El Dansa Metropolitana més ambiciós, al rescat de la creació local

BarcelonaVa ser el primer festival que es va cancel·lar per la pandèmia i és el primer que torna, del 5 al 21 de març, amb més vigor i total presencialitat. El Dansa Metropolitana arriba fins a 10 ciutats (Badalona, Barcelona, Cornellà, Esplugues, l'Hospitalet, el Prat de Llobregat, Sant Cugat, Santa Coloma, Viladecans i Terrassa), ofereix 240 activitats i s'imposa l'obligació de servir de salvavides a les companyies més pròximes, després de l'any més dur per a la creació i l'exhibició escèniques. Algunes produccions del 2020 s'han pogut representar fins ara i la resta es recuperen en l'edició actual, que inclou noms tan destacats com Lali Ayguadé, Wim Vandekeybus, Sol Picó, La Veronal, Thomas Noone i un grapat de joves creadors que se sumen als imprescindibles i més coneguts.

Una de les grans singularitat del festival és precisament la seva dispersió i penetració en el territori. Va estrenar-se el 2017 en només 6 ciutats i s'ha anat expandint com una taca d'oli fins a entrar en 61 espais de l'àrea metropolitana. També destaca l'alta qualitat de la programació. Es disseminen joies de punta a punta de la xarxa de metro i ferrocarril (amb permís del confinament perimetral, que desitgen que al març es flexibilitzi): al Teatre Alegria de Terrassa s'hi podrà veure Am I Bruce Lee, de Junyi Sun; al Teatre Joventut de l’Hospitalet s'hi podran admirar Graces, de Silvia Gribaudi, i els Cowboys de la Sebastian Weber Dance Company galoparan per la Sala Ramon Romagosa de Cornellà. Són només tres de les perles que amaga una programació de 90 espectacles, amb especial representació local, però també espanyola i internacional (per exemple, el Ballet de Lorraine recuperant 3 coreografies de Merce Cunningham, Olivier Dubois i la Premio Nacional Iratxe Ansa).

Amb un pressupost d'1,2 milions d'euros –que aporten la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de la capital i l'Àrea Metropolitana, a més dels altres ajuntaments en espècies–, aquest any és evident l'aposta per la producció pròpia, amb 9 coproduccions noves i 3 de recuperades de l'any passat. Noms com Siberia Dansa, Andrés Corchero, LaCerda, Roberto G.Alonso i Sacude, que amb el seu Euforia seran l'espectacle itinerant d'enguany. L'altre bloc important són les creacions de proximitat, que s'agrupen sota el paraigua de Filatures. Es tracta de nou espectacles de nous formats per a espais no convencionals que van sortir d'una convocatòria oberta a la qual es van presentar més de 100 propostes. Una d'elles, les Máquinas sagradas de Juan Carlos Lérida, inaugurarà el festival a l'antiga fàbrica tèxtil que és el mNACTEC de Terrassa i el clausurarà a la fàbrica Oliva Artés del Poblenou. Filatures aixopluga companyies com Humanhood, Ancorae Danza i Les Impuxibles.

L'objectiu del festival no és només exhibir dansa –una disciplina poc present en les programacions convencionals de les sales– sinó generar i retenir nous públics. Per això també hi ha propostes participatives, experiencials i divulgatives, com un cicle de cinema, conferències i un cicle de peces curtes per a espais no convencionals. 150 activitats del programa són gratuïtes, però per a totes cal reserva prèvia via web.