El gran ballet clàssic guanya la partida a la Nit Europea de la Dansa

La Nit Europea de la Dansa ha sigut un gran colofó a la 40a edició de la temporada de dansa a La FACT Cultural de Terrassa, amb cinc parelles de ballarins de les millors companyies europees que han ofert una gala en què el ballet clàssic pur ha estat el més aplaudit per l'alta qualitat dels ballarins. Héloïse Bourdon i Jérémy-Loup Quer, primers ballarins del Ballet de l’Òpera Nacional de París, van obrir la vetllada amb el pas a dos d’El trencanous en l'adaptació coreogràfica de Rudolf Nuréiev. El resultat va ser de gran elegància, ell amb bons salts i ella d’una gràcia gairebé infantil. Van completar el programa amb el pas a dos blanc d'El llac dels cignes, mancat de la màgia necessària.

Van seguir Ksenia Ovsyanick i Alejandro Virelles, del Staatsballett de Berlín, a Mercy (extracte de Voices), de David Dawson i música de Max Richter, una autèntica meravella d'estil neoclàssic, i al Grand pas classique de Victor Gsovsky, que recupera el més virtuós de la tècnica del ballet. Ovsyanick va combinar una fluïdesa i una ductilitat gairebé extracorpòries a la primera amb una tècnica impecable, de puntes segures i dobles fouettés a la segona.

Michele Satriano i Rebecca Bianchi, del Ballet de l'Òpera de Roma, van fluir a la nova versió que Nuréiev va fer de La ventafocs, que recordava les fabuloses evolucions de Kenneth MacMillan; així com a la virtuosa interpretació de Within the golden hour, de tall neoclàssic de Christopher Wheeldo, molt lleugera i volàtil.

Un altre dels moments àlgids va ser el pas a dos de Don Quixot que van interpretar Antonio Conforti i Roxane Stojanov, una autèntica ballarina de caràcter que va enlluernar amb les seves puntes i uns grans equilibris. La parella del Ballet de l’Òpera Nacional de París va destacar també a la lànguida i somiadora Signes, de Carolyn Carlson.

Maia Makhateli i Víctor Caixeta, del Het National Ballet d’Amsterdam, van fer gala del seu esplèndid virtuosisme a Shelter, un duo emotiu i que requereix una gran compenetració de Guilherme Maciel de permanent contacte físic. La parella de ballarins va tancar la gala amb una extraordinària interpretació del pas a dos del clàssic Raymonda, en què ella va sobresortir per unes puntes implacables i uns equilibris infinits i ell per uns salts altíssims en una interpretació que va arrencar enfervorits bravos del públic.