La DANA també arrasa la cultura: "La llibreria ja no existeix"

BarcelonaLa cultura no ha escapat a la destrucció de la DANA. En els primers moments, la solidaritat amb les víctimes va interrompre festivals com la Mostra de València, que va cancel·lar les projeccions el dimecres 30 d'octubre, o la programació del Palau de les Arts, que va cancel·lar les funcions de la sarsuela La verbena de la Paloma. Però la veritable ferida oberta en el teixit cultural s'ha produït a les zones afectades directament per les riuades: llibreries destruïdes, distribuïdores inundades, societats musicals centenàries cobertes d'aigua i fang... La desolació per les destrosses i la incertesa pel futur, que no apaivaga l'anunci del Pla de Reconstrucció de la Cultura Valenciana que ha fet el ministre Urtasun, és el sentiment dominant entre els creadors i les empreses culturals, que el 29 d'octubre van rebre un cop duríssim.

"He perdut el 90% dels llibres"

“La llibreria ja no existeix”, explica desolat el llibreter Jorge Cabezas, propietari de la llibreria Somnis de Paper de Benetússer, que va quedar pràcticament destruïda el 28 d’octubre. Va ser una de moltes: el Gremi de Llibrers de València, que ha engegat una campanya de donacions per ajudar les llibreries afectades, les ha recopilat en un llistat que esgarrifa: Librolandia (Benetússer), Bufanúvols (Catarroja), La Moixeranga (Paiporta), Passarella (Paiporta), Libro Ideas (Aldaia), Samaruc (Algemesí), L’Explai (L’Alcúdia)... I Somnis de Paper, esclar, una de les més afectades. “He perdut el 90% dels llibres”, explica compungit. Avisat per amics de les riuades que ja afectaven altres pobles, va mirar de salvar tots els llibres possibles buidant de volums els prestatges més baixos de la llibreria, però va ser en va: “L’aigua va arribar a 1,7 metres i s’ho va endur tot. He trobat llibres a 500 metres de la llibreria”. L’estat dels llibres és tan lamentable que Cabezas ni tan sols els podrà regalar, com va fer un temps enrere quan la llibreria va patir una petita inundació domèstica. I la catàstrofe no es limita a Somnis de Paper, sinó que ha afectat la petita editorial de Cabezas, Fulla de Ruta, que també ha vist el seu magatzem inundat. “He perdut el 95% del fons editorial”, lamenta.

Tot i la devastació total dels negocis, el llibreter s’emociona en recordar l’ajut que ha rebut aquests dies de voluntaris d’altres municipis que s’han desplaçat a Benetússer per donar un cop de mà. “Per la llibreria poden haver passat 60 persones a netejar –diu–. Hi havia alguns amics, però la majoria eren estranys. Era com per posar-se a plorar”. Després de la inundació, Cabezas estava decidit a tancar la llibreria i oblidar-se’n, però la riuada de solidaritat l’ha fet canviar d’idea. “Intentaré reconstruir-la. Haurem de trobar la manera de pagar els llibres que tenia en dipòsit, que poden costar entre 80.000 i 100.000 euros, i reemplaçar l’aparador, que el va trencar un cotxe”, explica. I davant l’allau d’ofertes per ajudar-lo, ha engegat una campanya de donacions. Sense estoc i amb l’activitat aturada, creu que és la manera més directa d’ajudar fins que pugui tornar a vendre llibres.

El sector del llibre, ferit de gravetat

De tots els sectors culturals que han patit l’impacte de la DANA, un dels més afectats pot ser el del llibre, i no només per les llibreries inundades sinó per la destrossa que l’aigua ha provocat a Gea Llibres, la principal distribuïdora del País Valencià. Amb Gea treballen editorials com Bromera, que calcula haver perdut uns 325.000 exemplars en la inundació; Samuel Fenollosa, de Sembra Llibres, no ha pogut valorar encara l’estat dels 20.000 exemplars que té a Gea, però la distribuïdora l’ha avisat “que es prepari per al pitjor escenari”; i el director d’Andana, Ricard Peris, només tenia 10.000 els exemplars a Gea, però al seu magatzem propi, que també està a Riba-roja i s'ha vist afectat per la inundació, quantifica en 100.000 els exemplars perduts. I aquestes són només tres de la vintena d’editorials que treballen amb Gea, entre les quals hi ha Afers, Perifèric, 3i4, la Universitat de València i d’altres. La campanya de Nadal és la gran preocupació de les editorials, que no saben com podran distribuir els llibres o afrontar la reimpressió dels exemplars destruïts. “Tot això també afectarà la distribució de llibres al País Valencià a mitjà i llarg termini, almenys durant el pròxim any –assegura Peris–. Aquí la distribució és un problema que ve de llarg, però ara encara més”.

Dos Premio Nacional de Benetússer

La primera piulada que Cristina Durán va fer després que la DANA arrasés la planta baixa de la casa i de l’estudi que ella i Miquel Àngel Giner Bou tenen a Benetússer resumia així la situació: “Estem devastats, però vius”. Durán i Giner Bou són dos dels autors de còmic més importants del País Valencià i de l’Estat, creadors d’obres essencials de la novel·la gràfica recent com Una posibilidad (Astiberri, 2017) i l’aclamada El dia 3 (Astiberri, 2018), guanyadora del Premio Nacional de còmic. A casa seva, la inundació va destruir mobles, electrodomèstics i la seva gran biblioteca de còmics, potser el que els sap més greu, perquè molts volums són impossibles de substituir; a l’estudi van tenir una mica més sort, ja que els ordinadors i els originals són en un altell al qual l’aigua no va arribar d’un pam, però els mobles i les parets estan destrossats. El sentiment d’impotència i devastació era aclaparador. “També ha sigut complicat tenir a casa aquests dies la meva filla Laia, que té paràlisi cerebral i un 90 per cent de discapacitat –explica Durán–. El seu centre de dia és a Torrent, afectat per la DANA i tancat fins a nou avís, així que la seva germana i jo vam treure la Laia del poble al tercer dia i vam aconseguir deixar-la a València amb la meva germana”.

Durán subratlla que la gestió de Mazón “ha sigut absolutament nefasta” i que han trigat “prop d’una setmana a veure el primer bomber”, però el sentiment de dolor i indignació es barreja amb l’agraïment i l’emoció davant l’allau de solidaritat rebuda aquests dies. “Els veïns que no estaven afectats ens van ajudar a netejar des del primer dia, però també familiars que venien caminant des d’altres pobles –explica la dibuixant–. I quan van començar a arribar els voluntaris hi havia dies que hi havia vint o trenta persones a casa, la majoria desconegudes. Era al·lucinant”. Durán i Giner Bou també han comptat amb el suport del món del còmic, on són dos dels autors més estimats pels aficionats i la majoria de professionals. “Ha sigut espectacular, la gent s’ha bolcat amb nosaltres -assegura-. Ens ha escrit moltíssima gent: lectors, autors, editorials...” Durán va compartir a xarxes l’enllaç de la seva botiga online de làmines i, des del primer moment, va rebre comandes i comandes que els ajudaran a reconstruir la casa i l’estudi.

En Giner Bou i Durán s’està començant a covar la idea de fer un còmic sobre els esdeveniments d’aquests dies. Al capdavall, a El dia 3 van relatar la lluita dels familiars de les víctimes de l’accident del metro de València, una altra tragèdia marcada per la negligència d’un govern del Partit Popular. El problema és, diuen, que ara estan tan enfeinats que no tenen temps ni per prendre nota de totes les coses terribles, dramàtiques i també meravelloses que han viscut aquests dies. Durán, a més, té un projecte pendent: el seu primer còmic en solitari, sobre el càncer que ha superat. “El dia 29, quan va passar tot, justament li deia a la psicòloga que, tot i que em queda un any de medicació, ja començava a sentir-me com abans del càncer, que estava molt il·lusionada amb el còmic i havia girat full –explica amb un sentiment agredolç–. I, de sobte, aquell mateix dia, un altre pal. Fa una estona parlava amb Paco Roca i li deia que ja n’hi ha prou, que no cal que la vida m’estigui oferint contínuament temes per fer còmics socials”.

"L'únic que queda de 'Camacuc' és la furgoneta"

Fundada el 1984, la revista per a nens i nenes Camacuc ha sobreviscut a molts entrebancs al llarg de la seva història, sobretot arran de l’arribada del govern del PP i Vox el 2023, que va retirar tot el suport a la revista. Però la inundació de la redacció de la revista, amb seu a Paiporta, ha marcat un abans i un després: “Camacuc ha quedat totalment arrasada, no queden ni les llapisseres”, explica Joan Escrivà, director de la revista. “L’únic que queda de Camacuc és la furgoneta”. L’aigua, que va arribar als 2,5 metres, es va endur quatre dècades d’història de la revista: originals, ordinadors, discos durs, recursos gràfics, l’arxiu de totes les publicacions, els projectes, els records... Fins i tot les portes i els mobles de la redacció. “Ho hem perdut absolutament tot”, diu Escrivà, que el 28 d’octubre, precisament, estava a punt d’enviar a impremta el número de novembre, que ha acabat sent destruït per la riuada.

Escrivà, que ha crescut amb Camacuc –és fill del fundador de la revista–, no ha deixat de rebre mostres de suport aquests dies. “Molta gent ens vol fer donacions econòmiques, però no volem diners de particulars –subratlla–. Camacuc es va crear per escampar la lectura en valencià entre els xiquets i xiquetes, per fer la lectura divertida i gaudir dels beneficis que té. Així que si algú ens vol ajudar, que li regali una subscripció al fill, a un nebot o un xiquet”. Escrivà assegurà que Camacuc tornarà, però que no serà cosa de dies. “Nosaltres eixirem, és qüestió de temps”, afirma.

L'aigua no ofegarà la musica a Algemesí

El 29 d’octubre va ser un dels dies més negres dels 187 anys d’història de la Societat Musical d’Algemesí, fundada cap al 1837 al voltant de la banda simfònica de la localitat. Les riuades van inundar la seu de la societat, que era al soterrani de la Casa de la Cultura. “Hem tingut una desgràcia –diu Vicent Girbés, el seu president–. Tot el que hi teníem ha estat cinc dies inundat, sota el fang i la porqueria, i la força de l’aigua va rebentar una paret”. La factura de la DANA és alta: s’han perdut tots els instruments que es guardaven a la seu: pianos, violoncels, contrabaixos, timbals, xilòfon, congues, bateria, trompes, fagots, clarinets, trombons, flautes... “I no són barats –subratlla Girbés–. La música és cara. Un joc de timbals pot costar 24.000 euros”. La inundació s’ha endut tots els papers i la documentació de la secretaria, així com els ordinadors. I sota l’aigua i el fang va quedar també l’aula de música de la societat, on es van fer malbé pupitres, cadires, escriptoris... La destrossa sembla total, però Girbés espera que es puguin salvar alguns mobles i instruments. “Ens han contactat luthiers que s’han ofert a ajudar-nos –explica–. Els hi hem de portar tot de seguida perquè alguns instruments són recuperables, sobretot els de metall. Els de fusta serà més complicat salvar-los”. L’únic consol és que s’han salvat tots els documents històrics i les partitures, que es conserven en un altre edifici.

La d’Algemesí, esclar, no és l’única societat musical de la zona afectada per la DANA, on, com a tot el País València i les terres de l’Ebre, les bandes són part essencial del teixit associatiu i festiu del poble. “Som una banda simfònica, però també una escola de música, una coral, una banda juvenil, una infantil... –explica Girbés–. No som una banda municipal, però com si ho fórem: toquem a les festes patronals, a les festes majors, a les llars d’avis... I som una entitat privada, però sense ànim de lucre: aquí no cobra ningú”. El cop econòmic es preveu molt important, però ja s’està treballant perquè no sigui mortal. Ja s’ha engegat una campanya a GoFundMe per recaptar fons que ja porta més de 13.000 euros. Però Girbés destaca la “desbordant” quantitat de bandes del País Valencià i de la resta de l’Estat que s’han interessat pel seu cas. “No donem l’abast amb totes les ofertes d’ajuda que hem rebut –assegura–. Dissabte va arribar un piano de paret que ha donat una banda de Torrejón de Ardoz amb què no ens coneixíem de res. I les bandes dels voltants ja ens estan oferint els seus instruments per si ens surt algun concert, és impressionant”.