Fascinats per la dansa enigmàtica de Xie Xin a Terrassa
El llenguatge de la coreògrafa xinesa beu del taitxí, les arts marcials i el 'body contact'
- Coreografia i direcció: Xie Xin
- Música: Jiang Shaofeng i Yin Yi
- Amb Xie Xin, Fan Xiaogun, Chen Yalin, Qin Linhao, Wang Shaoyu, Xu Junkai, Li Yu i Hu Haiqing
La dansa de Xie Xin és senzillament fascinant. La coreògrafa i ballarina de Shanghai va presentar divendres a LaFact de Terrassa la seva obra From in, interpretada pels nou ballarins de la seva companyia, Xiexin Dance Theatre, dins de la Quinzena Metropolitana de dansa. I vam quedar fascinats. Inspirada en l'ideograma ⼈ de la cal·ligrafia xinesa, que significa "humà" –és curiós que fa tot just un mes la companyia taiwanesa Lee Yin-ying presentés una obra sobre el mateix tema al Mercat de les Flors–, Xie Xin se centra en el punt d'unió d'aquestes dues línies que van en direccions oposades i connecten les relacions amb els altres.
La dansa d’aquesta coreògrafa que fa uns mesos va triomfar a l’Òpera de París ens submergeix en un espai extremament poètic i sensible, on els ballarins apareixen i desapareixen com figures fantasmals en un ballet enigmàtic i elegant, entre la tradició i la modernitat. Els cossos flueixen per l’escenari amb una energia tranquil·la que no perd mai la tensió en un moviment continu de 70 minuts que passen com una exhalació.
El llenguatge coreogràfic beu del taitxí, les arts marcials i el body contact, amb moviments nets i precisos interpretats al mil·límetre per uns ballarins d’una tècnica extraordinària. La dansa s’escola sense arestes com un riu serpentejant i calmat que discorre per un paisatge evocador, extraordinàriament atractiva, senzilla, pura.
Però el més captivador són els moviments ondulants que extreu dels cossos dels seus ballarins, i d’ella mateixa, que balla amb la companyia. Són cossos d’una flexibilitat extraordinària amb unes columnes vertebrals que es corben sinuoses acompanyant cada petit impuls, uns braços i cames llarguíssims en continu moviment que es prolonguen en el cos dels companys i una força de cames extraordinària que els permet aixecar-se mentre cauen creant una sensació d’ingravidesa.
Hi ha un únic moment en què la calma és substituïda per una escena de moviments molt ràpids, especialment de braços en remolins, que és una veritable festa. Però el més extraordinari són els duos, amb entortolligaments segurs que creen figures elegants i poderoses i moments volàtils i imaginatius, com ràfegues de vent emportant-se tot l’escrit.