“Desitjo que el meu llegat acabi ben parat quan jo no hi sigui”

BarcelonaAcosta Danza ofereix un entramat de ritmes llatins al Festival Perelada amb l’espectacle Folclor, que es podrà veure les nits del 26 i el 27 de juliol al mirador del Castell. Sota la direcció de Carlos Acosta (l'Havana, 1973), fundador de la companyia, l’actuació homenatja la tradició popular cubana, combinada amb influències africanes, espanyoles, europees i llatinoamericanes.

És la tercera vegada que el Festival Perelada compta amb Acosta Danza en la programació, després de les edicions del 2017 i el 2019. "Perelada és un festival d’amistat, complicitat, lleialtat i fidelitat. Ens encanta acompanyar bons amics com Carlos Acosta i caminar junts en aquest crescendo", explica Oriol Aguilà, director artístic del festival. Enguany la companyia presenta Folclor, un espectacle dividit en tres coreografies interpretades per joves ballarins versàtils, formats en dansa clàssica i contemporània. L'espectacle porta el segell d'Acosta Danza, que apropa la cultura popular cubana al públic internacional. "Aquest espectacle representa el que s’ha plantejat des dels inicis d'Acosta Danza", explica Acosta. 

La primera obra, Paysage, soudain, la nuit, celebra la joventut, amb les seves llums i ombres. El coreògraf suec Pontus Lidberg crea moviments al so de la rumba, gènere tradicional cubà amb arrels africanes, que serà interpretat pels músics Leo Brouwer (Paisaje cubano con rumba) i Stefan Levin (La noche). La segona peça, Soledad, s’estrena per primera vegada a Catalunya. Es tracta d’un duet que explora els conflictes de les relacions sentimentals, a través de la coreografia de Rafael Bonachela, que combina el seu estil abstracte amb el folklore d’Acosta Danza. La parella d’enamorats ballarà al ritme de la música d’Astor Piazzolla i Agustín Lara: una en una interpretació enregistrada de Gidon Kremer i l'altra recuperant una gravació de Chavela Vargas (1919-2012). Recórrer a la cantant mexicana permet connectar la coreografia amb cançons populars que formen part de l'imaginari col·lectiu. "Chavela Vargas és tota una fita de la cultura llatinoamericana", assegura Acosta. Finalment l’espectacle es tancarà amb la interpretació d’Híbrido, una peça que parteix del mite de Sísif per reflexionar sobre els conflictes socials que travessen l'illa de Cuba. Els ballarins actuaran sota la direcció dels joves coreògrafs Norge Cedeño i Thais Suárez, i amb la música de Jenny Peña i Randy Araujo.

El cubà Carlos Acosta, que va ser primer ballarí del Royal Ballet de Londres, va fundar la seva pròpia companyia el 2016, amb pocs recursos i una petita aula sota un taller d’electrodomèstics. "Volia deixar un llegat al meu país, que em va donar l'oportunitat d’aprendre ballet gratuïtament", explica. I així va ser. Acosta Danza es va estrenar al Gran Teatre de l’Havana Alícia Alonso, i durant gairebé una dècada l’acadèmia ha servit com una via d’accés a la formació professional per a molts ballarins emergents. "Els alumnes venen d’un àmbit molt pobre, molts no havien visitat mai l’Havana", recalca Acosta. 

Després de la mort de la icònica ballarina Alicia Alonso el 2019, el panorama artístic cubà s’ha vist degradat per la manca de recursos econòmics. La falta d’espai i els talls de corrent elèctric contribueixen a l'èxode d'artistes que pateix el país. "L’Havana era la ciutat dels teatres i ara només n'hi ha dos funcionant. Perquè es compleixi el cicle de formació, t’has de poder plantar davant de l’audiència", recalca Acosta. L’escassa oferta cultural ha fet que l’acadèmia Acosta Danza es recolzi principalment en el volum d’actuacions que fa fora del país. "Desitjo que el meu llegat acabi ben parat quan jo no hi sigui", conclou el coreògraf.