Dansa per als que els agrada el futbol (i són del Barça)

BarcelonaEl coreògraf Cesc Gelabert mostra les seves credencials d’entrada, per no enganyar ningú: “Sóc soci del Barça des dels quatre anys, tinc la insígnia d’or del club i vaig jugar a futbol fins als 21 anys”, confessa. Una sorpresa, potser, per a molts aficionats a la dansa i al teatre, que massa sovint veuen amb indiferència o fins i tot menyspreu el joc d’onze homes amb calça curta. No és el cas de Gelabert, que acariciava des de feia anys la idea de portar els moviments del futbol a dalt de l’escenari i que ahir estava content de presentar-ne el resultat a la sala de premsa del Barça. A Foot-ball, que es podrà veure al Teatre Nacional del 22 de gener a l’1 de febrer, per fi fusiona futbol i dansa, dos llenguatges que tenen en comú la bellesa del moviment i el domini del cos.

“L’espectacle no va sobre l’aspecte sociològic del futbol, sinó sobre el tècnic”, explica el coreògraf, que ja s’havia aventurat abans en altres espais inexplorats a escena, com l’art del toreig ( Belmonte ). “Quan un jugador ha de col·locar una pilota, ha de tenir una cama a terra i amb l’altra tocar la pilota en un instant i amb la mateixa velocitat a què es mou l’esfèric, perquè no reboti. Això és el que fa un ballarí quan allibera una cama per utilitzar l’altra per a expressar-se. La tècnica és la mateixa”, assegura. Això també es dóna en les passades de control “tipus Busquets”, diu, que en dansa equivaldrien a la posició de la cama en dehors. El que ha fet Gelabert és descontextualitzar els moviments dels jugadors del terreny de joc i els ha contraposat als moviments dels ballarins. Així els intèrprets poden seguir el “ritme endimoniat” de les cames de Messi quan corre al costat d’un contrincant controlant la pilota -“Com en el gol del Getafe”, recorda-. De tota manera, per Gelabert “el més ballarí era Johan Cruyff”, tot i que també admira les rematades de Kocsis i els esprints de Benítez.

Els protagonistes de Foot-ball són, sobre l’escenari, set ballarins contemporanis i el mateix Gelabert -que balla ben poc, tres minuts- i, a la pantalla, aquests mateixos intèrprets juntament amb l’eix central de les alineacions dels últims anys a Can Barça: Messi, Iniesta, Xavi, Puyol, Valdés. “Amb el futbol hi ha tantes imatges, el públic està tan avesat a veure’n per televisió, que hem utilitzat aquesta familiaritat per acostar-los a observar amb lupa la qualitat del moviment de la dansa”. Finalment, els moviments dels ballarins també es podran veure en càmera lenta. El realitzador audiovisual ha sigut Jordi Morató, director premiat pel documental Sobre la marxa (el inventor de la selva), que ha buscat el diàleg entre “cossos en un espai”: “Si fas un procés d’abstracció dels cossos, els futbolistes i els ballarins fan el mateix”, opina. El repte és “com presentar la imatge perquè el públic no es quedi només mirant els futbolistes”, diu Gelabert.

Els partits i jugades escollits són de la Lliga i la Copa del Rei de les les etapes de Rijkaard, Guardiola i Vilanova, perquè les imatges recents tenien més qualitat. Mediapro n’ha cedit els drets i és coproductor de l’obra juntament amb la companyia Gelabert-Azzopardi i el TNC. Per la seva banda el FC Barcelona ha fet una aportació econòmica que ha possibilitat l’espectacle. Gelabert està convençut que l’obra no es podria fer amb altres equips: “El futbol del Barça és especialment estètic i coreogràfic perquè es basa en la combinació i no tant en la força”. Però no tot són tocs de geni barcelonista, també hi ha faltes i el gol de l’espanyolista De la Peña: “M’ha remogut l’estómac posar-lo”, assegura Gelabert.