "És perillós desplaçar-se d'una ciutat a l'altra, perquè hi ha molts controls fronterers. No saps mai quan tancaran una ciutat o quan hi haurà un atac. Hi ha gent de Ramal·lah que no ha estat mai a Jerusalem, que queda a mitja hora amb cotxe. Gent de quaranta o cinquanta anys que no s'ha mogut d'un radi de pocs quilòmetres. Per culpa de les restriccions de moviment, la gran majoria de festivals de música i arts escèniques s'han hagut d'aturar en sec", explica l'activista, que ressalta que "per als artistes a vegades és més fàcil actuar a l'estranger que no pas a la ciutat més a prop de casa seva". D'altra banda, "també és complicat convidar artistes internacionals i grups de solidaritat, perquè molts vols estan prohibits". "Les forces israelianes no volen que la gent de fora vegi amb els seus propis ulls què està passant", afegeix.

El Centre d'Art Popular també s'ha vist afectat per "la inseguretat de les carreteres". "Abans nosaltres anàvem directament als diferents pobles per supervisar la feina, però ara demanem que ho facin col·legues de cada lloc, perquè és massa perillós desplaçar-se", explica Hammouri. Entre d'altres, l'entitat ha hagut de cancel·lar el Festival Internacional Palestí de Música i Dansa, que va ser fundat el 1993 i, en part a causa de la seva vocació internacional, aviat va convertir-se en el festival cultural més gran del territori palestí. Tot i que Palestina "té bones institucions culturals", actualment "és molt difícil tirar res endavant a llarg termini", segons l'activista. "No saps mai què esperar d'Israel. No hi ha cap estàndard ni llei que regeixi les seves decisions. No podem donar res per suposat, no sabem què passarà demà. Si volen fer una cosa, la fan i punt", argumenta.

"Intenten robar-nos el patrimoni, perquè ells no en tenen"

"Per a Israel, la cultura ha estat sempre una amenaça –diu Hammouri–. El 1987, quan vam fundar el Centre d'Art Popular, molts artistes eren empresonats pel simple fet de ser artistes. No els deixaven cantar, ni ballar, ni tan sols dibuixar els colors de la bandera palestina. I ara, tot sovint, les forces israelianes tanquen els teatres per impedir certs espectacles. No els agrada que mostrem la realitat a través de l'art, i els fa por que el nostre patrimoni es mantingui viu. Els molesta molt, per exemple, que ensenyem les nostres danses tradicionals a les noves generacions".

Hammouri defensa que, en aquestes circumstàncies, "és impossible entendre l'art per l'art". "El nostre objectiu no és l'excel·lència artística. Ho seria si visquéssim en un país lliure. Per a nosaltres, l'art és una eina per preservar la identitat palestina i per expressar el patiment de la gent", explica. Malgrat la devastació general, l'activista intenta veure el got mig ple: "Sense esperança, no sobreviuríem. Seria com estar morts en vida. Sempre intentem transmetre optimisme a les noves generacions. Hem d'aconseguir que creguin en un futur més brillant".

Què podem fer, des de la comoditat i la distància, per ajudar les víctimes del conflicte? "Valorem molt tots i cadascun dels moviments contra el genocidi palestí, per petits que siguin. Heu de saber que us hem vist a la televisió, hem vist imatges de les manifestacions al carrer, i us ho agraïm molt", respon la directora del Centre d'Art Popular. Tot seguit, dedica un missatge particular als artistes: "Durant aquest any, hem pogut veure clarament que les forces israelianes no volen la pau. Ho han expressat obertament. Aleshores, què més necessiten els artistes per aixecar la veu? Van tenir un paper molt destacat en la lluita contra l'apartheid, a Sud-àfrica, i haurien de fer el mateix amb el genocidi contra els palestins. Si callen, es posicionen contra la humanitat".