Una gala de dansa d’alt voltatge a Terrassa
Ballarins molt bons i un pas decidit cap a la dansa contemporània a LaFACT
Gala Internacional de Dansa
LaFACT de Terrassa. 23 d'abril del 2022
Malgrat la pluja amb calamarsa i ser Sant Jordi, el públic de la Temporada de Dansa de Terrassa no es va voler perdre la ja tradicional Gala Internacional. I van fer molt bé, ja que la vetllada va ser realment diferent de la d’anys anteriors, amb ballarins molt bons i un pas decidit cap a la dansa contemporània que ens va estalviar veure els passos a dos de sempre del repertori clàssic.
Van obrir el programa tres alumnes del Programa d’Alt Rendiment en Dansa de LaFACT: Marili Talieri, Céline Serverius i Pablo Goethals, que van oferir un molt correcte pas a tres amb variacions d’El llac dels cignes, amb molt bona tècnica tot i que un punt d’inseguretat escènica.
A continuació, Jamal Callender, fundador de Barbados Dance Project, va interpretar Gloria de Vivaldi, un solo coreografiat per ell mateix de gran energia i va fer gala d’una força muscular superba. A la segona part, al costat de Chiara Dal Borgo, van ballar un fragment de La mort i la donzella, de Stephan Thoss, en una interpretació intensa, molt vital i alhora intimista; ella més terrenal, ell volàtil.
Giada Rossi es va posar en la pell de la Carmen d’Alberto Alonso, de cames com sagetes i resolució atlètica, però amb manca de passió, al costat d’un Sergio Bernal que si l’any passat ja va deixar el públic bocabadat, el Racheo flamenc que ens va regalar a la segona part va ser brutal, amb força en el zapateado, elegància, sensualitat i una presència escènica colpidora.
L’altre gran protagonista de la nit va ser Iván Delgado amb Las coles, coreografiada per ell mateix, molt física i amb nervi, plena de salts, piruetes i tècnica i alhora molt expressiu, i com a coreògraf va oferir Dos y punto, un pas a dos masculí a càrrec dels ballarins cubans Miguel Rodríguez i Leandro P. Sanabria i amb música creada i tocada en directe pel pianista Toni Mora, que passeja per l’energia atlètica, un punt d’ironia i nostàlgia en un ball molt fluid.
Finalment, la parella solista de l’English National Ballet, Fernando Carratalá i Emma Hawes, van meravellar amb la seva apassionada versió del pas a dos de Raymonda i amb Hollow, una peça d’estil neoclàssic pur de Stina Quagebeur estrenada fa dos anys a Londres.
