Mabel Olea: "La gent que s'ho pren tot molt seriosament em fa gràcia"

BarcelonaSi Mabel Olea (Lleida, 1997) fos una bruixa, seria una “bruixa visionària”, ja que per a aquesta ballarina de cabells foscos i moviments impossibles el futur és un indret ple de possibilitats creatives susceptibles de materialitzar-se en el present. El seu nom va començar a sonar a través de les xarxes socials, però va ser com a ballarina de Rigoberta Bandini al Benidorm Fest 2022 i com a membre de les Stella Maris a la sèrie de Movistar+ La Mesías (2023), creada per Javier Ambrossi i Javier Calvo, que Olea es va donar a conèixer. Ara actua per segon cop a CÈL·LULA 4: Supermedium, de Núria Guiu i Ingri Fiksdal –l'espectacle amb què va guanyar el premi Danscat 2024 a millor interpretació–, que s'estrena aquest divendres al Mercat de les Flors, on serà només fins diumenge.

A Supermedium, Guiu repassa la història de la dansa a través de la figura de les ballarines, que compara amb mèdiums i bruixes. “La societat veu les ballarines com gent il·lusa, igual que passa amb les bruixes”, diu Olea. El muntatge també reivindica la professió de la dansa i el ball com un art popular. “És cert que hi ha molta demanda i poques opcions i ajudes, però no crec que això caracteritzi la professió –diu l'artista–. Hi ha el discurs sobre la precarietat de les professions artístiques, i sí que és així, però no sé si molt més que altres feines. Jo penso en la meva mare i també té una feina molt precària”. La ballarina, en general, se sent agraïda del que té. “Jo no em puc queixar, perquè enganxo un projecte rere l'altre i realment em puc dedicar a viure de la dansa”, reconeix.

“Em relaciono amb les xarxes d'una manera força divertida –diu Olea–. Fins i tot quan em posen comentaris negatius, em semblen graciosos”. Les xarxes socials, sobretot Instagram, han acompanyat la ballarina i artista de performance des dels inicis, i gran part de la seva trajectòria artística es desenvolupa allà. “Editant el vídeo o situant la càmera en diferents angles puc jugar a crear un cos, que és el meu, però que per com està situada la càmera sembla una altra cosa”, reflexiona. Més enllà de problemes, Olea veu oportunitats creatives en les plataformes de vídeo. “Les coreografies de TikTok tenen una estructura limitada, amb uns passos senzills i un ritme determinat perquè es puguin convertir en un trend i així viralitzar-se –apunta–. Però penso que les xarxes fan la dansa més accessible, i tenir una pantalla que et condiciona et permet anar al límit de les possibilitats”.

A l'univers d'Olea s'hi barreja la fantasia amb la raresa, la deformitat i l'humor. “M'he inventat una tècnica que és el fantasy ballet –diu–. Consisteix a imaginar-te formes lliures i abstractes i fixar-les en l'estructura i el rigor del clàssic. M'hauria encantat formar part d'una companyia de ballet, però com que no ha estat així m'invento el meu propi ballet”. Per a Olea, la bellesa canònica és un concepte estrany. “Em relacionen amb el que és rar simplement perquè faig posicions amb el meu cos natural, quan hi ha gent que se’l deforma de veritat per intentar ser més perfecte –reflexiona l'artista–. Jo tinc molt respecte a la bellesa. M’hi relaciono des d’un lloc diví perquè és efímera. Per això no podem pretendre assolir-la i quedar-nos-hi, perquè la bellesa és insaciable”. Per a la ballarina, l'humor també té un paper clau en la creació. “Ja hi ha coses que pesen molt i no funcionen perquè jo en faci una lectura pessimista. La gent que es pren tot molt seriosament em fa gràcia. Darrere del posat no hi ha autocrítica ni discurs, només una visió rígida, i punt”, assegura.

Participar en l'actuació d'Ay mamá, la cançóde Rigoberta Bandini que va competir per entrar a Eurovisió 2022, va situar Olea a l'ull públic. “Jo no havia estat mai tot un any de gira amb un artista, ballant en grans escenaris plens de gent –recorda–. De l'experiència amb la Rigoberta me n'emporto una família i una vivència absoluta de campaments d'estiu”. Un any més tard, la ballarina apareixia a la sèrie La Mesías, produïda pels Javis, en què interpretava una de les filles de Montserrat Baró i membre de la banda Stella Maris. “Va ser increïble, i saltar de la pantalla als escenaris i ballar per al Primavera Sound un somni”, expressa l'intèrpret. Olea també participa en la pròxima sèrie dels Javis, Mariliendre, que s'estrena a l'abril, i per al futur desitja “que tot evolucioni com fins ara, seguir el camí de formiga, anar passant pantalles i no deixar mai de disfrutar”.